ACTITUD EN LA PRÀCTICA DE LES ASSANES

Per a practicar correctament les assanes hem de recordar una prèvia, i és la definició que té la paraula assana, que no és una simple postura:

• Postura mantinguda en la immobilitat total
• Durant un temps llarg de immobilitat
• Controlant la respiració
• Sense esforç
• Sense que els pensament distreguin l’atenció

La primera cosa que hem de tenir en compte en el moment d’anar a fer una postura és la musculatura, perquè l’estem col·locant en una situació excepcional (que no anti-fisiològica) a la que no està acostumada. Tenir-la en compte és no forçar-la i tractar-la amablement. Normalment, en qualsevol activitat física (tret de les que ens algunes que ens els darrers anys s’han posat de moda) la musculatura es contrau: només en el Ioga s’estira sistemàticament. La funció de donar mobilitat a l’esquelet de la musculatura ve donada per la seva funció de contracció, i això és el que fem, contraure, en qualsevol moviment. Però l’efectivitat de l’estirament de les assanes ve determinada pel temps de immobilitat en la postura, veiem què passa

Quan estirem el múscul

La musculatura té un límit en la seva capacitat d’elasticitat, i a mesura que ens hi acostem podem sentir la progressiva resistència que ens mostra la musculatura. Qualsevol moviment que fem en el nostre dia a dia està dins d’aquests marges normals d’elasticitat. El que determina el grau de flexibilitat o rigidesa de la persona és aquest límit, però la superació d’aquest límit només és possible amb un treball lent i progressiu de la musculatura, que és precisament el que fan les assanes. Però la musculatura necessita d’unes condicions en especial per a poder avançar en el seu camí cap a l’elasticitat.

que la nostra actitud sigui amable:

això és imprescindible perquè el múscul es deixi estirar. De natural es contrauria en arribar al seu límit, i el que hem d’aconseguir és que ens permeti l’estirament, que es deixi. En això cada persona pot observar quina és la seva tendència, quina és la seva actitud cap a l’estirament, perquè és la mateixa que adopta cap a les diferents circumstàncies i cap a ella mateixa. Desenvolupant una actitud amable en les assanes estem treballant perquè aquesta actitud es desenvolupi en totes les àrees de la nostra vida. Veurem com amb poc temps, si realment ens hi posem, el nostre tracte amb el altres i amb nosaltres mateixos es torna molt més dolç sense esforç, i serà perquè hem desenvolupat en nosaltres allò que estava ja com a potencial. Les assanes ens ajuden a desenvolupar qualsevol aspecte, perquè de natural els tenim tots.

Quan la musculatura comença a estirar cal relaxar-la de seguida, abans que es comenci a contraure com a reacció de defensa: només podem arribar fins el dolor agradable, aquell que ens dóna la sensació d’estar treballant sense forçar el cos més del compte. Si ens interioritzem en els músculs que es rebel·len i, amb l’expiració, els anem convencent que es relaxin, podrem veure de seguida l’efecte alliberador que la nostra atenció té damunt la musculatura.

que es doni temps a la musculatura,

perquè ella també necessita el seu temps: la impaciència és la gran enemiga de l’estirament. La musculatura canvia la seva longitud de manera automàtica en els moviments habituals, però no en l’estirament conscient que la volen portar una mica més enllà. I només es deixa estirar si està relaxada, i això només és possible donant-nos temps. S’ha d’anar estirant d’una manera suau i continuada, mantenint cada petit estirament un moment. Si estem atens, ja notarem quan la musculatura ens dóna permís per allargar una miqueta més.

que no es facin moviments bruscos,

perquè durant la fase d’estirament qualsevol moviment d’aquest tipus provoca la immediata contracció del múscul i perdem l’estirament guanyat. El múscul, durant l’estirament, és molt vulnerable i es lesiona si se’l contrau bruscament. L’assana pròpiament dita comença en el moment en què ens immobilitzem en el nostre límit, i és indispensable mantenir l’actitud d’amabilitat en tot moment.

Cal estirar la musculatura per allargar-la: és la única manera. El seu límit normal no sol ser el seu límit potencial: tan les tensions i contraccions psicosomàtiques, com el sedentarisme, ens escurcen la musculatura, fins i tot en les persones que fan esport, perquè es basa en la contracció i no en l’estirament. El Ioga el que fa, en realitat, és donar a la musculatura la seva elasticitat normal, que és molta és que l’habitual. L’exercici físic dóna la memòria cel·lular de la musculatura la informació de contracció, quan les assanes el que fan és enviar la informació d’estirament. La qual cosa no vol dir que en les assanes no es tonifiqui, justament aquest equilibri entre una cosa i l’altre és el que confereix al ioga la seva efectivitat en els dos sentits.

No és difícil trobar persones que han fet molt d’esport durant la seva vida i, en posar-se a fer ioga s’adonen de la rigidesa del seu cos. I un dels llocs on es nota és en les articulacions, que perden la seva mobilitat fisiològica a causa dels escurçaments musculars. Per a saber si la nostra musculatura té un grau d’elasticitat prou normal, cal mirar si les nostres articulacions tenen un grau de moviment també normal. D’altra banda, l’estirament de la musculatura en les assanes fa que es buidi de sang i que, en relaxar l’estirament, es torni omplir altre cop amb sang renovada.

Fase dinàmica i fase estàtica

L’estirament es produeix en la fase estàtica, però també la fase dinàmica té la seva importància. En aquesta primera fase els músculs es mantenen dins els límits normals d’estirament i es preparen per la fase estàtica. Cal ser-ne molt conscients i anar-los descontracturant lentament perquè entrin el màxim de relaxats en la fase següent. Si no ho fem així, el mateix múscul serà un fre pel seu estirament.

Quan arribem a la fase estàtica, la de la immobilització total del cos, simplement hem de deixar que la postura es faci sense oposar-hi resistència. De no fer-ho així, estarem impedint l’estirament muscular i l’empenyerem, sense adonar-nos-en, cap a la contracció, que és precisament el contrari del que pretén l’assana. No es tracta de fer, les assanes no es poden fer: hem de deixar que es facin, situar-nos en l’actitud de deixar que les postures es facin. Nosaltres tenim la idea, i el cos la posa en pràctica: la passivitat i l’atenció són imprescindibles per a la correcta execució de les assanes, com a molt enviar l’expiració cap a la musculatura i convidar-la a que es relaxi. També hi haurà músculs que es contrauran, però seran els indispensables perquè els altres s’estirin, però també aquests han d’aprendre a no contraure’s més del que els toca. Dissociar els uns dels altres és important.

• Anar a l'inici
• Tornar a la llista d'articles