El poder de la nostra consciència

ioga-yoga-barcelona-les-corts.jpg

L’objectiu del hatha ioga és el control de la respiració, del cos, i de la consciència, d’una manera conjunta. En la pràctica de les assanes els tres aspectes hi són presents, i encara que les postures incideixin més en una part del cos en concret, l’objectiu és ser conscients de tot ell, animar-lo totalment, sentir la globalitat, perquè és la única manera que ens podem acostar a la integritat que som. Això és el que ens dóna el control sobre les energies negatives.           

Les persones som en essència i en la nostra globalitat energia (cos), intel·ligència (ment) i amor (cor). Pensem, sentim i actuem: consciència, cos (a través del qual sentim), i respiració. La inspiració ens convida a l’acció i  l’expiració al descans: l’equilibri entre ambdues fases de la respiració ens condueix a l’acció correcta i cal ser-ne molt conscients. Si entenem bé que les persones no som només el cos, ni la ment, ni el cor per separat, podrem comprendre fàcilment  que només quan sentim el cos en la seva totalitat ens acostem a la nostra realitat més plena, i que és llavors quan posem a la nostra disposició tot el  potencial que tenim. Quan fem les assanes podem començar a aprendre a fer possible això, i fins i tot crear corrents d’energia i dirigir-les a voluntat a qualsevol lloc del nostre cos a través de la concentració del pensament.           

L'ésser humà durant porta segles amb la consciència posada dins del cap, prioritzant el pensament i identificant-se amb ell. Aquesta concentració sostinguda a la ment ha fet que les persones tinguem un control de les nostres neurones fins el punt de poder crear qualsevol pensament a voluntat. Ara mateix, qualsevol de nosaltres pot crear a voluntat el pensament que desitgi, entrellaçar les paraules que prefereixi i construir una frase. No podem fer això, en canvi, amb la resta de cèl·lules del cos, que treballen de manera autònoma i lluny del nostre control.

El nostre jo conscient té un control total de les cèl·lules cerebrals, però si aprenem a concentrar-nos en d’altres cèl·lules nervioses, aquestes també es començaran a desenvolupar i es tornaran obedients a la nostra consciència. Així, es podran convertir en tan perfectes portadores de la nostra consciència, com les cèl·lules més elevades de la matèria gris. Amb una llarga pràctica de l’atenció, podem desenvolupar a través de la concentració cada cèl·lula per a fer-la capaç de contenir un nivell de consciència més elevat, i aquesta seria una bona forma de depurar i sublimar les nostres emocions retingudes, sobretot si no tenim pressa: cal un llarg temps per això, i desenvolupar l’art de l'atenció. Amb una bona atenció i concentració, només de sensibilitzar determinades zones del cos s’hi causa de manera immediata una reacció, que es pot sentir fàcilment, en forma d’escalfor, per exemple, o sentir que la sang hi circula més de pressa. Amb els anys i una pràctica diària, els nervis comencen a desenvolupar-se, fins a poder transmetre les manifestacions més elevades del nostre jo.           

S’han fet experiments, també en universitats, de ioguis que s’han enterrat durant una setmana, o empassat cianur eliminant-lo després sense que produeixi cap efecte en el cos. L’explicació d’això és justament el que estàvem dient: l’assoliment a voluntat de tots els processos del cos. Quan podem sentir que la consciència no s’ubica necessàriament en el cervell, ens adonem que el jo és independent de la matèria, permanent i immutable. Això és indemostrable a través de la raó, ho sabem, perquè pertany a l’àmbit únicament de l’experiència personal, i tampoc ha de ser l'objectiu realitzar tals proeses, serveixen en tot cas per a il·lustrar la capacitat de control de què és capaç l'ésser humà.

Un experiment a l'abast de qualsevol persona pot ser concentrar-se en una mà sense desviar-ne l'atenció i observar. Es `pot veure com al cap de 10 minuts canvia la seva temperatura, i la veiem més gran, i més vermella (per efecte de la circulació de la sang)..., mentre l’altre segueix igual. Els efectes, la percepció més gran de la mà, durarà una estona llarga encara. Aquest és un primer resultat de la nostra consciència concentrada en un punt del cos, però podem anar molt més enllà amb prou dedicació. Si ens concentrem en els peus, per exemple, els mantindrem calents,  i si ens concentrem en un múscul podrem desfer una contracció. En casos de nervis que han estat molt temps paralitzats, a través d’una consciència intensa poden recuperar la  seva funció: la consciència és la força animadora més potent, encara més que un massatge, i que la  mateixa electricitat.

Portar la consciència a una part del cos, fa que també hi arribi més sang: si els budells són mandrosos i ens hi concentrem com si fóssim els budells, el fort impuls de la sang que hi arribarà farà que es recuperi el moviment peristàltic i que tornin a funcionar. Potser no la primera vegada, però el temps i la paciència sempre acabaran per aconseguir que la consciència domini el cos, perquè el seu poder és infinitament més gran. També ens podem concentrar en la respiració: inspirant ens concentrem en la inhalació de prana o energia, expirant el distribuïm pel cos, o el dirigim cap a la part que ens interessi en concret. Això mateix ho podem fer durant les assanes, enviant el nostre jo a un lloc en concret de la nostra anatomia. El prana es concentra on es concentra la consciència: l’intel·lectual la concentra en el cap, el gimnasta ho fa en la musculatura. Els músculs, així com les nostres capacitats intel·lectuals, creixen perquè s’hi concentra més prana. També ens podem concentrar en una imatge, un alt ideal, etc.    

Podem desenvolupar la nostra percepció i la nostra capacitat de dominar la matèria a través de la consciència, seguint el fluir de la respiració, la globalitat del cos, el seu moviment. Després podrem començar a sentir el prana i els txakres. Si sentim tot el cos, sentim tots els txakres, i això permet que s’equilibri l’energia entre ells, perquè si no tenen prou energia, o en tenen massa, o la tenen estancada, acabaran patint i funcionant de manera inadequada, i amb ells els òrgans vitals, la resta del cos, les emocions, i el nostre psiquisme.

Rosa Daniel