El llenguatge del cos i l'experiència corporal

El nostre cos representa la primera base d'identificació -ens emmirallem i ens reconeixem- i en canvi és el gran desconegut, i ho és en primer lloc perquè no el sentim habitualment, tret que ens faci mal, és clar, i si el sentim és en part: unes sí i d'altres menys, algunes fins i tot gens. La pràctica del cos, exercitar-lo, ens proporciona una gran tranquil·litat, i això ens hauria de fer plantejar el per què, què passa quan sentim el cos.

I, què passa quan sentim el cos? Doncs que deixem d'estar capficats -literalment d'estar ficats dins del cap- i ens posem en el cos. En el cap pensem i en el cos sentim, i aquesta és la clau de la tranquil·litat que ens proporciona l'experiència corporal. La clau, però no la única: en diferents graus, el procés que desenvolupem sentint el cos passa per diferents estadis, des de l'alliberament de les tensions, el desenvolupament de la respiració i l'atenció, fins a un treball que abasta nivells subtils com l'emocional. En la pràctica habitual de les classes de ioga ens ocupem principalment de l'aspecte físic, la respiració i el procés de l'atenció, però tot aquell que vulgui aprofundir en ell mateix, la pràctica a través del cos es converteix en una eina d'autoconeixement extraordinària, perquè el cos humà és el mapa on podem trobar imprès el rastre del nostre inconscient: tot el que no hem resolt ha quedat gravat a l’inconscient i té una lectura molt precisa en la nostra anatomia. D’aquí les teràpies psicocorporals que s’han anat desenvolupant al llarg dels darrers anys.

estirament del gos.jpg

És en la immobilitat sostinguda durant el temps suficient que comença a manifestar-se aquest contingut: quan mantenim el cos molt quiet les reaccions físiques -les sensacions corporals- mica en mica van deixant lloc a l’expressió emocional, reaccions del tipus impaciència, ràbia, impotència..., i per dessota d’aquestes d’altres més profundes, fins a alliberar-les per complert. Aquest és, com comentàvem, un treball que va més enllà de la proposta general de les classes de ioga regulars, però no deixa de ser una porta que la consciència corporal ens permet d'obrir si tenim la inquietud i la motivació per a fer-ho. Es tracta d'un treball depuratiu a través de les assanes que no es resol d’un dia per l’altre,  és clar, i pot representar un anar fent durant anys. Amb tot, els resultats els podem experimentar d'immediat, pot ser un procés molt gratificant en tant que estem acotant un espai on desgastar les emocions negatives, que després surten menys en el nostre dia a dia, la qual cosa ens fa sentir més lliures, tranquils i relaxats.

El cos com a experiència del sentir

Ens hem acostumat a no sentir el cos perquè en ell hi ha tota la nostra història personal impresa, que és també la que tenim guardada en el nostre inconscient, com dèiem suara. No és sinó a través el cos que experimentem les emocions, i cal reviure'l, el neguem per tal d'evitar experiències molestes i per això ens refugiem en el capficament, quan és ell, el cos, que ens connecta amb la nostra capacitat de sentir: la suavitat d'una carícia, el contacte de l'aire amb la pell, les fragàncies, les emocions de plaer, el goig, la joia, el desig..., tot el que no és pensament i que representa una explosió d'energia positiva en nosaltres.

Ens hauríem d'acostumar a sortir del cercle de la dualitat: dolor i plaer s'experimenten en el mateix recipient, el cos, i si ens neguem a sentir el primer desconnectant de la nostra realitat corporal també desconnectarem de la nostra capacitat de viure el plaer d'una manera plena, i el cercarem a través del pensament. El dolor forma part del sentir i s’experimenta en present, com el cos, qui navega al passar o al futur és la ment i ella, volent fugir d'aquesta experiència dolorosa lluny d'allunyar-se'n la perpetua a través del pensament. El cos sempre resta aquí, i ens espera en aquest present que conforma cada moment de la nostra vida. Si vessem la nostra atenció al cos i el comencem a sentir potser ens trobarem amb la sorpresa de gaudir-lo com no havíem pensat, tot i les possibles sensacions doloroses que no ens han de fer por ni recança, passaran i ben aviat l'experiència ens portarà a gaudir del nostre cos com mai ens havíem imaginat. Descobrir-lo i redescobrir-lo amb atenció i amabilitat farà que el sentim amb goig i alegria, la recompensa no es farà esperar.

Rosa Daniel