Paràbola del violí

En aquest article us volem presentar  algú no massa conegut, Anthohy de Mello (1931-1987), jesuïta hindú que va saber fer confluir tot el potencial de la saviesa oriental amb les seves creences cristianes. Això li va valer ser contestat per l'Església més tradicional i ancorada en els dogmes de fe, perquè deia que tots podem trobar Déu en el nostre interior: quan inspires és l'aler de Déu el que inspires. Aquesta revolució en la fe que, com a jesuïta introduïa De Mello, s'estavellava contra el mur que imposava la doctrina catòlica, i que veia en el pensament del jesuïta una clara mostra de panteisme. Com a hindú havia après que la consciència espiritual es troba en el cor de cada ésser, però ell era també jesuïta, i no li varen perdonar que dignifiqués cada persona més enllà del pecat original, que se suposa que és un segell que ens posen al front només de néixer.

Read More

Alimentació i emocions, una relació d'amor-odi

 L’existència d’un vincle entre l’alimentació i les emocions no només és evident com a experiència viscuda per cadascú de nosaltres, sinó també corroborat per la ciència com veurem a continuació. A nivell científic es parla del sistema nerviós entèric o popularment anomenat segon cervell (vinculat amb el sistema digestiu) amb més de 100 milions de cèl·lules nervioses que és quasi la mateixa xifra que trobem en la mèdul.la espinal. Podem considerar la relació entre l’alimentació i les emocions com un vincle complex que condiciona el nostre estat anímic i la nostra dieta.

Read More

Ioga i resiliència

En temps de crisi, personal o social, i de valors, les persones tenim dues opcions: o deixar-nos endur pel desànim i descoratjar-nos o treure recursos i ser capaços de créixer on només hi ha, aparentment, raons per a la desesperació. Son tres paraules -desànim, descoratjament i desesperació- que tenen en comú una mancança, la falta d'alguna cosa i és en això que manca que ens haurem d'enfocar si volem transformar l'actitud davant un entorn -exterior o intern- que ens és hostil. Aquestes paraules representen, respectivament, manca d’ànim, de coratge o d'esperança, i això és el que és el que ens passa en situacions adverses, per bé que no de manera irreversible. És possible que davant de situacions traumàtiques activem recursos personals que eren allà en estat latent i que, front l'adversitat, es posen en acció. Avui en dia d'aquesta capacitat en diem resiliència, que representa no només la capacitat de superar una situació traumàtica, de dolor emocional o de crisi, sinó també d’aprendre’n i créixer, perquè la superació d'un obstacle sempre comporta un aprenentatge, un recurs personal que s'acciona, un creixement.

Read More

Respiració i discerniment

El discerniment és una activitat de la ment en la qual aparentment poc hi tindria a veure el treball de la respiració i el pranajama (la respiració conscient en el ioga) quan, en canvi, el paper que hi juga és determinant. I les raons són diverses, intentarem veure’n algunes, però en primer lloc mirem la causa principal que dificulta el discerniment correcte.

Quantes vegades no hem argumentat de maneres oposades un determinat problema, situació o context?, quantes vegades no ens hem trobat davant la dificultat d’entendre quin és el punt de vista correcte?

Read More

Què és el ioga? (II)

El ioga té una vocació integradora de la persona en els seus aspectes de pensar, sentir i actuar, i els tres convergeixen en la pràctica de les assanes, com hem vist -vegeu "Què és el Ioga?(1)"- i el nexe d’unió és la respiració. Només comprenent la seva fisiologia i com es manifesta i es modifica en la pràctica i en el dia a dia, podrem evolucionar en el ioga i aprofundir en cada assana. La ment té un paper observador, primordial si l’entenem com atenció, una ment que pensa no percep el sentir, ni les sensacions corporals, ni les emocions, ni tampoc els sentiments

Read More

Què és el ioga?(I)

Des de fa uns anys cap aquí és freqüent la pregunta “quin ioga feu?”, al principi sobtava una miqueta, però cada vegada semblaria més evident que de iogues n’hi ha d’haver molts. D'altra banda, abans no era estrany que algú comentés que el ioga no li anava perquè era quedar-se massa quiet; ara això ja no passa, o no tant, hi ha iogues tan dinàmics que fins i tot la gimnàstica entesa a la manera tradicional pot semblar parsimoniosa. Sense ànim de voler ser puristes, ens hauríem de plantejar si el problema està en el nom, en la paraula ioga i en el que representa, i en el que avui en dia anomenem ioga, que com més es diversifica més es buida de contingut.

Read More

La sexualitat en el Tantra (III)

En el Tantra parlem de dues vies: la via de la mà dreta (via seca), i via de la mà esquerre (via humida) La principal diferencia entre les dues vies és la utilització de la sexualitat pel creixement i desenvolupament espiritual. La primera és l’anomenda “Doctrina del Despertar”, i no utilitza el sexe com una tècnica de Realització; en el seu lloc, fa servir els “Kriyes”, mudres, mantres, meditacions en els txakres, exercicis corporals... La segona, la Via humida, és la més coneguda a Occident i la que –a més de totes les tècniques utilitzades en l’altre- dona més importància al valor de la dona com element diví, i a la sexualitat.

Read More

El Tantra (II), el poder de la transformació

No parlarem aquí de la mitologia tàntrica, perquè ha de ser objecte d’un treball més concret i específic, que ens distrauria de l’objectiu d’aquest article, que és clarificar el que és el Tantra en la seva essència i com l’hem d’entendre en el nostre context cultural. El que sí farem més endavant serà diferenciar entre les dues principals corrents conegudes avui en dia: la Via Seca, o de la mà dreta, i la Via Humida, o de la mà esquerre. Abans, però, farem una petita menció al Tantra en el Tibet, una branca important del budisme tibetà

Read More

El Tantra (I): l'orígen

La paraula Tantra es va començar a conèixer a Occident entre el 1945 i el 1950, però des d’aleshores ha estat objecte de moltes interpretacions errònies. Abans, però, l’any 1887, ja havia aparegut un llibre en anglès, Principles of Tantra, i s’havien conegut obres tàntriques de missioners establerts a la India.

Tan vol dir “caminar, estendre”, i tra vol dir “alliberament, salvació, eina...”; les dues síl·labes juntes ens connecten amb la idea de “caminar pel camí de l’alliberament”, o de “tractat o ’instrument per a l’alliberament”.

Read More

L'experiència del cos i la sexualitat

El nostre cos és la catedral en la qual vivim i experimentem la nostra sexualitat, com el sentim? El cos no és un manyoc de matèria, ni l’antítesi de l’espiritualitat, com tampoc una imatge valuosa a idolatrar perquè és bonica, el culte al cos com a carcassa que ens defineix no té res a veure amb el valor que realment té i que permet de dimensionar fins a llocs insospitats l'experiència sexual. El nostre cos està format per bilions de cèl·lules, totes elles vives i intel·ligents, i representa un autèntic microcosmos en el que la vida es posa de manifest en tota la seva perfecció de manera extraordinària.

Read More

El Ioga Nidra

El ioga s’associa a relaxació però en els darrers anys es comença a parlar més, potser fruit de la disseminació que ha patit en ioga, del Ioga Nidra com d’una pràctica independent dins la branca mare del ioga. Algunes vegades es diu que és el ioga del somni conscient, en realitat és un tipus de pràctiques incorporades dins del que són les tècniques de relaxament profund, és un procés evolutiu dins de les fases de relaxació. Es pot entendre com un procés en el qual es relaxa el cos, la ment i d’aprofundiment en el treball de buidatge de la part inconscient. Tenint en compte que el Ioga Nidra proporciona una ment en calma, una sensació de tranquil·litat i de pau, és important aquest buidatge previ de la sobrecàrrega de la part inconscient: tensions, emocions, pensaments... Després, a partir d’aquest base de relaxament, de tenir la ment tranquil·la i en calma, amb espai dins del cap, és quan entrem en un altre procés, l’anomenat sankalpa.

Read More

Les 5 claus per a desenvolupar correctament l'atenció plena

Avui en dia el concepte d'atenció plena està en boga gràcies a la difusió que n'ha fet el mindfulness, però és un concepte molt antic i primordial en la pràctica del ioga, on és conegut  també com atenció central. Tanmateix, per a entendre'n la noció i després veure quines són les seves claus principals primer hem d'entendre bé el concepte d'atenció, perquè les persones estem acostumades a una atenció molt perifèrica, selectiva, i depenent de l'exterior.

Read More

El Hatha, un ioga realment transcendent (II)

El hatha i les emocions

En la immobilitat posem a prova la paciència de la ment, la càrrega que suporta. En la immobilitat també és quan el cos, la musculatura com l'element més perceptible,, reacciona. Després de l'activació física es comencen a moure energies més subtils, i la memòria cel·lular es desperta. La majoria de la gent no n'és conscient, però darrera el impuls de desfer, del "no puc", hi ha una emoció, una emoció recorrent, familiar. La immobilitat ens situa davant de nosaltres mateixos i el llenguatge del cos es manifesta com el llenguatge del nostre inconscient.

Read More

El Hatha, un ioga realment transcendent (I)

De les diferents branques del ioga -hatha, kundalini, karma, bhakti, raja i gñana- el més difós a la pràctica és el del cos, el hatha. És el que trobem a les classes quan exercitem les assanes, practiquem pranajames  i relaxació o meditació. És també el que busquen aquelles persones que només volen treballar el cos sense entrar "en més consideracions"; cosa que, de fet, podríem dir que és una manera d'expressar la voluntat de no entrar en àmbits del ioga poc coneguts. Però això desmembra el ioga perquè en realitat el hatha està concebut per arribar al raja o control de la ment. D'altra banda, la persona és un tot en el que s'integra el cos, la ment, el cor, les emocions...  És la finalitat del ioga integrar la persona i d'aquí que en la seva pràctica no podem deixar de banda cap dels aspectes que la conformen, la qual cosa fa, precisament, que la seva pràctica proporcioni una consciència expansiva, de més centrament, equilibri i benestar. En aquest article farem una lectura més àmplia i profunda de la estrictament corporal del hatha,, tot just per a començar a desgranar-ne alguns aspectes, la punta de llança de la seva vastitud.

Read More

Sentir-se millor simplement respirant bé

Continuant el relat del darrer article, partirem de la consciència del malestar que acumulem sense voler, i que deriva d'hàbits tensionals concrets, que comencen en una determinada activitat mental. I cansen, aquests hàbits, molt; al cap del dia ens poden fer sentir esgotats. Són pensaments que ens porten a contraure la musculatura i van variant el nostre estat anímic. Això, al cap del dia cansa, al cap de la setmana encara més, i al cap dels mesos i dels anys és una suma amb molts dígits que costa molt de desxifrar i resoldre si no hi posem mà de soca-rel. Potser ens sentim angoixats, nerviosos, estressats, o amb ansietat, ens adonem que el cos ens fa mal o està molt rígid, i fins i tot emmalalteix. Llavors busquem respostes que millorin el benestar del cos, sense entendre que la causa és aquella actitud mental. Massa preocupació, massa,  ens hem de despreocupar, això el primer: no servirà de gaire tractar el cos si mantenim la causa de la tensió.

Read More

Comprèn la respiració i guanyaràs en benestar

Quan ens ocupem del cos i la salut pensem en l’exercici físic i l’alimentació, o bé en el descans i el relaxament per compensar l’esforç, però sovint se’ns oblida un aspecte cabdal, i és la respiració. Hem arribat a incorporar en alguna mesura la importància que tenen les preocupacions i el desgavell emocional en la nostra salut corporal, i aquest ja és un primer pas important a l’hora d’entendre que el cos, la ment i les emocions no són compartiments aïllats sinó que s’interrelacionen de manera constant. I és que la persona no és només un d’aquests aspectes sinó la integració de tots ells, però perquè aquesta integració es doni, cal comprendre i incorporar també la consciència de la respiració.

Read More

Plenitud és coneixement d'un mateix

Quan parlem de consciència corporal ens referim a l’acció de sentir el cos, de ser-ne conscients: sabem que el tenim, però la consciència del cos passa per l'experiència de sentir-lo. Es tracta d’una acció en aparença senzilla que trasllada l’atenció del cap al cos, i que es torna imprescindible si volem mantenir l’equilibri intern. Tenim a parts igual les capacitats de pensar, sentir i actuar, i quan estan proporcionades ens centrem i equilibrem, però quan una d’aquestes tres capacitats es dóna en un tant per cent més elevat que les altres, o quan una és desatesa, ens descentrem i ens desequilibrem. Un exemple seria l’erudit que entén molt de llibres i poc de sentiments, o el boxejador que no ha llegit mai un llibre però que té una gran musculatura. En el primer cas, hi pot haver una capacitat de pensar molt desenvolupada, però potser poca capacitat de sentir o actuar; en el segon, en canvi, molta capacitat d’acció, i poca de sentir o de pensar.

Read More

Ioga i discerniment (II)

Aquesta és la primera pedra del discerniment: diferenciar la funció de pensar de la de sentir. Les assanes són una excel·lent eina per això, i el primer pas per aprendre a controlar la ment, Raja Ioga, i pel discerniment, Gnana. Per bé que de vegades s'ha pogut considerar el Hatha, el ioga del cos, com un ioga menor, no hi ha una jerarquia entre els diferents iogues, com a molt podríem parlar de processos successius: seria molt més correcte i pertinent, en tot cas. Si convenim que les persones som cos, ment i esperit, discernir quina és la nostra realitat essencial, la totalitat que som, no pot excloure en el procés cap de les parts.

Read More

Ioga i discerniment (I)

El Gnana Ioga és el que anomenem ioga del discerniment, Ramana Maharshi n'és un referent inevitable si ens hi volem aproximar, i amb ell hem volgut introduir el concepte a través del fragment amb què us presentem l'article, i que ens porta a fer una petita consideració: per a transcendir hem de fer conscient tot allò a què estem aferrats, i això és el pensament, el cos, les accions, les sensacions, les emocions, etc. Discernir ens porta, en primera instància, al cos, que és amb el que primer ens identifiquem, d'una banda, i el lloc on aterra l'atenció quan surt del pensament, de l'altre: quan sentim el cos la ment s'aquieta, quan estem atens la funció de pensar s'inhibeix. Qualsevol propòsit de treball personal, de creixement interior, de discerniment espiritual, ens ha de facilitar primer la sortida de l'espiral d'activitat pensant, i si no ho fem a través del cos és que seguim immersos dins del cap, per bé que ens imaginem divagant per espais transcendents: la nostra imaginació en aquest sentit és incombustible. Això passa quan no diferenciem la capacitat de pensar de la de sentir.

Read More

Les 5 claus per a desenvolupar correctament l'atenció plena

Avui en dia el concepte d'atenció plena està en boga gràcies a la difusió que n'ha fet el mindfulness, però és un concepte molt antic i primordial en la pràctica del ioga, on és conegut  també com atenció central. Tanmateix, per a entendre'n la noció i després veure quines són les seves claus principals primer hem d'entendre bé el concepte d'atenció, perquè les persones estem acostumades a una atenció molt perifèrica, selectiva, i depenent de l'exterior.

Read More