El Hatha, un ioga realment transcendent (I)

pinca.jpg

De les diferents branques del ioga -hatha, kundalini, karma, bhakti, raja i gñana- el més difós a la pràctica és el del cos, el hatha. És el que trobem a les classes quan exercitem les assanes, practiquem pranajames  i relaxació o meditació. És també el que busquen aquelles persones que només volen treballar el cos sense entrar "en més consideracions"; cosa que, de fet, podríem dir que és una manera d'expressar la voluntat de no entrar en àmbits del ioga poc coneguts. Però això desmembra el ioga perquè en realitat el hatha està concebut per arribar al raja o control de la ment. D'altra banda, la persona és un tot en el que s'integra el cos, la ment, el cor, les emocions...  És la finalitat del ioga integrar la persona i d'aquí que en la seva pràctica no podem deixar de banda cap dels aspectes que la conformen, la qual cosa fa, precisament, que la seva pràctica proporcioni una consciència expansiva, de més centrament, equilibri i benestar. En aquest article farem una lectura més àmplia i profunda de la estrictament corporal del hatha,, tot just per a començar a desgranar-ne alguns aspectes, la punta de llança de la seva vastitud.

El hatha i la ment

El hatha gosarem dir que té com a darrer objectiu la ment. La seva base són les assanes  -que fem amb el cos i que el fan més flexible alhora que molt és tonificat-, és cert, que es caracteritzen per dues fases: una dinàmica -la de fer i desfer- i la fase principal o estàtica, de total immobilitat. L'objectiu final, tanmateix, és mental. Veurem al llarg de l'article com i per què, sense ànim de confondre el hatha amb el raja, aquest darrer pròpiament anomenat el ioga de la ment.

Si sentim el crani per dins, l'espai físic del cap, ens podrem adonar de cert rum-rum, i amb un punt d'atenció adequat hi veurem pensaments que s'enllacen i no paren. D'aquesta constatació neix la idea de deixar la ment en blanc, ara bé, si la ment no té integrat el concepte d'immobilitat, com es pot quedar quieta? Tota la inèrcia que porta l'energia mental cal que sigui reorientada a través de l'atenció. I per integrar el concepte d'immobilitat i reorientar l'energia mental ens cal el cos per tal de poder experimentar aquesta d'una manera concreta i certa. Quan les persones tenen una ment molt activa i plena, els seus moviments són ràpids i no toleren la immobilitat sense que s'escapin petits moviments no controlats amb el cos: aquest és un aspecte rellevant a tenir en compte en la pràctica de les assanes: cal evitar aquest moviments esquerps i involuntaris perquè representen una ment impacient que cal aprendre a controlar. Cal també sentir aquesta impaciència, sens dubte, perquè mica en mica la transformarem en paciència. No oblidem que tota manera té dues cares i les dues igual de grans: tenim tanta paciència com impaciència es manifesti, que no hi hagi cap dubte d'això.

El hatha té la virtut de fer-nos transcendir la ment, de fet, el concepte de transcendència comença precisament quan posem l'atenció al cos, i és fàcil comprendre perquè: quan sentim el cos no estem dins del cap, capficats, sentir el cos ens treu de dins del cap, del rum-rum. Tanmateix, no es tracta d'imaginar-lo -que aquest podria ser un rics- sinó de sentir-lo a través del contacte de la pell amb la roba, el seu volum, alçada, etc. Es tracta d'ultrapassar l'àmbit mental. Transcendir vol dir anar més enllà d'una cosa, sobrepassar un determinat límit. Associat a la ment, el concepte és molt concret i no equival a imaginar-nos per damunt d'ella, que seria una abstracció. Per bé que per aquest viatge ens cal molt combustible: l'atenció. Desenvolupem l'atenció quan la fixem en el cos, no només però és una eina bàsica, sobretot perquè sempre ens situa en present, i el present és la clau. Una tècnica excel·lent per a desenvolupar aquesta atenció són les assanes i el treball dels cinc sentits, pratjahara, prenent com a principi la consciència corporal.

La pràctica del cos ens permet apreciar què se sent quan es relaxa un múscul, que la ment pugui viure la diferència que hi ha entre el to, la tensió i el relaxament. Experimentar les sensacions permet que aquest procediment es pugui aplicar després en cada part del cos a voluntat. De la mateixa manera, la consciència de la immobilitat li transmet a la ment l'experiència del concepte i, en fer-ho, la convida a quedar-se quieta. Una ment molt activa provoca moviments ràpids, ho dèiem abans, i a l'inrevés. Quan ens quedem ben quiets sense moure ni un múscul del cos al cap d'un moment, també ho hem comentat suara, és possible que observem petits moviments involuntaris, impulsos del mental impacient abocat a una inèrcia que es resisteix a la immobilitat. El treball conscient dins les assanes consisteix precisament en evitar aquests moviments i acompanyar el mental cap a l'assossegament i la calma.

Practicant el ioga amb aquestes indicacions ben aviat comprovarem els canvis que s'estableixen en la ment, i en el proper article continuarem amb la relació del hatha i les emocions.

Rosa Daniel