Frivolitzar kundalini

Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna-, era poc coneguda i pels qui ho era inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser en alguns fins i tot por. Es pronunciava gairebé en veu baixa i era el gran mite dels aspirants a ioguis i ioguinis. Se sabia que el despertar de kundalini s’havia de fer en unes condicions especials, quan la persona estigués preparada, i sota l’atenta mirada d’un mestre expert que, d’altra banda, no es podia buscar si no que apareixia quan el deixeble  estava llest.

Read More
El problema de l'atenció

El treball espiritual, el creixement  personal, l'autoconeixement, en tota labor que busqui el desenvolupament de la persona sempre el treball serà sobre la ment, una tasca de comprensió de com funciona, i un aprenentatge que ens ha de portar a desenvolupar-ne el control i la correcta gestió. També el ioga, el Hatha Ioga, conegut com la pràctica de les assanes, té el seu objectiu en el  Raja Ioga, el ioga del control de la ment. 

Read More
Quietud? Sí, gràcies!

En el darrer article parlàvem del poder que tenim amb la força de la nostra atenció, però no fèiem esment d'un requisit imprescindible d'aquesta atenció, i és la immobilitat total: si hi ha moviments hi ha dispersió d'energia. Ho podem constatar fàcilment, molt fàcilment, si mirem de fer, per exemple, atenció al telèfon, parant  l'orella per a comprovar si sona, ens quedarem quiets: quan parem tota la nostra atenció ens immobilitzem.

Read More
El poder de la nostra consciència

L’objectiu del Hatha Ioga és el control de la respiració, del cos, i de la consciència, d’una manera conjunta. En determinades postures físiques no es pot controlar la consciència ni la respiració, però a la pràctica de les assanes els tres hi són presents, i encara que les postures vagin dedicades a una part del cos en concret, l’objectiu és ser conscients de tot ell, animar-lo totalment, sentir la globalitat, perquè és la única manera que ens podem acostar a la globalitat que som, i això ens dóna el control sobre les energies negatives.           

Read More
Qui seu a meditar?

Un concepte fonamental en la meditació és què ens mou a meditar, què ens fa seure, què busquem. Segons quina sigui la resposta -benestar, tranquil·litat, deixar la ment en blanc...- cal que llegim amb deteniment, perquè aquest serà un gran obstacle per a la meditació. Són dos els aspectes que haurem de tenir clars si volem meditar. El primer és veure molt definit quin és el veritable objectiu de la meditació, què és el que persegueix. I la resposta no serà aquietar la ment, ni trobar la pau interior, ni combatre l'estrès o l'ansietat, ni trobar més benestar o plenitud

Read More
Seure a meditar, amb què?

En l'article anterior fèiem referència a l'atenció i, sense dir-ho explícitament, també ens referíem a la consciència del cos. Sí, aquest aspecte és essencial també per a la meditació, si no sentim el cos estem dins del cap, n'hem parlat abastament en aquest blog. D'altra banda, sense consciència del cos no ens podrem situar a la coroneta per a mantenir aquesta atenció superior que anomenem central. .

Read More
Coses que potser no has sentit gaire sobre la meditació

En una societat cada vegada més accelerada i dispersa,  la meditació s'ha convertit en una cura gairebé per a tot: l'estrès, l'ansietat, la falta de concentració, la tensió i la depressió, les fòbies, les addicions, etc. I la informació que n'arriba és francament il·lusionant: què no aconseguirem si ens convertim en meditadors? La felicitat plena, per descomptat, el paradís a la terra com a poc, perquè a més se'ns activaran capacitats i aptituds cerebrals inimaginables. Això almenys és el que es desprèn de molta de la informació que ens arriba a través de les xarxes, cursos i fins i tot literatura especialitzada. Tanmateix, destriant el gra de la palla també trobem petites joies que parlen de la meditació des d'una experiència veraç i honesta, cal buscar bé i apareixeran aquestes valuoses troballes, aquí ens vo9lem centrar en alguns aspectes poc mencionats quan es tracta de la meditació, i sense els quals no podrem fer grans passes en aquest procés.

Read More
L'energia femenina i les dones, i prou?

Segons el Diccionari de la Llengua catalana, feminitat vol dir qualitat, natura, de dona, de femella; segons el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española, en canvi, feminitat té dues accepcions, l’una fa referència a la qualitat de femení, allò propi de les dones, l’altre a un estat anormal de l’home en el que apareixen un o més caràcters sexuals femenins. En les dues accepcions, per tant, feminitat es refereix a característiques vinculades al gènere dona, o a una anormalitat del gènere masculí. Lluny d'això, l'energia femenina l'hem d'entendre com un concepte més ampli que es refereix als dos sexes, homes i dones, compartit en parts iguals amb l'energia masculina, en tant que capacitats potencials de la persona. I les dues són necessàries, en els dos gèneres, per a desenvolupar una bona sexualitat, però també pel desenvolupament integral de la persona.

Read More
Paràbola del violí

En aquest article us volem presentar  algú no massa conegut, Anthohy de Mello (1931-1987), jesuïta hindú que va saber fer confluir tot el potencial de la saviesa oriental amb les seves creences cristianes. Això li va valer ser contestat per l'Església més tradicional i ancorada en els dogmes de fe, perquè deia que tots podem trobar Déu en el nostre interior: quan inspires és l'aler de Déu el que inspires. Aquesta revolució en la fe que, com a jesuïta introduïa De Mello, s'estavellava contra el mur que imposava la doctrina catòlica, i que veia en el pensament del jesuïta una clara mostra de panteisme. Com a hindú havia après que la consciència espiritual es troba en el cor de cada ésser, però ell era també jesuïta, i no li varen perdonar que dignifiqués cada persona més enllà del pecat original, que se suposa que és un segell que ens posen al front només de néixer.

Read More
Alimentació i emocions, una relació d'amor-odi

 L’existència d’un vincle entre l’alimentació i les emocions no només és evident com a experiència viscuda per cadascú de nosaltres, sinó també corroborat per la ciència com veurem a continuació. A nivell científic es parla del sistema nerviós entèric o popularment anomenat segon cervell (vinculat amb el sistema digestiu) amb més de 100 milions de cèl·lules nervioses que és quasi la mateixa xifra que trobem en la mèdul.la espinal. Podem considerar la relació entre l’alimentació i les emocions com un vincle complex que condiciona el nostre estat anímic i la nostra dieta.

Read More
Ioga i resiliència

En temps de crisi, personal o social, i de valors, les persones tenim dues opcions: o deixar-nos endur pel desànim i descoratjar-nos o treure recursos i ser capaços de créixer on només hi ha, aparentment, raons per a la desesperació. Son tres paraules -desànim, descoratjament i desesperació- que tenen en comú una mancança, la falta d'alguna cosa i és en això que manca que ens haurem d'enfocar si volem transformar l'actitud davant un entorn -exterior o intern- que ens és hostil. Aquestes paraules representen, respectivament, manca d’ànim, de coratge o d'esperança, i això és el que és el que ens passa en situacions adverses, per bé que no de manera irreversible. És possible que davant de situacions traumàtiques activem recursos personals que eren allà en estat latent i que, front l'adversitat, es posen en acció. Avui en dia d'aquesta capacitat en diem resiliència, que representa no només la capacitat de superar una situació traumàtica, de dolor emocional o de crisi, sinó també d’aprendre’n i créixer, perquè la superació d'un obstacle sempre comporta un aprenentatge, un recurs personal que s'acciona, un creixement.

Read More
Respiració i discerniment

El discerniment és una activitat de la ment en la qual aparentment poc hi tindria a veure el treball de la respiració i el pranajama (la respiració conscient en el ioga) quan, en canvi, el paper que hi juga és determinant. I les raons són diverses, intentarem veure’n algunes, però en primer lloc mirem la causa principal que dificulta el discerniment correcte.

Quantes vegades no hem argumentat de maneres oposades un determinat problema, situació o context?, quantes vegades no ens hem trobat davant la dificultat d’entendre quin és el punt de vista correcte?

Read More
Què és el ioga? (II)

El ioga té una vocació integradora de la persona en els seus aspectes de pensar, sentir i actuar, i els tres convergeixen en la pràctica de les assanes, com hem vist -vegeu "Què és el Ioga?(1)"- i el nexe d’unió és la respiració. Només comprenent la seva fisiologia i com es manifesta i es modifica en la pràctica i en el dia a dia, podrem evolucionar en el ioga i aprofundir en cada assana. La ment té un paper observador, primordial si l’entenem com atenció, una ment que pensa no percep el sentir, ni les sensacions corporals, ni les emocions, ni tampoc els sentiments

Read More
Què és el ioga?(I)

Des de fa uns anys cap aquí és freqüent la pregunta “quin ioga feu?”, al principi sobtava una miqueta, però cada vegada semblaria més evident que de iogues n’hi ha d’haver molts. D'altra banda, abans no era estrany que algú comentés que el ioga no li anava perquè era quedar-se massa quiet; ara això ja no passa, o no tant, hi ha iogues tan dinàmics que fins i tot la gimnàstica entesa a la manera tradicional pot semblar parsimoniosa. Sense ànim de voler ser puristes, ens hauríem de plantejar si el problema està en el nom, en la paraula ioga i en el que representa, i en el que avui en dia anomenem ioga, que com més es diversifica més es buida de contingut.

Read More
La sexualitat en el Tantra (III)

En el Tantra parlem de dues vies: la via de la mà dreta (via seca), i via de la mà esquerre (via humida) La principal diferencia entre les dues vies és la utilització de la sexualitat pel creixement i desenvolupament espiritual. La primera és l’anomenda “Doctrina del Despertar”, i no utilitza el sexe com una tècnica de Realització; en el seu lloc, fa servir els “Kriyes”, mudres, mantres, meditacions en els txakres, exercicis corporals... La segona, la Via humida, és la més coneguda a Occident i la que –a més de totes les tècniques utilitzades en l’altre- dona més importància al valor de la dona com element diví, i a la sexualitat.

Read More
rosa daniel
El Tantra (II), el poder de la transformació

No parlarem aquí de la mitologia tàntrica, perquè ha de ser objecte d’un treball més concret i específic, que ens distrauria de l’objectiu d’aquest article, que és clarificar el que és el Tantra en la seva essència i com l’hem d’entendre en el nostre context cultural. El que sí farem més endavant serà diferenciar entre les dues principals corrents conegudes avui en dia: la Via Seca, o de la mà dreta, i la Via Humida, o de la mà esquerre. Abans, però, farem una petita menció al Tantra en el Tibet, una branca important del budisme tibetà

Read More
El Tantra (I): l'orígen

La paraula Tantra es va començar a conèixer a Occident entre el 1945 i el 1950, però des d’aleshores ha estat objecte de moltes interpretacions errònies. Abans, però, l’any 1887, ja havia aparegut un llibre en anglès, Principles of Tantra, i s’havien conegut obres tàntriques de missioners establerts a la India.

Tan vol dir “caminar, estendre”, i tra vol dir “alliberament, salvació, eina...”; les dues síl·labes juntes ens connecten amb la idea de “caminar pel camí de l’alliberament”, o de “tractat o ’instrument per a l’alliberament”.

Read More
L'experiència del cos i la sexualitat

El nostre cos és la catedral en la qual vivim i experimentem la nostra sexualitat, com el sentim? El cos no és un manyoc de matèria, ni l’antítesi de l’espiritualitat, com tampoc una imatge valuosa a idolatrar perquè és bonica, el culte al cos com a carcassa que ens defineix no té res a veure amb el valor que realment té i que permet de dimensionar fins a llocs insospitats l'experiència sexual. El nostre cos està format per bilions de cèl·lules, totes elles vives i intel·ligents, i representa un autèntic microcosmos en el que la vida es posa de manifest en tota la seva perfecció de manera extraordinària.

Read More
El Ioga Nidra

El ioga s’associa a relaxació però en els darrers anys es comença a parlar més, potser fruit de la disseminació que ha patit en ioga, del Ioga Nidra com d’una pràctica independent dins la branca mare del ioga. Algunes vegades es diu que és el ioga del somni conscient, en realitat és un tipus de pràctiques incorporades dins del que són les tècniques de relaxament profund, és un procés evolutiu dins de les fases de relaxació. Es pot entendre com un procés en el qual es relaxa el cos, la ment i d’aprofundiment en el treball de buidatge de la part inconscient. Tenint en compte que el Ioga Nidra proporciona una ment en calma, una sensació de tranquil·litat i de pau, és important aquest buidatge previ de la sobrecàrrega de la part inconscient: tensions, emocions, pensaments... Després, a partir d’aquest base de relaxament, de tenir la ment tranquil·la i en calma, amb espai dins del cap, és quan entrem en un altre procés, l’anomenat sankalpa.

Read More
Les 5 claus per a desenvolupar correctament l'atenció plena

Avui en dia el concepte d'atenció plena està en boga gràcies a la difusió que n'ha fet el mindfulness, però és un concepte molt antic i primordial en la pràctica del ioga, on és conegut  també com atenció central. Tanmateix, per a entendre'n la noció i després veure quines són les seves claus principals primer hem d'entendre bé el concepte d'atenció, perquè les persones estem acostumades a una atenció molt perifèrica, selectiva, i depenent de l'exterior.

Read More