El Tantra (II), el poder de la transformació

tantra-les-corts-sants.jpg

No parlarem aquí de la mitologia tàntrica, perquè ha de ser objecte d’un treball més concret i específic, que ens distrauria de l’objectiu d’aquest article, que és clarificar el que és el Tantra en la seva essència i com l’hem d’entendre en el nostre context cultural. El que sí farem més endavant serà diferenciar entre les dues principals corrents conegudes avui en dia: la Via Seca, o de la mà dreta, i la Via Humida, o de la mà esquerre. Abans, però, farem una petita menció al Tantra en el Tibet, una branca important del budisme tibetà. El Budisme en el Tibet va rebre una influència molt forta del Taoisme i aquest, per la seva banda, de la India. Es basa en una experiència interior que té en compte també aspectes del xamanisme tibetà, amb un desenvolupament molt complex que inclou una gran simbologia: deus, dimonis, estats de consciència...Les seves pràctiques físiques, mentals i espirituals aspiren a transformar la persona en un buda realitzat.

 

En el Tantra no hi ha res que no es pugui utilitzar com una eina per a progressar en el camí de recerca interior: tot serveix, fins i tot els plaers més mundans, tot serveix perquè l’objectiu més immediat en la nostra vida (sexe, diners, reconeixement, possessions, relacions...) tingui la finalitat de crear un Ioga (mètode) que ens permeti transcendir i evolucionar cap a la maduresa i Realització posterior. I d’aquí ve la frase dels tàntrics de què “allò que a uns els lliga, als altres els allibera”, una frase que només es pot entendre en el seu sentit més profund: tot depèn de l’energia interior, de l’actitud de la persona, de la purificació de la ment i de les emocions, del sentit de consciència, lucidesa i equanimitat que donem al procés.

La mateixa energia de Shakti que ens pot atrapar en jocs d’autoengany i ignorància, també ens pot permetre arribar a esferes de coneixement Superior. Només el treball personal, el fet d'haver resolt els conflictes més vitals del mental i l’emocional, permet al tàntric l’equanimitat imprescindible i la intuïció mística per a caminar per la ratlla del precipici sense abocar-s’hi. L’entrenament que cal és impressionant, però ens el facilita la Vida mateixa; la fortalesa psíquica, mística i esotèrica són imprescindibles per a poder dur a terme aquest procés, així com també la presència d’un mestre que faci de guia cap a l’experiència, almenys en algunes etapes del procés.

Rosa Daniel