Ioga i Astrologia

Un dels objectius del ioga és desenvolupar un jo psicològic sòlid. El jo psicològic és la ment pensant amb què ens identifiquem (el jo que pensa), aquells continguts mentals que constitueixen la base de la nostra identificació. Normalment aquests pensaments van i venen sense que intervingui la nostra voluntat i ens condicionen d'una manera total i absoluta; tant la imatge que tenim de nosaltres com totes les respostes que donem a l'exterior.

El primer que hem d'assolir en el treball interior és un jo psicològic sòlid, que és el mateix que dir la capacitat de generar pensament de manera conscient i de sentir-nos identificats amb aquesta voluntat pensant. Darrera els pensaments que ens envaeixen no hi ha tal voluntat, però sí que hi ha, en canvi, una identificació amb ells: aquest és el primer aspecte a tenir en compte si volem aprofundir en nosaltres mateixos: ser capaços de discernir quina és la nostra identificació i procurar-nos una veu mental sòlida i conscient, resultat d'un acte de voluntat. Els cas és, però, que estem tant acostumats a una ment a la deriva que ni tant sols sabem que és possible una ment conscient, que pensi en lloc de deixar-se pensar, i que sigui capaç de quedar-se en silenci quan no cal pensament. Aquesta ment és capaç d'actualitzar i fomentar tot el nostre potencial innat i no perd el temps a les catacumbes del passat, ni malgasta energia en emocions estèrils.

En aquest procés podem trobar un aliat molt valuós en l’astrologia, que coincideix en aquest objectius amb el ioga, i que ens pot aportar eines molt valuoses en la nostra pràctica. De fet, la confluència entre ambdues disciplines és un camp ampli per explorar del que en aquest article volem apuntar-ne només alguns aspectes.

Els profans en la matèria coneixem de l’astrologia, a grans trets, els signes astrals i, en el millor dels casos, l’ascendent, quan la carta astral sencera reflecteix totes les nostres potencialitats i els processos maduratius que hem de fer per tal d’evolucionar. Si ens cenyim als dos primers aspectes elementals, els signe i l’ascendent, trobem que el primer ens mostra la nostra personalitat de base, en canvi l’ascendent ens explica la manera que tenim de veure el món, com ens exterioritzem. Durant la primera etapa evolutiva -infantesa i adolescència- tenim tendència a identificar-nos més amb l’ascendent, mentre que a mesura que entren en etapes adultes de la nostra personalitat el signe es va posant de manifest d’una manera més palesa, i la persona va adquirint una personalitat més plena, centrada i autònoma. Però, què passa amb els aspectes que no tenim resolts, el nostre passat no actualitzat? Aquests aspectes condicionen la manera com veiem això que diem realitat perquè ens mantenen dependents dels aspectes no resolts del nostre passat, identificats amb un jo psicològic en mans d'aquests aspectes, inestable.

Així doncs, si observem bé on rau la base del nostre patiment, de la nostra incapacitat de desenvolupar-nos plenament en el nostre potencial, veurem que sempre trobem una identificació molt forta amb els processos mentals, que comporten alhora emocions que no hem après a resoldre i una manera de veure el món que les utilitza de filtre. Amb un jo psicològic sòlid podem ser creadors de la nostra vida i exercir alhora d’observadors d’aquests processos i no subjectes pacients i patidors. Ordenar, en definitiva, la ment i les emocions per a poder donar sortida als continguts reprimits. El Raja ioga persegueix precisament aquest objectiu, però com ens hi pot ajudar l’astrologia?

Quan el ioga i l'astrologia van de la mà

Quan practiquem una assana es posen de manifest dos aspectes essencials: la manera com hi estem, jo que faig la postura, i la manera com ens hi relacionem, com la visc, com m’hi relaciono. Les assanes són sempre una traducció literal de la nostra manera d’estar en el món i amb nosaltres, i si del que es tracta és de desenvolupar un director d’orquestra que regeixi tots els aspectes de la nostra personalitat, l’astrologia ens presenta al director, el Signe (el nostre Sol); i la manera com el nostre potencial ens permet d’evolucionar en la nostra relació amb el món, l’Ascendent.

Tots som idèntics en el nostre Ser, i tots tenim totes les potencialitats, però naixem amb un trets marcats amb els quals ens podem identificar i construir una personalitat sòlida no subjecte als imperatius no resolts. Assolida aquesta, i només llavors, la podrem transcendir, renunciar a qualsevol identificació. Però sembla prou evident que no podem renunciar al que no tenim. El signe representa aquesta personalitat de base, i és el Jo que es manifesta quan desenvolupem una assana, l’ascendent la forma com ens hi relacionem i a partir d’ella hi podem créixer. Posarem un exemple.

En els assanes és imprescindible durant la immobilitat, per arribar a despertar les energies internes (entenem com això mobilitzar en primer lloc les que estan retingudes, el contingut no expressat en l'inconscient), harmonitzar en el cos el to i la distensió, donar a cada múscul el punt just i relaxar la resta per assolir aquell estadi en què ens hi podríem estar a per un temps indefinit per tal d'anar aprofundint fins a nivells més profunds. És a partir d’aquest estadi que podem interioritzar-nos i aprofundir fins a extreure de la memòria cel·lular el record de les experiències viscudes. Però el procés no serà idèntic per a tothom.

Algú sota el signe de balança i amb ascendent a escorpí, per exemple, podrà arribat a aquest estadi a través d’alliberar les tensions del cos amb l’expressió emocional que s’hi posa de manifest, i d’aquesta manera es relacionarà amb la postura,. Però la seva atenció, el seu centre, el consolidarà sentint el dibuix del cos, l’harmonia de l’assana, l’estètica fins i tot, i d’aquesta manera a través de l’emoció arribarà al centrament a partir del qual podrà alliberar l'emocional, aprofundir en l'assana i avançar augmentant la seva flexilibitat. Però si aquest algú està molt identificat amb l’ascendent, en la seva pràctica les emocions li impediran d'arribar a estadis de calma i harmonia interna, no tindrà un jo psicològic prou sòlid per harmonitzar els seus estats emocionals, que seran els regents de la seva vida, i sempre es trobarà amb el mateix cada vegada que repeteixi la seva pràctica.

Però això que és vàlid per aquest perfil, no ho és per un altre. Per exemple, en el mateix signe però amb ascendent Sagitari, el que l’evoluciona en la pràctica és aprendre a trobar el límit de musculatura i aprendre a fer conscients aquesta energia, que no es converteixi en mandra, i posar-se el repte d'anar un petit pas més enllà, però evitant la temeritat de forçar més enllà dels propis límits. I cada practicant de ioga, en sigui o no conscient, viurà la seva pràctica de manera particular: externament tots practiquem la mateixa assana, però el que s'esdevé per dins és diferent i únic.

En la tradició del ioga, la persona que s'hi acostava era per a fer un procés de creixement, d'evolució i, al final, de transcendència. Ara no (en la part més visible), ara el ioga és un exercici físic, és unes pràctiques per a relaxar-se, de flexibilització o tonificació del cos, de salut, de meditació per a deixar la ment en calma, etc. Tot això és fantàstic, i el ioga ens ho proporciona, però no quan ho busquem sinó com a resultat d'un procés d'autoconeixement i d'evolució personal, no per la simple aplicació de tècniques. Aquestes, les tècniques, tenen un efecte temporal, però després retornem al que hi havia abans, en major o menor mesura, si no hi ha hagut en el procés una implicació total per part de la persona.

La vocació del ioga és obrir la ment, i potser l'astrologia, que no ens deixa de descriure a nosaltres mateixos. ens pugui ajudar. Hi ha tot un món per a experimentar de confluència entre les dues disciplines. Una aposta com a practicants.