ACTITUD EN LA PRÀCTICA DE LES ASSANES

Per a practicar correctament les assanes cal que recordem la definició de la paraula assana, que no vol dir simple postura. Assana vol dir:

• Postura mantinguda en la immobilitat total
• Durant un temps llarg de immobilitat
• Respiració controlada
• Sense esforç
• Sense que els pensament distreguin l’atenció

La primera cosa que hem de tenir en compte en el moment d’anar a fer una postura és la musculatura, perquè l’estem col·locant en una situació excepcional (que no anti-fisiològica) a la que no està acostumada. Tenir-la en compte és no forçar-la i tractar-la amablement. Normalment, a la majoria d'activitats físiques la musculatura es contrau, només en el Ioga s’estira sistemàticament. La musculatura té la funció de donar mobilitat a l’esquelet a través de la seva funció de contracció, i això és el que fem, contraure, en qualsevol moviment. En el ioga, l’efectivitat de l’estirament de les assanes ve determinada pel temps de immobilitat en la postura, veiem què passa

Quan estirem el múscul

La musculatura té un límit en la seva capacitat d’elasticitat, i a mesura que ens acostem a aquest límit, podem sentir una progressiva resistència en la musculatura. Qualsevol moviment que fem en el nostre dia a dia està dins d’aquests marges normals d’elasticitat. El que determina el grau de flexibilitat o rigidesa de la persona és aquest límit, però la superació d’aquest límit només és possible amb un treball lent i progressiu de la musculatura, que és precisament el que fan les assanes. Però la musculatura necessita d’unes certes condicions per a poder tornar-se més elàstica.

Que la nostra actitud sigui amable:

això és imprescindible perquè el múscul es deixi estirar. De natural es contrauria en arribar al seu límit, i el que hem d’aconseguir és que cedeixi a l’estirament. En aquest procés cada persona podrà observar quina és la seva actitud durant l’estirament: portar correctament la musculatura al seu límit, no acabar-hi d'arribar, o forçar més del compte. Aquesta actitut es correspon amb la que adopta en les seves les diferents circumstàncies i cap a ella mateixa. Desenvolupant una actitud amable en les assanes estem treballant perquè aquesta actitud es desenvolupi en totes les àrees de la nostra vida. Veurem com amb poc temps, si realment ens hi posem, el nostre tracte amb el altres i amb nosaltres mateixos es torna molt més dolç sense esforç, i serà perquè hem desenvolupat en nosaltres allò que estava ja com a potencial: la capacitat de tenir una relació atenta i amable amb el nostre cos, amb nosaltres mateixos i amb tot l'entorn.

Quan la musculatura comença a estirar cal relaxar-la de seguida, abans que es comenci a contraure com a reacció de defensa davant l'estirament: només podem arribar fins el dolor agradable, aquell que ens dóna la sensació d’estar treballant sense forçar el cos més del compte. Si ens interioritzem en els músculs que es rebel·len i, en el moment de deixar anar l'aire, els anem relaxant, podrem veure de seguida l’efecte alliberador que la nostra atenció té damunt la musculatura.

Que es doni temps a la musculatura:

perquè ella també necessita el seu temps: la impaciència és la gran enemiga de l’estirament. La musculatura canvia la seva longitud de manera automàtica en els moviments habituals, però no en l’estirament conscient que la vol portar una mica més enllà. El múscul es deixa estirar només si està relaxat, i això només és possible donant-nos temps. S’ha d’anar estirant d’una manera suau i continuada, mantenint cada petit estirament un moment. Si estem atents, ja notarem quan la musculatura ens dóna permís per allargar una miqueta més.

Que no es facin moviments bruscos:

perquè durant la fase d’estirament qualsevol moviment d’aquest tipus provoca una immediata contracció del múscul i perdem l’estirament guanyat. El múscul, durant l’estirament, és molt vulnerable i es lesiona si se’l contrau bruscament. L’assana pròpiament dita comença en el moment en què ens immobilitzem en el nostre límit, i és indispensable mantenir l’actitud d’amabilitat en tot moment.

Fase dinàmica i fase estàtica

L’estirament es produeix en la fase estàtica, però també la fase dinàmica té la seva importància. La fase dinàmica és la primera, en ella els músculs es mantenen dins els límits normals d’estirament i es preparen per la fase estàtica. Cal ser-ne molt conscients i anar-los descontracturant lentament perquè entrin el màxim de relaxats en la fase següent. Si no ho fem així, el mateix múscul serà un fre pel seu estirament.

Quan arribem a la fase estàtica, la de la immobilització total del cos, simplement hem de deixar que la postura es faci sense oposar-hi resistència. De no fer-ho així, estarem impedint l’estirament muscular i l’empenyerem, sense adonar-nos-en, cap a la contracció, que és precisament el contrari del que pretén l’assana. No es tracta de fer, les assanes no es poden fer: hem de deixar que es faci, situar-nos en l’actitud de deixar que les postures donin forma al nostre cos. Nosaltres tenim la idea, i el cos la posa en pràctica: la passivitat i l’atenció són imprescindibles per a la correcta execució de les assanes, com a molt enviar l’expiració cap a la musculatura i convidar-la a què es relaxi. També hi haurà músculs que es contrauran, seran els indispensables perquè els altres s’estirin. Dissociar els uns dels altres és important.

• Anar a l'inici
• Tornar a la llista d'articles