Pensament positiu o atenció positiva? III

(continuació)

L'atenció

Ara bé, com observar el pensament? Com el podem mirar si hi som a dins? Sortim del pensament quan som conscients del cos. Podem provar de fer la pràctica: si sentim, per exemple, una ma, deixarem d'estar en el cap, per un moment pararà l'activitat mental i, ni que sigui per uns segons, no vindran pensaments. Deixarem de sentir la mà quan la ment ens distregui, podem estar durant 10 minuts sent-ne conscients i comprovarem que només el mental ens distreu. A còpia de sentir pensem menys, i això és bo, ens proporciona benestar. Per això el ioga relaxa les persones, perquè les treu del cap i les ubica en el cos i en l'experiència de sentir, que és diferent de la que genera activitat mental. Entès això ens podrem situar en la part més alta i posterior del cos, a la coroneta o just per davant, perquè des d'allà serà com enfilar-se dalt d'un turonet i veure tot el cos amb les sensacions, la respiració..., i també el moviment de la ment. No es tracta de parar el pensament, al contrari, l'hem de buidar, però no ho podem fer si hi estem immersos i ens hi identifiquem. Només l'observació ens desidentifica. És el que anomenem atenció central.

Actitud positiva versus pensament positiu

La ment està feta de silenci, el pensament és una de les seves funcions, és com la pissarra damunt la qual escrivim paraules i frases. Ens cal accedir a aquest silenci a través de desenvolupar l'atenció central. Per a fer-ho la primera cosa és la predisposició, determinada actitud, el desig sincer de voler mirar sense jutjar, perquè no hi ha res negatiu en nosaltres, res. Aquesta actitud que no és crítica, que és obertura, que és acceptació: És un estar a la vida amb l'ànim despert, tolerant, sense jutjar ni jutjar-nos. Només amb una actitud així podrem observar i comprendre com funciona la nostra ment, i deixarem que la pulsió inconscient s'alliberi i ens alliberi. Actitud no suposa pensament, de pensaments ens en sobren, el pensament hauria de ser tot voluntari com el plou  que dèiem al començament, i la resta un plàcid silenci.