El Ioga Nidra

El ioga s’associa a relaxació però en els darrers anys es comença a parlar més, potser fruit de la disseminació que ha patit en ioga, del Ioga Nidra com d’una pràctica independent dins la branca mare del ioga. Algunes vegades es diu que és el ioga del somni conscient, en realitat és un tipus de pràctiques incorporades dins del que són les tècniques de relaxament profund, és un procés evolutiu dins de les fases de relaxació. Es pot entendre com un procés en el qual es relaxa el cos, la ment i d’aprofundiment en el treball de buidatge de la part inconscient. Tenint en compte que el Ioga Nidra proporciona una ment en calma, una sensació de tranquil·litat i de pau, és important aquest buidatge previ de la sobrecàrrega de la part inconscient: tensions, emocions, pensaments... Després, a partir d’aquest base de relaxament, de tenir la ment tranquil·la i en calma, amb espai dins del cap, és quan entrem en un altre procés, l’anomenat sankalpa.

Read More

Les 5 claus per a desenvolupar correctament l'atenció plena

Avui en dia el concepte d'atenció plena està en boga gràcies a la difusió que n'ha fet el mindfulness, però és un concepte molt antic i primordial en la pràctica del ioga, on és conegut  també com atenció central. Tanmateix, per a entendre'n la noció i després veure quines són les seves claus principals primer hem d'entendre bé el concepte d'atenció, perquè les persones estem acostumades a una atenció molt perifèrica, selectiva, i depenent de l'exterior.

Read More

El Hatha, un ioga realment transcendent (II)

El hatha i les emocions

En la immobilitat posem a prova la paciència de la ment, la càrrega que suporta. En la immobilitat també és quan el cos, la musculatura com l'element més perceptible,, reacciona. Després de l'activació física es comencen a moure energies més subtils, i la memòria cel·lular es desperta. La majoria de la gent no n'és conscient, però darrera el impuls de desfer, del "no puc", hi ha una emoció, una emoció recorrent, familiar. La immobilitat ens situa davant de nosaltres mateixos i el llenguatge del cos es manifesta com el llenguatge del nostre inconscient.

Read More

El Hatha, un ioga realment transcendent (I)

De les diferents branques del ioga -hatha, kundalini, karma, bhakti, raja i gñana- el més difós a la pràctica és el del cos, el hatha. És el que trobem a les classes quan exercitem les assanes, practiquem pranajames  i relaxació o meditació. És també el que busquen aquelles persones que només volen treballar el cos sense entrar "en més consideracions"; cosa que, de fet, podríem dir que és una manera d'expressar la voluntat de no entrar en àmbits del ioga poc coneguts. Però això desmembra el ioga perquè en realitat el hatha està concebut per arribar al raja o control de la ment. D'altra banda, la persona és un tot en el que s'integra el cos, la ment, el cor, les emocions...  És la finalitat del ioga integrar la persona i d'aquí que en la seva pràctica no podem deixar de banda cap dels aspectes que la conformen, la qual cosa fa, precisament, que la seva pràctica proporcioni una consciència expansiva, de més centrament, equilibri i benestar. En aquest article farem una lectura més àmplia i profunda de la estrictament corporal del hatha,, tot just per a començar a desgranar-ne alguns aspectes, la punta de llança de la seva vastitud.

Read More

Sentir-se millor simplement respirant bé

Continuant el relat del darrer article, partirem de la consciència del malestar que acumulem sense voler, i que deriva d'hàbits tensionals concrets, que comencen en una determinada activitat mental. I cansen, aquests hàbits, molt; al cap del dia ens poden fer sentir esgotats. Són pensaments que ens porten a contraure la musculatura i van variant el nostre estat anímic. Això, al cap del dia cansa, al cap de la setmana encara més, i al cap dels mesos i dels anys és una suma amb molts dígits que costa molt de desxifrar i resoldre si no hi posem mà de soca-rel. Potser ens sentim angoixats, nerviosos, estressats, o amb ansietat, ens adonem que el cos ens fa mal o està molt rígid, i fins i tot emmalalteix. Llavors busquem respostes que millorin el benestar del cos, sense entendre que la causa és aquella actitud mental. Massa preocupació, massa,  ens hem de despreocupar, això el primer: no servirà de gaire tractar el cos si mantenim la causa de la tensió.

Read More

Comprèn la respiració i guanyaràs en benestar

Quan ens ocupem del cos i la salut pensem en l’exercici físic i l’alimentació, o bé en el descans i el relaxament per compensar l’esforç, però sovint se’ns oblida un aspecte cabdal, i és la respiració. Hem arribat a incorporar en alguna mesura la importància que tenen les preocupacions i el desgavell emocional en la nostra salut corporal, i aquest ja és un primer pas important a l’hora d’entendre que el cos, la ment i les emocions no són compartiments aïllats sinó que s’interrelacionen de manera constant. I és que la persona no és només un d’aquests aspectes sinó la integració de tots ells, però perquè aquesta integració es doni, cal comprendre i incorporar també la consciència de la respiració.

Read More

Plenitud és coneixement d'un mateix

Quan parlem de consciència corporal ens referim a l’acció de sentir el cos, de ser-ne conscients: sabem que el tenim, però la consciència del cos passa per l'experiència de sentir-lo. Es tracta d’una acció en aparença senzilla que trasllada l’atenció del cap al cos, i que es torna imprescindible si volem mantenir l’equilibri intern. Tenim a parts igual les capacitats de pensar, sentir i actuar, i quan estan proporcionades ens centrem i equilibrem, però quan una d’aquestes tres capacitats es dóna en un tant per cent més elevat que les altres, o quan una és desatesa, ens descentrem i ens desequilibrem. Un exemple seria l’erudit que entén molt de llibres i poc de sentiments, o el boxejador que no ha llegit mai un llibre però que té una gran musculatura. En el primer cas, hi pot haver una capacitat de pensar molt desenvolupada, però potser poca capacitat de sentir o actuar; en el segon, en canvi, molta capacitat d’acció, i poca de sentir o de pensar.

Read More

Ioga i discerniment (II)

Aquesta és la primera pedra del discerniment: diferenciar la funció de pensar de la de sentir. Les assanes són una excel·lent eina per això, i el primer pas per aprendre a controlar la ment, Raja Ioga, i pel discerniment, Gnana. Per bé que de vegades s'ha pogut considerar el Hatha, el ioga del cos, com un ioga menor, no hi ha una jerarquia entre els diferents iogues, com a molt podríem parlar de processos successius: seria molt més correcte i pertinent, en tot cas. Si convenim que les persones som cos, ment i esperit, discernir quina és la nostra realitat essencial, la totalitat que som, no pot excloure en el procés cap de les parts.

Read More

Ioga i discerniment (I)

El Gnana Ioga és el que anomenem ioga del discerniment, Ramana Maharshi n'és un referent inevitable si ens hi volem aproximar, i amb ell hem volgut introduir el concepte a través del fragment amb què us presentem l'article, i que ens porta a fer una petita consideració: per a transcendir hem de fer conscient tot allò a què estem aferrats, i això és el pensament, el cos, les accions, les sensacions, les emocions, etc. Discernir ens porta, en primera instància, al cos, que és amb el que primer ens identifiquem, d'una banda, i el lloc on aterra l'atenció quan surt del pensament, de l'altre: quan sentim el cos la ment s'aquieta, quan estem atens la funció de pensar s'inhibeix. Qualsevol propòsit de treball personal, de creixement interior, de discerniment espiritual, ens ha de facilitar primer la sortida de l'espiral d'activitat pensant, i si no ho fem a través del cos és que seguim immersos dins del cap, per bé que ens imaginem divagant per espais transcendents: la nostra imaginació en aquest sentit és incombustible. Això passa quan no diferenciem la capacitat de pensar de la de sentir.

Read More

Les 5 claus per a desenvolupar correctament l'atenció plena

Avui en dia el concepte d'atenció plena està en boga gràcies a la difusió que n'ha fet el mindfulness, però és un concepte molt antic i primordial en la pràctica del ioga, on és conegut  també com atenció central. Tanmateix, per a entendre'n la noció i després veure quines són les seves claus principals primer hem d'entendre bé el concepte d'atenció, perquè les persones estem acostumades a una atenció molt perifèrica, selectiva, i depenent de l'exterior.

Read More

Ioga i Astrologia

Un dels objectius del ioga és desenvolupar un jo psicològic sòlid. El jo psicològic és la ment pensant amb què ens identifiquem (el jo que pensa), aquells continguts mentals que constitueixen la base de la nostra identificació. Normalment aquests pensaments van i venen sense que intervingui la nostra voluntat i ens condicionen d'una manera total i absoluta; tant la imatge que tenim de nosaltres com totes les respostes que donem a l'exterior.

El primer que hem d'assolir en el treball interior és un jo psicològic sòlid, que és el mateix que dir la capacitat de generar pensament de manera conscient i de sentir-nos identificats amb aquesta voluntat pensan

Read More

El propòsit en el Ioga

El ioga i totes les seves tècniques parteixen d’un propòsit original que és portar la persona a l’estat d’unió amb el Tot, la transcendència. És la primera raó i la seva finalitat última. Totes les persones tenim gravada a la nostra memòria cel·lular les experiències de la nostra vida; en els primers mesos encara no tenim consciència de dualitat, el nostre cordó umbilical s’ha trencat però tot l'exterior representa la vida, sense distincions. Aquest és el nostre punt de partida en el primer txakra Es a partir del segon que descobrim l’altre, que incorporem els conceptes d’inclusió i exclusió, del que és bo i del que és dolent, i també és quan comencem a dissenyar una imatge de nosaltres mateixos en base a aquesta percepció dual de la vida.

Read More

Les assanes i el treball muscular

La musculatura té un límit en la seva capacitat d’elasticitat, i a mesura que ens hi acostem podem sentir la progressiva resistència que ens mostra la musculatura. Qualsevol moviment que fem en el nostre dia a dia està dins d’aquests marges normals d’elasticitat. El que determina el grau de flexibilitat o rigidesa de la persona és aquest límit, però la superació d’aquest límit només és possible amb un treball lent i progressiu de la musculatura, que és precisament el que fan les assanes, per bé que la musculatura necessita d’unes condicions en especial per a poder avançar en el seu camí cap a l’elasticitat.

Read More

Establir una relació amb l'assana

Durant la pràctica de les assanes, la persona hi estableix una relació que és un reflex de la relació que té amb ella mateixa, i també amb l’exterior. Ens relacionem amb els altres i amb cada circumstància de la vida segons ho fem amb nosaltres mateixos, i l’assana ens fa de mirall.

De primer, quan arribem al punt d’immobilització hem d’observar si és realment el punt correcte. Pot passar moltes vegades que ens quedem just abans d’arribar-hi o que forcem més enllà del que el cos pot donar de sí

Read More

Com treballar correctament les assanes

En cada assana o postura, el primer que es desenvolupa és la atenció: l’atenció, el cos i la respiració son les tres eines bàsiques, i el nostre treball comença per a desenvolupar la percepció d’allò físic, que és el primer pas perquè la ment es calmi. Fixeu-vos sinó què passa quan us concentreu durant un moment en una mà. Després podem connectar amb l'espai que hi ha en el nostre interior. La lentitud en el moviment i la immobilització dins la postura, a més, tenen l’efecte de deturar el mental, perquè quan el cos s’immobilitza els pensaments es frenen. Ho podem comprovar observant com quan la nostra ment està molt activa el gest és més ràpid que no pas si hi ha poc moviment mental.

Read More

El treball interior

Les persones estem acostumades a resoldre els conflictes a través del raonament, a solucionar els problemes pensant, i quan ens disposem a connectar amb el nostre interior fem servir la mateixa pauta. Llavors, davant la necessitat de trobar pau interior la nostra resposta és pensar com la podem aconseguir, i d'aquesta manera comencem a donar voltes a l'entorn del concepte, i així ens quedem: donant voltes.

El que no sabem és que la nostra ment té moltes més capacitats que la de pensar, la nostra ment és en essència silenci, que és atenció, i en el treball interior és aquesta la ment que necessitem: una atenció sostinguda que, amb la pràctica, es converteix en concentració. Precisament, l'objectiu del treball de les assanes és principalment aquest, d'aquí que sigui un requisit imprescindible la immobilitat. Amb la pràctica del ioga desenvolupem l'atenció. Però no només això, ja veureu.

Read More

El Prana (II)

La vida comença en les molècules de la cèl·lula, en el protoplasma, i no és només vida el que conté la cèl·lula, sinó també intel·ligència. També el prana és intel·ligent, la intel·ligència universal que tot ho anima. D’altra banda, segons el Ioga, hi ha una relació molt estreta entre el prana i la ment (de fet, la ciència moderna també ha demostrat que s’il·luminen diferents zones del cervell a mesura que es van activant) De tot el prana que conté l’univers, el més proper a nosaltres és el que tenim actiu en el nostre cos, la nostra ment, en el cervell. I només podem estar en sintonia amb el prana que ens envolta quan subjectem el prana a la nostra voluntat: el cos, els pensaments, les emocions, els desitjos... No reprimir, decidir: el que controla el prana és el pensament, el gran poder creador que tenim en nosaltres. Si emmalaltim perquè hem creat mals pensaments, també ens podem curar a través de pensaments diferents.

Read More

El Prana (I)

Fa molts mil·lennis que els il·luminats de la India ensenyaven que tota la l’energia de l’univers provenia d’un nucli o d’una força de la qual sorgia tota la vida: és el que s’anomena prana: prana en el seu estat originari, com energia en estat latent com esperit que alimenta tota la resta de forces, prana com a vibració original. L’inici de la creació, el big bang, representa el despertar del prana i comença a actuar originant, a partir d’ell, tota mena de forces.

Hi ha una substància a partir de la qual tot es desenvolupa, una idea o esperit (seria com el ser en potència d’Aristòtil), i que a Orient en diuen akasa,.

Read More

Gestió corporal de les emocions (III)

Però, què passa quan volem sentir el cos?

Si anem al cos per a sentit l'amor cap a la persona estimada sentirem el cor, l'interior del pit, una sensació gran que ens mostra que estimem aquesta persona. Només que no sempre és així i, de vegades, ens inspira altres: emocions: ens inspira. Inspirar és portar de fora cap a dins.

Per aprendre a sentir el primer que hem de fer és portar l’atenció al cos, una acció senzilla, dèiem al començament, però potser no tant. Perquè quan passem de la idea a l’experiència, ens adonem que no és tan fàcil sentir el cos, i que quan ho fem el sentim en part. Normalment sentirem primer aquelles zones on han quedat retingudes tensions, i si alguna cosa queda retinguda és que no ha estat alliberada; tensions retingudes íntimament lligades amb emocions no expressades: la contracció de les espatlles davant la por, de les mans o les dents davant la ràbia, de les cuixes en situacions d’inseguretat... Cadascú pot comprovar què sent quan s’apropa al cos, i observar en el seu dia a dia quines parts tensa quan no expressa una emoció. Totes aquestes tensions queden dipositades en zones del cos, i són les que primer notem quan desenvolupem la nostra consciència corporal. La primera de les ombres del cos és, encara que sembli una contradicció, la part que se’ns fa més visible,  és on hi la tensió.

Les anomenem l'ombra, aquestes zones que  perquè coincideix amb el que Jung entenia com personalitat a l’ombra: la part de nosaltres que fa d’antagonista del nostre jo i que mina el seu desenvolupament: és la part que no tenim desenvolupada. Però dins d'aquest concepte d'ombra haurem de diferenciar entre les parts que es tensen, o la musculatura que sentim alhora que experimentem determinada emoció: les parts més pujades de volum, que destaquen per damunt de la resta. Insistim en no confondre-ho amb les zones tenses.

El concepte clau és, amb tot, el de potencial no desenvolupat: és on l'energia ha quedat estancada, quan després de començar en forma de desig, el desig de rebre el que necessitem pel nostre desenvolupament (atenció, afecte i reconeixement), no ho hem rebut. L'explosió que comença en el ventre (és on sentim el desig, una mostra és el desig sexual), no arriba al plexe solar (on sentim la potència i la impotència, on inhibim el nostre poder paralitzant el diafragma), ni al pit, que és on estimem i ens estimem. No fent el seu recorregut, l'energia queda retinguda, i són aquestes les parts que sentim del nostre cos, que ens criden l'atenció, de la mateixa manera que les situacions de la nostra infantesa que no varen quedar tancades, que no ens varen donar el que ens calia pel nostre desenvolupament. Són aquestes les situacions que ens condicionen i de les quals guardem memòria a l'inconscient, que ens diuen qui som a partir de la idea que ens fan incorporar de nosaltres mateixos. Ens explicarem: si ens donen l'afecte que necessitem ens sentim persones dignes d'estimació i, per tant, ens estimem, no incorporem cap idea de nosaltres perquè allò natural, innat, podríem dir, en la persona és l'amor. Però si no rebem l'amor que necessitem sí que incorporem una idea, i és que no som dignes d'estimació, i dedicarem molta energia en demostrar el contrari, per bé que el que prevaldrà serà la idea inconscient: tota la nostra vida la reafirmarà.  Però serà així només en la mesura que sigui inconscient, que mirem cap un altre costat: el conscient és molt resistent a acceptar tot allò que configura l'ombra.

Descobrir el nostre potencial

Les zones del cos que encara no sentim, doncs, després d’haver sentit les primeres, representen recursos que no tenim a la nostra disposició perquè, com el cos, no són conscients. Per exemple, la persona que nota més la part dreta, es recolzarà en aquesta part per a qualsevol acció, fins i tot en el moment de caminar. La part dreta del cos representa la ment racional, i és en la que la persona recolzarà totes les preses de decisió, fins i tot les que fan referència a vincles afectius. Senzillament desconeixerà què representa recolzar-se en l’altre hemisferi cerebral, i la gran identificació amb la ment racional serà un impediment pel desenvolupament de les capacitats emocionals i intuïtives.

Quan ens mirem les emocions com una cosa negativa no veiem el gran potencial que representen. El defecte no existeix, no deixa de ser una capacitat en nosaltres no desenvolupada, i quan ens hi enfrontem, quan irromp l'emoció, si no atenem la consciència corporal, no tindrem d'altre cosa per a relacionar-nos-hi que la mateixa emoció, el potencial no desenvolupat. Què suposa això? Doncs simplement que quan es manifesti la ràbia tindrem només la ràbia a la nostra disposició, per exemple, i així amb totes. Hi ha una dita popular que expressa una idea que és important que recordem: "tant gran la cara, tant gran el dors". Tenim tanta capacitat de potencial com de defecte: és la mateixa energia, estancada i latent, pendent de ser actualitzada, o vigent, plenament operativa.

Les grans noticies

Sí, com a conclusió tenim algunes grans notícies que poden transformar la nostra vida:

1.    Les emocions no són un mal contra el que lluitar sinó que representen una part de nosaltres que s'ha quedat atrapada a la infantesa, que no ha madurat. No hi hem de lluitar sinó que les hem d'acollir amb compassió i comprensió

2.    El defecte no existeix, és potencial no desenvolupat

3.    Tenim la mateixa quantitat d'energia, de potencial, que de bloqueig, d'estancament: de confiança con de desconfiança, de força d'acció com de mandra, de potència com d'impotència, etc.

Allò en què ens enfoquem; allò queda reforçat; allò que reforcem és el que es converteix en realitat a la nostra vida: ens hem de convertir en actor i no subjectes passius de la nostra existència. I la primera cosa és adonar-nos de la inutilitat de lluitar en contra les emocions.

El goig de sentir el cos

I per acabar una recomanació, un regal que ens podem fer: sentir el cos des del goig, ha de ser una experiència gustosa en tots els sentits. Normalment només el sentim perquè ens fa mal, i quan el volem tenir en compte creiem que donant-li exercici el sentirem més. Llavors normalment anem al gimnàs o fem esport i, en molts casos, amb auriculars a les orelles per distreure'ns per tal de no escoltar-lo, de sentir-lo. Amb dos resultats: no escoltem què ens diu, i li exigim potser el que no voldria. Sentir el cos i fer-ho amb gust, viure l'experiència com a gustosa, és important, indispensable, per integrar-nos i redescobrir la capacitat d'experimentar plaer. El plaer estimula el creixement de les nostres cèl·lules, es reparador d'experiències estressants, ens ajuda a recuperar-nos de la falta de descans, i ens mostra una cara de la vida nova que ens situa de manera positiva davant de totes les tensions que pugin sorgir.

I aquest és el primer pas abans d'endinsar-nos en l'experiència de ioga més profund. En parlarem, i us convidem a comentar la vostra experiència i dubtes.

Gestió de les emocions (II)

(continuació)

La importància de sentir

Quan parlem de consciència corporal ens referim a l’acció de sentir el cos, de ser-ne conscients. Sabem que el tenim, però la consciència passa per sentir-lo. Es tracta d’una acció en aparença senzilla que trasllada l’atenció del cap al cos, i que es torna imprescindible si volem mantenir l’equilibri intern. Tenim a parts igual les capacitats de pensar, sentir i actuar, i quan estan proporcionades ens centrem i equilibrem, però quan una d’aquestes tres capacitats es dóna en un tant per cent més elevat que les altres, o quan una és desatesa, ens descentrem i ens desequilibrem. Un exemple seria l’erudit que entén molt de llibres i poc de sentiments, o el boxejador que no ha llegit mai un llibre però que té una gran musculatura. En el primer cas, hi pot haver una capacitat de pensar molt desenvolupada, però potser poca capacitat de sentir o actuar; en el segon, en canvi, molta capacitat d’acció, i poca de sentir o de pensar.

Exemples fàcils i estereotips a banda, la majoria de les persones ens podem reconèixer en un desequilibri en aquestes capacitats bàsiques: socialment es dóna prioritat a la capacitat de pensar, ifins i tot quan treballem el cos ens mantenim ambl’atenció posada a la ment.  En situacions d’estrès o d’ansietat ens trobem davant una activitat mental que supera en molt les altres dues, i una manera de descarregar-nos de l’excés d’energia psíquica és sentir el cos, que actua com una mena de parallamps que la canalitza cap el terra. En el moment en què sentim el cos deixem d’estar dins la ment, parem l’activitat mental ni que sigui durant uns segons: com més sovint i durant més estona repetim aquesta pràctica, més ens descarreguem de l’excés d’energia psíquica.

Per a diferenciar el que és el pensar del sentir, hi ha un exercici senzill que tots podem fer, i és evocar la imatge d'una persona estimada. Amb aquesta imatge, la darrera vegada que vàrem pensar que l'estimàvem?, i la darrera que vàrem sentir que l'estimàvem?

Si fem sincerament l'exercici ens adonarem que el sentir és en el cos, i que el pensament de l'amor té unes altres derivades que depenen de la ment.. I ens adonarem que el sentir s'ubica dins del pit, sentir-lo dins.

(continuarà)