Establir una relació amb l'assana

Trobar el límit

hathayoga barcelona.jpg

Durant la pràctica de les assanes, la persona hi estableix una relació que és un reflex de la relació que té amb ella mateixa, i també amb l’exterior. Ens relacionem amb els altres i amb cada circumstància de la vida segons ho fem amb nosaltres mateixos, i l’assana ens fa de mirall.

De primer, quan arribem al punt d’immobilització hem d’observar si és realment el punt correcte. Pot passar moltes vegades que ens quedem just abans d’arribar-hi o que forcem més enllà del que el cos pot donar de sí. Cal que sempre ens regim per com està el cos en el moment en què fem la postura des d’una escolta molt atenta, i no per l'experiència prèvia que en tinguem ni per cap idea que ens autoimposem del que hauria de ser.

A partir d’aquí es tracta d’observar amb quina actitud ens mantenim a l'assana: si donem a cada múscul el to que necessita i no més, o bé si estem aguantant amb tensió i fent força. O també si, pel contrari, ens abandonem: de l'actitud correcte se'n deriva l'acció correcte. Si l’observació és sincera, a través d’ella ens adonarem de quina és la nostra manera d'estar a la postura, per apermetre’ns de modificar-la amb amabilitat. Llavors, i amb el temps, podrem observar com també es modifica l’actitud en relació a nosaltres mateixos i l'entorn.

Fer conscients els nostres recursos personals

Comencem a practicar ioga realment quan l’actitud que desenvolupem en les assanes (atenció, amabilitat, constància....) traspassa a la vida. Això es dóna de manera natural, en major o mesura, fins i tot en els casos en què es practica Ioga sense aquesta consciència. Però, com amb tot, allò que desenvolupem conscientment és més real i té més força.

L’atenció dins l’assana seria bo que es dirigís també cap a les actituds que anem desenvolupant al llarg de la nostra pràctica, i que són allà encara que no les veiem. El Ioga demana atenció, constància, voluntat, disciplina, amabilitat, responsabilitat...; fins i tot les persones que es creuen més desatentes, inconstants, amb poca voluntat i indisciplinades, poc amables, irresponsables..., fan ús d’aquestes qualitats en el Ioga, però poden no adonar-se’n. La consciència d’això ens ajuda a desenvolupar el nostre potencial. La pràctica del Ioga permet de treballar, amb constància i dedicació, els aspectes de la personalitat que sigui deficients, o no actualitzats. I quan s’activen en les assanes, es converteixen en un recurs que podem utilitzar en qualsevol àmbit de la vida.

En aquest mateix sentit, cada tipologia d’assanes (equilibri, flexions, obertures, rotacions...) pot ajudar a desenvolupar aspectes concrets i específics. Podem utilitzar, per exemple, les postures d’equilibri per a desenvolupar el centrament i la disciplina, o les rotacions per asserenar el sistema nerviós i desenvolupar la paciència.  Una classe sempre intenta ser prou equilibrada com perquè hi entrin postures de cadascuna de les tipologies, en un ordre determinat, que porta a la persona de l'extroversió al màxim recolliment.

Rosa Daniel