Gestió corporal de les emocions (III)

Però, què passa quan volem sentir el cos?

Si anem al cos per a sentit l'amor cap a la persona estimada sentirem el cor, l'interior del pit, una sensació gran que ens mostra que estimem aquesta persona. Només que no sempre és així i, de vegades, ens inspira altres: emocions: ens inspira. Inspirar és portar de fora cap a dins.

Per aprendre a sentir el primer que hem de fer és portar l’atenció al cos, una acció senzilla, dèiem al començament, però potser no tant. Perquè quan passem de la idea a l’experiència, ens adonem que no és tan fàcil sentir el cos, i que quan ho fem el sentim en part. Normalment sentirem primer aquelles zones on han quedat retingudes tensions, i si alguna cosa queda retinguda és que no ha estat alliberada; tensions retingudes íntimament lligades amb emocions no expressades: la contracció de les espatlles davant la por, de les mans o les dents davant la ràbia, de les cuixes en situacions d’inseguretat... Cadascú pot comprovar què sent quan s’apropa al cos, i observar en el seu dia a dia quines parts tensa quan no expressa una emoció. Totes aquestes tensions queden dipositades en zones del cos, i són les que primer notem quan desenvolupem la nostra consciència corporal. La primera de les ombres del cos és, encara que sembli una contradicció, la part que se’ns fa més visible,  és on hi la tensió.

Les anomenem l'ombra, aquestes zones que  perquè coincideix amb el que Jung entenia com personalitat a l’ombra: la part de nosaltres que fa d’antagonista del nostre jo i que mina el seu desenvolupament: és la part que no tenim desenvolupada. Però dins d'aquest concepte d'ombra haurem de diferenciar entre les parts que es tensen, o la musculatura que sentim alhora que experimentem determinada emoció: les parts més pujades de volum, que destaquen per damunt de la resta. Insistim en no confondre-ho amb les zones tenses.

El concepte clau és, amb tot, el de potencial no desenvolupat: és on l'energia ha quedat estancada, quan després de començar en forma de desig, el desig de rebre el que necessitem pel nostre desenvolupament (atenció, afecte i reconeixement), no ho hem rebut. L'explosió que comença en el ventre (és on sentim el desig, una mostra és el desig sexual), no arriba al plexe solar (on sentim la potència i la impotència, on inhibim el nostre poder paralitzant el diafragma), ni al pit, que és on estimem i ens estimem. No fent el seu recorregut, l'energia queda retinguda, i són aquestes les parts que sentim del nostre cos, que ens criden l'atenció, de la mateixa manera que les situacions de la nostra infantesa que no varen quedar tancades, que no ens varen donar el que ens calia pel nostre desenvolupament. Són aquestes les situacions que ens condicionen i de les quals guardem memòria a l'inconscient, que ens diuen qui som a partir de la idea que ens fan incorporar de nosaltres mateixos. Ens explicarem: si ens donen l'afecte que necessitem ens sentim persones dignes d'estimació i, per tant, ens estimem, no incorporem cap idea de nosaltres perquè allò natural, innat, podríem dir, en la persona és l'amor. Però si no rebem l'amor que necessitem sí que incorporem una idea, i és que no som dignes d'estimació, i dedicarem molta energia en demostrar el contrari, per bé que el que prevaldrà serà la idea inconscient: tota la nostra vida la reafirmarà.  Però serà així només en la mesura que sigui inconscient, que mirem cap un altre costat: el conscient és molt resistent a acceptar tot allò que configura l'ombra.

Descobrir el nostre potencial

Les zones del cos que encara no sentim, doncs, després d’haver sentit les primeres, representen recursos que no tenim a la nostra disposició perquè, com el cos, no són conscients. Per exemple, la persona que nota més la part dreta, es recolzarà en aquesta part per a qualsevol acció, fins i tot en el moment de caminar. La part dreta del cos representa la ment racional, i és en la que la persona recolzarà totes les preses de decisió, fins i tot les que fan referència a vincles afectius. Senzillament desconeixerà què representa recolzar-se en l’altre hemisferi cerebral, i la gran identificació amb la ment racional serà un impediment pel desenvolupament de les capacitats emocionals i intuïtives.

Quan ens mirem les emocions com una cosa negativa no veiem el gran potencial que representen. El defecte no existeix, no deixa de ser una capacitat en nosaltres no desenvolupada, i quan ens hi enfrontem, quan irromp l'emoció, si no atenem la consciència corporal, no tindrem d'altre cosa per a relacionar-nos-hi que la mateixa emoció, el potencial no desenvolupat. Què suposa això? Doncs simplement que quan es manifesti la ràbia tindrem només la ràbia a la nostra disposició, per exemple, i així amb totes. Hi ha una dita popular que expressa una idea que és important que recordem: "tant gran la cara, tant gran el dors". Tenim tanta capacitat de potencial com de defecte: és la mateixa energia, estancada i latent, pendent de ser actualitzada, o vigent, plenament operativa.

Les grans noticies

Sí, com a conclusió tenim algunes grans notícies que poden transformar la nostra vida:

1.    Les emocions no són un mal contra el que lluitar sinó que representen una part de nosaltres que s'ha quedat atrapada a la infantesa, que no ha madurat. No hi hem de lluitar sinó que les hem d'acollir amb compassió i comprensió

2.    El defecte no existeix, és potencial no desenvolupat

3.    Tenim la mateixa quantitat d'energia, de potencial, que de bloqueig, d'estancament: de confiança con de desconfiança, de força d'acció com de mandra, de potència com d'impotència, etc.

Allò en què ens enfoquem; allò queda reforçat; allò que reforcem és el que es converteix en realitat a la nostra vida: ens hem de convertir en actor i no subjectes passius de la nostra existència. I la primera cosa és adonar-nos de la inutilitat de lluitar en contra les emocions.

El goig de sentir el cos

I per acabar una recomanació, un regal que ens podem fer: sentir el cos des del goig, ha de ser una experiència gustosa en tots els sentits. Normalment només el sentim perquè ens fa mal, i quan el volem tenir en compte creiem que donant-li exercici el sentirem més. Llavors normalment anem al gimnàs o fem esport i, en molts casos, amb auriculars a les orelles per distreure'ns per tal de no escoltar-lo, de sentir-lo. Amb dos resultats: no escoltem què ens diu, i li exigim potser el que no voldria. Sentir el cos i fer-ho amb gust, viure l'experiència com a gustosa, és important, indispensable, per integrar-nos i redescobrir la capacitat d'experimentar plaer. El plaer estimula el creixement de les nostres cèl·lules, es reparador d'experiències estressants, ens ajuda a recuperar-nos de la falta de descans, i ens mostra una cara de la vida nova que ens situa de manera positiva davant de totes les tensions que pugin sorgir.

I aquest és el primer pas abans d'endinsar-nos en l'experiència de ioga més profund. En parlarem, i us convidem a comentar la vostra experiència i dubtes.