El Hatha, un ioga realment transcendent (II)

El hatha i les emocions

camell.jpg

En la immobilitat posem a prova la paciència de la ment, la càrrega que suporta. En la immobilitat també és quan el cos, la musculatura com l'element més perceptible,, reacciona. Després de l'activació física es comencen a moure energies més subtils, i la memòria cel·lular es desperta. La majoria de la gent no n'és conscient, però darrera el impuls de desfer, del "no puc", hi ha una emoció, una emoció recorrent, familiar. La immobilitat ens situa davant de nosaltres mateixos i el llenguatge del cos es manifesta com el llenguatge del nostre inconscient.

Si cedir al moviment és cedir a la impaciència de la ment, desfer per impuls és cedir a l'emocional. Les nostres resistències ens porten a no voler sentir allò que ens incomoda, quan és la única manera d'alliberar-ho; les emocions que retenim en la memòria cel·lular només s'alliberen sortint a la superfície. La immobilitat les fa aflorar i les allibera, si ens quedem quiets les podrem experimentar a fons i, al final, desfarem per voluntat pròpia. Amb una atenció sostinguda i cada vegada més central o plena -això vol dir sentir-se a la coroneta- aconseguirem buidar la memòria cel·lular i arribar als nivells més profunds de la nostra naturalesa essencial desfent les resistències que ens impedeixen de veure-la.

La integració

Per a una bona salut del cos, de la ment i de les emocions cal que fem la integració d'aquests tres aspectes. Integració no és un concepte abstracte, en aquest cas significa simplement sentir alhora el cos, les emocions i el mental, en un mateix instant, en present. Si ens prenem de manera literal l'existència de iogues diversos, ens viurem a nosaltres mateixos de manera diversa i fraccionada. És clar que hi ha vessants, tipus de ioga, com aspectes diferents hi ha en una mateixa persona. Podem dir, per exemple, que algú té un bon físic però entenem que no és només un cos, que la persona va molt més enllà de l'aspecte corporal; o que té algú altre té una ment privilegiada, sense negar-li la seva existència corporal també. És clar que tots tenim un potencial, que podem estar més o menys dotats ens unes àrees determinades, tenir més capacitat intel·lectual, emocional o física, però el desenvolupament ple de la persona porta a integrar tots els aspectes de la nostra naturalesa essencial, no només algun en concret. Per això les diferents sendes del ioga conflueixen en un, el Ioga Integral o Purna Ioga.

El practicant d'assanes és, abans de res un ésser humà  format per un cos, una ment i un esperit, i la seva pràctica, per a ser autèntica l'ha d'encaminar a la integració del que necessàriament constitueix la neva naturalesa essencial. Altre cosa seria disgregar, dispersar, allunyar l'individu del que és en realitat. En un primer moment, durant la practica de les assanes observem com ens relacionem amb el cos i amb l'acció, karma ioga, fins a quin punt és condicionada, si confiem en els nostres recursos personals. En aquesta pràctica, a més, activem, mobilitzem i canalitzem les energies més subtils, kundalini ioga. D'altra banda, obrint la caixa toràcica aprenem a confiar i a deixar anar, connectem amb la nostra afectivitat, bhakti ioga. I en una altre pla, es fa palesa la ment que pensa, més enllà de la que observa, ens adonem de les pautes de pensament, raja ioga, amb la circumstància que en aquell moment -si ens situem en la coroneta, la part més alta i posterior del cos, des d'on l'observació és global- ens podrem identificar amb la voluntat que observa i podrem aprendre a discernir, gñana ioga, allò il·lusori -el jo personal que s'expressa a través dels pensaments- d'una presència silenciosa -el Jo Real- que lliure de tot condicionament.