Seure a meditar, amb què?

meditación-barcelona-les corts.jpg

En l'article anterior fèiem referència a l'atenció i, sense dir-ho explícitament, també ens referíem a la consciència del cos. Sí, aquest aspecte és essencial també per a la meditació, si no sentim el cos estem dins del cap, n'hem parlat abastament en aquest blog. D'altra banda, sense consciència del cos no ens podrem situar a la coroneta per a mantenir aquesta atenció superior que anomenem central. .

Les persones sentim poc i malament, el cos si no ens fa mal ens passa totalment desapercebut i sovint el considerem des del coll cap avall, com si el crani no en formés part. Sentim poc i fins i tot de vegades desconeixem el veritable significat de la paraula, succeeix amb el cos i també amb les emocions i els sentiments. L'amor per exemple, com el vivim? Podem evocar una persona que estimem: la darrera vegada que vàrem pensar que l'estimàvem?, i la darrera vegada que ho vàrem sentir? A la primera pregunta l'atenció segurament anirà al cap, a la segona segurament al pit, què vol dir això? L'amor no és un pensament, és un sentiment i no ressona en el cap sinó dins del cos, en el pit. Viure capficats, literalment, viure dins dels pensaments ens desconnecta no només del cos sinó també del cor, i això genera molt patiment, molt malestar, molta ansietat i angoixa. Només cal que siguem conscients del fet constatable que el benestar, la plenitud, la joia, l'alegria i tots els sentiments que anhelem i que ens fan sentir bé ressonen en el cos, i ens atalaiarem de fins a quin punt necessitem percebre el cos per a viure plenament.

yoga-les-corts.jpg

I si per la vida és important, per la meditació és imprescindible. En primer lloc, per a sortir del cap, dels pensaments, i desenvolupar l'atenció central, però hi ha una altre raó fonamental. La meditació és la senda per a retrobar-se amb la realitat essencial que som, el Jo Real, el Ser, i per a tal viatge omplim el dipòsit de tota l'atenció, però ens cal el vehicle que som nosaltres, i nosaltres què som? Les persones som energia que ens empeny a l'acció, vinculada amb el cos i representada a la pelvis, l'estructura de l'esquelet destinada a protegir l'aparell reproductor. A més energia vital, més capacitat d'actuar. Som també amor, sentiments, espiritualitat, representada per la caixa toràcica, la part de l'esquelet destinada a protegir el cor i els pulmons: allà ressonen els sentiments, ens hi hem referit. I també som intel·ligència, vinculada amb les capacitats mentals superiors i representada pel cervell, protegit pel crani. Les tres estructures de l'esquelet, unides per les lumbars i les cervicals, representen el que les persones som en essència -energia, amor i intel·ligència- i les tres capacitats -actuar,sentir,pensar. No som només pensament, com tampoc només sentiment, ni només acció,  i quan n'afavorim un aspecte en detriment dels altres ens sentim desequilibrats. Normalment pensem molt i sentim poc, i aquest és un gran escull per a la meditació.

Quan seiem a meditar ho hem de fer amb tot, amb tot el que som, i el que som incorpora la força vital del cos, el cor, i la ment en forma d'atenció. Perquè la ment no és pensament, no és aquest el seu tret fonamental, la ment és en essència silenci, atenció, és com la pissarra damunt la qual escrivim, dibuixem, estampem objectes. La ment té la capacitat de pensar, però també d'imaginar, de visualitzar, però és com la pissarra: llisa, silenciosa. L'atenció és la ment quieta, però no cal que li portem, cap a la quietud, perquè això és el que és, el desconeixement d'aquesta gran veritat és la causa de la tensió i el malestar en què ens submergim de vegades, i la causa de viure desconnectats del nostre interior. Des de l'atenció central ens situem en el punt on la ment es converteix en observadora silenciosa, pretendre deixar-la en blanc, convertir-la en la pissarra, des de darrera el front és una tasca infactible. Amb l'atenció central no cal reprimir els pensaments, els podem observar però des de fora.

Observant els pensaments, des de l'atenció, som conscients de la ment, però ens falten les altres dues potencialitats: el cor i el cos, són indispensables. Només tota la persona sencera, conscient del cos i de l'interior del pit, pot emprendre el viatge de la meditació.  Un tros de nosaltres, la ment sola, no es pot posar a meditar, perquè encara que ens identifiquem amb el pensaments, ens reconeixem en el sentiment. Quan ens senyalem, quan ens referim al "jo", posem la mà al pit: jo et vull dir..., jo t'asseguro que...., i la mà sens en va al cor, no al front. Si aquesta part essencial no entra a la meditació, qui hi entra doncs?

En cal sentir el cos, tot el cos i el cor, però encara hi ha més,  en seguirem parlant en el proper article. Mentrestant practiquem la consciència corporal i familiaritzem-nos amb el cor, tenim tot el temps.

Rosa Daniel