El ioga enlluernador

Un practicant de ioga hauria de saber després d'una sessió quin és el diferencial entre abans i després de la seva pràctica, què ha desenvolupat, què ha fet, què ha passat.  Seria el cas de la persona que s'adona que al final hi ha més consciència corporal, que és conscient de la seva atenció, per exemple. Perquè una classe de ioga ha de sevir per a despertar la persona al seu potencial, en primer lloc el de l'atenció, ha de servir per aprendre a gestionar els nostres recursos personals (voluntat, disciplina, amabilitat, acceptació, etc),  per a adonar-nos de les nostres resistències, per aprendre a treballar la respiració i aprofitar-la de manera correcte, per adonar-nos de l'enorme importància que té la capacitat de sentir, i en tots nivells. I més, molt més: hauria de ser, una sessió de ioga, un espai d'entrenament per a la vida quotidiana.

Sí, ho hauria de ser, i sorprèn la manera com molts practicants parlen de les seves sessions: com d' un espai on evadir-se:  surts de les teves preocupacions, etpenges d'un globus al·lucinant,  durant una sessió estàs en un altre món.... talment com si t'haguessis pres alguna substància al·lucinògena, diuen alguns. I sí que és cert que després d'una sessió de ioga, perquè s'han alliberat energies inconscients,  perquè s'ha apaivagat la ment i portat l'atenció cap a nivells més profunds de consciència,  la persona pot sentir-se en un estat diferent que es podria definir com d'una consciència alterada, modificada,  però no per una causa ambiental sinó per un treball personal que desenvolupa la persona. Altrament, quan és un efecte simplement sedant, compensatori, d'anestèsia de la ment, més que desenvolupar genera dependència.

Les tècniques que ens proporciona el ioga són un vehicle que ens ajuda a arribar a nivells més profunds en la nostra ment, als que la persona, progressivament, hi pot accedir directament, sense les tècniques.  Ens ajuden a activar l'energia perquè després la puguem dirigir des de la ment, des la voluntat conscient, i no deixar-les pul·lulant sense direcció.  La voluntat conscient, el sentir-se més despert, la solidesa que es pot anar desenvolupant,  és el que marca l'aprofitament que fem de la nostra pràctica de ioga.  Si el que ens proporciona és un estat d'embriaguesa, no deixarà de ser un estat alterat de consciència induït per una cosa externa i no ens desenvoluparà. Que no ens sedueixin ni les tècniques ni els rituals, que no ens enlluernin, perquè l'enlluernament no és il·luminació: és perdre la visió de la pròpia realitat. Allò que és una eina, un instrument, per a ser utilitzat de manera adequada cal saber per a què és i cap a on ens porta, i mica en mica ens ensenya a poder-ne prescindir. Això és el que fa un mestre, fer autònom el seu deixeble: no vol ser mestre per tota la vida.

Això potser semblarà una mica estrany a algú molt pres d'unes pràctiques, però hi posarem un exemple, els mantres. Qui es pot imaginar que el ioga els ha dissenyat perquè els necessitem tota la nostra vida? Els mantres tenen un efecte extraordinari i, repetits en silenci de manera constant, apaivaguen la ment, harmonitzen la respiració, desenvolupen l'atenció, ens ajuden a desidentificar-nos del pensament inconscient,  i molti molt més. Però una vegada aquest molt i molt més s'ha acomplert ja no ens calen. Deixar-nos enlluernar pel cant dels mantres ens pot enlluernar però no ens il·lumina, no ens desperta. El ioga és una eina permeable a tot i a tots, però dinàmica, en moviment, que ens porta perquè volem que ho faci,  però fins el punt que desapareix perquè ja hi som.

Si ets practicant de ioga, practica, no cal que et creguis el que has llegit, no et deixis enlluernar per cap cosa, només recorda que ell sap que és un vehicle i que, com a tal, serveix per anar. Si en el decurs de la teva pràctica, la teva vida no ha canviat,  les teves relacions -amb tu i amb l'entorn-,  més del que ho haurien fet sense el ioga, llavors sí: planteja'tsi simplement  t'estàs deixant enlluernar.