Els mantres

Els mantres són síl.labes, paraules, conjunt de paraules o frases, o fins i tot un text, que es repeteixen en veu alta, o mentalment. La paraula mantra és d’origen sànscrit i està formada per manah i trāyate, que vol dir “alliberació de la ment”. Els mantres tenen doncs aquest objectiu d’alliberar la ment del seu flux contant de pensaments, però alhora constitueixen també una eina de discerniment del que representa el vertader pensament conscient, que ens treu de la il·lusió de maya, el flux de pensament continu incontrolat que constitueix la base de la identificació de l’home, l’arrel del patiment que ens circumscriu en el cercle viciós de la ment.

Tot l’Univers vibra, nosaltres vibrem, els antics savis vàrem descobrir el poder extraordinari d’entrar en sintonia amb diverses vibracions, el poder del so i de les paraules. Durant la repetició dels mantres s’arriba un punt en què el qui repeteix, el mantra i la Font són una única realitat, en podríem dir la vibració del Ser. I això és perquè la repetició dels mantres ens transporta a un estat de concentració, o dharana, alhora que constitueixen un ancoratge per la ment que es dispersa. Entesos com d’origen tradicionalment hindú i amb molts punts de connexió amb l’oració, com seria en el cas de l’oració de Jesús que podem conèixer a través del Peregrí rus, (ed. Claret, col. Els daus, Barcelona 2000), o en la pràctica del rosari, per exemple. En un sentit ampli, doncs, podem considerar mantra qualsevol fórmula sigui quin sigui el idioma, perquè és la seva finalitat i el context devot que els atorga la qualitat de ser-ho.

La creença general és que els mantres tenen el seu origen en les tradicions vèdiques, per bé que el llenguatge i la força de la paraula han estat considerats en totes les tradicions com a poders creadors, i també destructors. Aquesta consideració és important perquè afecta tant a la paraula dita com al pensament. Així, el poder dels mantres ens vincula directament al cinquè txakra,  visuddha, També a la consciència que les paraules i els pensaments vibren, es transmeten i perviuen en l’espai, determinen una freqüència amb la que ens connectem i a través de la qual viatgem de manera intemporal.

Investigacions recents dutes a terme per científics russos demostren que el l’ADN que era considerat “no útil”, el 90€ sent només el 109% útil per a construir proteïnes, demostres que no és tant inútil. Juntament amb lingüistes han demostrat que aquest 90% d’ADN de rebuig és un magatzem d’informació i de comunicació en tota l’escala de la biologia. El codi genètic en aquest ADN sembla ser que segueix les mateixes regles que tots els llenguatges desenvolupats pels humans, incloent regles de sintaxi, semàntiques i les regles gramaticals bàsiques. Constituint una gramàtica regular. Pjotr Garjajev, biofísic i biòleg, va explorar també el comportament vibratori de l’ADN i va arribar a concloure que les paraules, l’ús del llenguatge humà pot arribar a reprogramar l’ADN. Això és el que des de l’antiguitat els mestres espirituals i els savis sempre han sabut. Però les investigacions de Garjajev van encara més enllà, el nostre ADN funciona de la següent manera: imaginem una biblioteca en la que en lloc de guardar els llibres es guarda només l’alfabet que els és comú, i que un gran ordinador, quan li sol·licitem informació d’un llibre determinat la composa reunint en contingut a través de l’alfabet. Traduït al funcionament de l’ADN de rebuig seria com dir que quan aquest ADN ha de subministrar informació la pren de l’exterior, fora dels nostres cossos, l’Univers?, i la recompon a través de l’alfabet que té configurat.

D’altres investigacions, com la del científic Dan Winter, en les que estudiava les ones sinusoidals que emet el cor sotmès a estímuls emocionals, en una fase d’aquesta investigació va analitzar les vibracions de l’hebreu amb un espectograma. El descobriment va ser que els pictogrames que representen els símbols de l’alfabet hebreu es corresponen exactament amb la figura que conforma la longitud d’ona del so de cada paraula. És a dir que la forma de cada lletra és igual a la figura que forma la seva longitud d’ona en el moment de ser pronunciada. També varen comprovar que els símbols que conformen l’alfabet són formes geomètriques. En el cas de l’alfabet hebreu els 22 gràfics utilitzats com lletres són 22 noms propis utilitzats originàriament per a designa diferents estats o estructures d’una única energia còsmica sagrada. Tot el que és està fet a la seva imatge i semblança. Les lletres dels antics alfabets són formes estructurades d’energia vibracional que projecten forces pròpies de l’estructura geomètrica de la creació. Així, amb el llenguatge podem tant crear com destruir, a través de la intenció podem potenciar el poder que contenen els alfabets, i això ens ha de fer adonar de la nostra gran capacitat creativa però alhora fer-nos plenarment responsables de l’ús que fem de la paraula.