El propòsit en el Ioga

El ioga i totes les seves tècniques parteixen d’un propòsit original que és portar la persona a l’estat d’unió amb el Tot, la transcendència. És la primera raó i la seva finalitat última. Totes les persones tenim gravada a la nostra memòria cel·lular les experiències de la nostra vida; en els primers mesos encara no tenim consciència de dualitat, el nostre cordó umbilical s’ha trencat però tot l'exterior representa la vida, sense distincions. Aquest és el nostre punt de partida en el primer txakra Es a partir del segon que descobrim l’altre, que incorporem els conceptes d’inclusió i exclusió, del que és bo i del que és dolent, i també és quan comencem a dissenyar una imatge de nosaltres mateixos en base a aquesta percepció dual de la vida. El resultat d’això és que ens acceptem en uns aspectes i ens rebutgem en d’altres, la nostra relació amb el cos n’és un reflex en molts casos. La negació d’aspectes de la nostra personalitat, el rebuig i la crítica que fem de nosaltres mateixos, la no acceptació té com a resultat, encara que sigui de manera velada o inconscient, una autoimatge negativa: volem el perfeccionament perquè no ens acabem d’acceptar. Si rebutgem aspectes nostres, si rebutgem allò que anomenem defectes, ens situem en una posició de tensió interna que, encara que inconscient, serà un impediment en el nostre procés de treball interior i en el ioga. Els defectes no són altre cosa que potencial que no s'ha desenvolupat, són la manifestació d'una energia que no està activa i una crida a què l'actualitzem.  Com ens podem perfeccionar si ens neguem en parts essencials? El seu reconeixement és la única manera de desenvolupar allò que està latent en el nostre interior. Això és el perfeccionament.

En el procés del ioga i en el despertar de kundallini la persona ha de sentir-se “digne”, “mereixedora” d’aquesta energia espiritual, en cas contrari es trobarà amb moltes dificultats i el procés quedarà estroncat en cadascuna d’una d’elles. Si basem el nostre anhel d’espiritualitat en el desig l’arrelarem en l’aigua de swadhistana, el segon txakra, on la consciència dual ens remetrà constantment a la percepció excloent d’aspectes de la nostra personalitat, i els aspectes emocionals no resolts entraran en constant conflicte amb el nostre desig espiritual. Faltarà discerniment i una ment sòlida i estable perquè la mantindrem arrelada en l`àmbit emocional i depenent de l'inconscient. Cal partir de la base i aquesta es troba a muladhara, el primer txakra, on ens arrelem en l’instint de supervivència; allà procurem donar espai i concreció als aspectes elementals de la nostra vida, entre els quals també hi ha l'espiritualitat.

Les persones tenim tres àmbits bàsics que hem de nodrir: el físic, el mental i l'espiritual, i aquesta funció la procura el primer txakra: una vegada satisfetes les necessitats bàsiques econòmiques, les persones ens comencem a preocupar per alimentar el mental -llegim, anem al cinema, al teatre, etc- per, finalment, sentir una altre crida, l'espiritual. És en el primer txakra on prenem consciència d'aquests tres àmbits i de la manera com els tenim contemplats per a sentir-nos plenament arrelats a la vida.

Quan estem ben arrelats en el primer txakra, la consciència que ens arriba és d’unitat de tot el cos, de no exclusió, una percepció sense màcula, de puresa abans de rebre de l’exterior la programació del que acaba conformant la idea que tenim de nosaltres mateixos, tot el que conforma un ego fort i resistent però, tanmateix, maculat. Per això és tant important aquesta consciència primera de muladhara.

Ala nostra memòria cel·lular hi ha gravada aquesta informació, com també la posterior d'idees, creences, traumes i frustracions. És en aquest impuls primer, el que ens du a la vida, en el que hem d’arrelar el nostre projecte existencial per a donar-li una direcció sòlida. A aquest impuls, aquesta energia, li direm kundalini, i és d'una puresa extraordinària. Si entenem aquesta puresa, si la sentim a muladhara, la ment podrà discernir allò que és substancial del que és tangencial, les resistències, l'ego. Si volem fer un treball realment profitós en el ioga hem de partir d’aquesta consciència de muladhara des del cos, no com a concepte; des de la memòria cel·lular, no com a creença. En cas contrari, quedem ancorats en la il·lusió dels conceptes, les idees i els pensaments, i no avancem.

El hatha és el ioga de la consciència del cos sense la qual no és possible accedir a estats de consciència més profunds. Probablement la majoria de persones que practiquen ioga no s’han plantejat mai més enllà de l’estar bé, de quan fan una classe o de la pràctica individual, però per aquells que senten la necessitat d’un propòsit espiritual és molt important no perdre de vista que ens hem d’arrelar de manera sòlida en la vida i en nosaltres mateixos. Aquest arrelament comença per percepció d’un mateix neta de qualsevol màcula, de sentir en el cos un recipient digne de la més profunda experiència espiritual. I aquí un punt d’alerta, no parlem d’ego, no és una autoimatge mental creada com un artifici per a compensar mancances personals, consciència és sentir, i perquè això sigui possible ens hem de donar espai a la ment i treballar constantment l'atenció.