Què és el ioga? (II)

La respiració i l’atenció

El ioga té una vocació integradora de la persona en els seus aspectes de pensar, sentir i actuar, i els tres convergeixen en la pràctica de les assanes -vegeu "Què és el Ioga?(1)"- i el nexe d’unió és la respiració. Només comprenent la seva fisiologia i com es manifesta i es modifica en la pràctica i en el dia a dia, podrem evolucionar en el ioga i aprofundir en cada assana. La ment té un paper observador, primordial si l’entenem com atenció; una ment que pensa no percep el sentir, ni les sensacions corporals, ni les emocions, ni tampoc els sentiments. A la vida, però també en la pràctica del ioga, es fa imprescindible sentir, cal que fem palesa aquesta necessitat primordial. I un primer pas important és sentir l'aire a les foses nasals, la seva temperatura quan entra i surt, el contacte amb les parets interiors de les foses nasals, la llargada de la inspiració i de l'expiració, com la notem. La respiració és, juntament amb l'atenció, el pilar de la nostra pràctica i del procés d'integració. Amb l'atenció ens mantenim presents i fem conscients nivells més profunds de la nostra realitat, l'interior. Amb la respiració penetrem aquests nivells: la respiració superficial reflecteix el nostre estat d'ànim superficial, canviant al llarg del dia, però amb la respiració profunda connectem amb els nivells més profunds de la nostra personalitat, i transvasem energia de l'inconscient al conscient. Mantenint-nos alhora atents a l'atenció, conscients de la respiració i sentint el cos, estem unint en l'acte present cos, ment i esperit, sent la respiració aquest intangible que representa la realitat sensitiva o espiritual i també la porta d'entrada a l'interior del cos, el pit, on ressona l'entitat espiritual per excel·lència: l'amor. Això és el hatha, reduir-lo a una simple pràctica corporal és treure-li tota la seva entitat.

ioga-sants-les-corts-barcelona.jpg

I els altres iogues?

El ioga més conegut a occident és el hatha,  i el practiquem en qualsevol classe de ioga amb assanes, pranajames i relaxació, és el que pren com a mesura el cos. Qualsevol pràctica que s'anomeni ioga i que es basi en postures parteix d'aquí i n'és una derivació. Però quan diem altres iogues no ens referim a aquestes derivades sinó a les sendes del ioga que  s'han transmès tradicionalment. Tanmateix, totes elles prenen també com a principi  i mesura el cos, fins i tot les pràctiques estrictament meditatives, per raons que hem dit suara: perquè ens enllaça amb la nostra capacitat de sentir, perquè és el recipient on vivim i en ell connectem amb l'aspecte energia -que és una de les parts constitutives de la nostra realitat essencial-, i perquè és la base damunt de la qual es recolza l'atenció: o estem "capficats", o estem "ficats" en el cos, el primer lloc on aterra l'atenció quan surt del pensament.

A partir del hatha ens iniciem en el kundalini -el ioga de l’energia-, el karma -l’atenció posada en l’acció-, el bhakti -el ioga de l’amor i la devoció-, el raja -el control de la ment-, el gnana -el ioga del discerniment- i el tantra -el ioga de l'alliberament-, plegats conformen el Ioga Integral o Purna Ioga. El ioga entén la persona des de la seva globalitat, cap aspecte està aïllat de la resta, i en una classe de ioga es nota si qui la imparteix té com a base aquesta premissa. Ens portarà a comprendre, per exemple, que quan ens deixem anar per relaxar-nos cal que confiem en el terra que ens aguanta, i ens farà notar com en el mateix moment en què deixem caure tot el pes es dilata el tòrax. En fer-ho, cultivarem la confiança i farem bhakti sense saber-ho, perquè l'amor i la confiança, la devoció, ressonen dins de la caixa toràcica i quan ens deixem anar i confiem s'expandeix.

Bé, doncs això és el que anomenem Ioga Integral o Purna Ioga.