El Prana (I)

Fa molts mil·lennis que els il·luminats de la India ensenyaven que tota la l’energia de l’univers provenia d’un nucli o d’una força de la qual sorgia tota la vida: és el que s’anomena prana: prana en el seu estat originari, com energia en estat latent com esperit que alimenta tota la resta de forces, prana com a vibració original. L’inici de la creació, el big bang, representa el despertar del prana i comença a actuar originant, a partir d’ell, tota mena de forces.

Hi ha una substància a partir de la qual tot es desenvolupa, una idea o esperit (seria com el ser en potència d’Aristòtil), i que a Orient en diuen akasa,. A l’inici de la creació, o de l’explosió que dóna origen a tot, prana comença a actuar damunt akasa i dóna lloc a totes les infinites formes i forces. Així esdevé l’energia que ho amara tot: és present en tota forma de vida, però també en els aliments, en l’aire... Totes les forces es basen igualment en prana, tant la força de la gravetat, com l’electricitat, la radioactivitat.... Per bé que està en les coses però sense ser les coses: encara que estigui en l’aire, no és l’aire, està en les vitamines, sense ser vitamina.

A través de la respiració del Ioga, podem acumular grans quantitats de prana en el cervell i els centres nerviosos, i utilitzar-lo en aquells moments en què se’ns demana un esforç important, tant si és físic com mental. Hi ha persones que veiem que tenen una gran vitalitat, i és que disposen d’una gran reserva de prana en el seu organisme. La ciència Occidental anomena èter al prana que conté tot l’univers, el cos humà també condensa grans quantitats d’èter-prana en tots els seus àtoms i molècules: sense ell tot estaria mort. La força mental està formada de prana, la força física, i també les emocions.