La sexualitat en el Tantra (III)

yoga-sants.jpg

En el Tantra parlem de dues vies: la via de la mà dreta (via seca), i via de la mà esquerre (via humida) La principal diferencia entre les dues vies és la utilització de la sexualitat pel creixement i desenvolupament espiritual. La primera és l’anomenda “Doctrina del Despertar”, i no utilitza el sexe com una tècnica de Realització; en el seu lloc, fa servir els “Kriyes”, mudres, mantres, meditacions en els txakres, exercicis corporals... La segona, la Via humida, és la més coneguda a Occident i la que –a més de totes les tècniques utilitzades en l’altre- dona més importància al valor de la dona com element diví, i a la sexualitat.

La Via de la Mà Esquerre és la que es pot adaptar millor a la nostra vida actual, però també és la que pot donar lloc a més errors d’interpretació, i la més delicada i perillosa si no s’entén de manera adequada. La seva pràctica té molt a veure amb el “maithuna”, la relació sexual, però no es basa en la relació sexual ni en l’orgasme. El Tantra de l’amor no és un lloc on amagar les pors a l’amor,  ni tampoc els desitjos no satisfets; ni els dèficits, les compensacions, el poder, la manca d’autoestima, o simplement les fantasies eròtiques. El Tantra és un treball personal i espiritual d’alt nivell.

En la nostre societat, el sexe es viu de manera compulsiva, o amb pors i, al final, amb molta pobresa. Entre l’addicció a la pornografia i l’addicció a l’amor lliure hi ha només la diferència de l’espai que les nostres estructures mentals permeten, i sovint la via del Tantra pot donar la il·lusió d’una via espiritual que no és sinó una manera de seguir-se enganyant. En el nom del Tantra es desfoguen demandes de sexe o d’amor que no tenen res a veure amb el que és en realitat aquesta filosofia i pràctica espiritual: ser sincer amb un mateix és posar nom a les demandes que es tenen i donar la resposta que es correspon, sense voler-ho confondre amb manifestacions de pseudoespiritualitat totalment descontextualitzades i mal enteses . Quan una parella té problemes de relació i manca de desig, no és el Tantra la resposta; quan algú no pot sentir plaer en la seva sexualitat, no és el Tantra la resposta; quan cal amor i no el trobem, no és el Tantra la resposta.

Només a aquelles persones que han fet un procés personal i espiritual el és permès el maithuna, com deia el savi: “aquells tocats amb la gràcia de la poesia, de la Vida, i de la maduresa espiritual i personal, els que han conegut el bramacharia –abstinència sexual-, i conservat la seva energia com un tresor per a portar-la fins a Ajna (el sisè txakra), només a ells els és permès el Maithuna. Dos amants junts són l’Univers en els seus cossos que són el temple de l’amor, en les seves mirades que són el Sol que l’il·lumina, en lles seves manyagues el descobrir del paisatge; la sensació és la vibració de la seva ànima, i en tot l’acte hi ha la presència de Déu que els santifica a través de l’amor manifestat en dos cossos units vibrant conjuntament: la Vida canta la seva eterna cançó d’esperança i alegria, eternitzant el ball de la natura en un gemec i un fondre’s en l’altre”.

Però on només hi ha desig de sexe, on els txakres elementals regnen sense control i en desharmonia, res del que s’ha dit abans és possible. Només l’evolució personal a través de la Sadhana (el camí espiritual) pot portar al veritable Tantra. La resta, absolutament tota la resta, no és Tantra; té d’altres noms i no és bo ni dolent, simplement és una altre cosa.

 

Rosa Daniel

rosa daniel