Gestió de les emocions (II)

(continuació)

La importància de sentir

Quan parlem de consciència corporal ens referim a l’acció de sentir el cos, de ser-ne conscients. Sabem que el tenim, però la consciència passa per sentir-lo. Es tracta d’una acció en aparença senzilla que trasllada l’atenció del cap al cos, i que es torna imprescindible si volem mantenir l’equilibri intern. Tenim a parts igual les capacitats de pensar, sentir i actuar, i quan estan proporcionades ens centrem i equilibrem, però quan una d’aquestes tres capacitats es dóna en un tant per cent més elevat que les altres, o quan una és desatesa, ens descentrem i ens desequilibrem. Un exemple seria l’erudit que entén molt de llibres i poc de sentiments, o el boxejador que no ha llegit mai un llibre però que té una gran musculatura. En el primer cas, hi pot haver una capacitat de pensar molt desenvolupada, però potser poca capacitat de sentir o actuar; en el segon, en canvi, molta capacitat d’acció, i poca de sentir o de pensar.

Exemples fàcils i estereotips a banda, la majoria de les persones ens podem reconèixer en un desequilibri en aquestes capacitats bàsiques: socialment es dóna prioritat a la capacitat de pensar, ifins i tot quan treballem el cos ens mantenim ambl’atenció posada a la ment.  En situacions d’estrès o d’ansietat ens trobem davant una activitat mental que supera en molt les altres dues, i una manera de descarregar-nos de l’excés d’energia psíquica és sentir el cos, que actua com una mena de parallamps que la canalitza cap el terra. En el moment en què sentim el cos deixem d’estar dins la ment, parem l’activitat mental ni que sigui durant uns segons: com més sovint i durant més estona repetim aquesta pràctica, més ens descarreguem de l’excés d’energia psíquica.

Per a diferenciar el que és el pensar del sentir, hi ha un exercici senzill que tots podem fer, i és evocar la imatge d'una persona estimada. Amb aquesta imatge, la darrera vegada que vàrem pensar que l'estimàvem?, i la darrera que vàrem sentir que l'estimàvem?

Si fem sincerament l'exercici ens adonarem que el sentir és en el cos, i que el pensament de l'amor té unes altres derivades que depenen de la ment.. I ens adonarem que el sentir s'ubica dins del pit, sentir-lo dins.

(continuarà)