Ioga i empresa

Durant la darrera dècada la pràctica del ioga s’ha estès de manera significativa en la nostra societat. Una prova d’això és la proliferació de centres i la introducció del seu ensenyament en gimnasos, centres cívics..., però també en escoles i, fins i tot més recentment, en algunes empreses. Una altre prova de la implantació que ha anat guanyant en la nostra societat és l’aparició de iogues moderns més dinàmics, i que han servit perquè persones que abans no l’haguessin practicat per considerar-lo molt lent ara, en canvi, s’apuntin a la moda. Val a dir, però, que el ioga es defineix precisament per la seva immobilitat sostinguda dins cada postura, perquè d’aquí se’n deriven els seus excepcionals efectes benèfics, tant a nivell físic, com mental i emocional.
 
Tot i aquest avanç en la seva difusió, però, el ioga encara segueix sent molt desconegut per la major part de la societat, i molt desconegudes les seves possibilitats de donar resposta a problemàtiques molt concretes. En aquest article volem parlar especialment d’algunes de les aportacions que pot fer el ioga en el món empresarial, més enllà dels seus efectes més coneguts de relaxament, desbloqueig corporal, flexibilització...
 
Les noves conjuntures socials i econòmiques van portant mica en mica cap a una nova concepció del treballador i del món laboral, en la qual comença a prendre relleu la necessitat d’un ambient de qualitat en el que la persona no només treballi sinó que també es desenvolupi. L’empresa ja no només ha de pensar en gestionar recursos sinó també persones, i per això incorpora en les seves formacions cursos destinats cap aquest objectiu. Quines aportacions i què pot donar el ioga en aquest context? Parlarem d’algunes, potser les menys conegudes, però de demostrada eficàcia.
 
En la pràctica de les assanes o postures les persones adopten la mateixa actitud que davant les seves situacions quotidianes. Es tracta, en primer lloc de saber reconèixer quin és el límit del cos en cada postura i la manera com la persona s’hi relaciona: si és amb tensió, abandó, desídia... Una vegada fet això, es pot començar a desenvolupar l’actitud adequada d’atenció, responsabilitat amable, voluntat... Escoltant el cos, llavors, la persona es posa un objectiu immediat possible en funció dels seus recursos personals, i sense deixar que els pensaments interfereixin (del tipus  no puc, ja no aguanto, no arribaré...) I la persona avança, amb ella el seu límit, però a més incorpora allò que ha hagut de desenvolupar per poder-ho fer: atenció, responsabilitat amable, voluntat..., i la capacitat d’actuar malgrat els pensaments condicionants. Amb la pràctica aquests aprenentatges s’incorporen de manera natural a la vida quotidiana.

El ioga ensenya també el gran paper de la respiració, com cada acció mental o física implica una inspiració, que el deixar de fer implica una expiració. La inspiració activa el sistema nerviós simpàtic, l’expiració el parasimpàtic, l’equilibri dels dos porta a estats de salut, la sobreexcitació del primer a estats d’estrès i ansietat. D’altra banda, però molt lligat amb això, si inspirem més aire del que traiem acumulem aire residual en els pulmons, amb la qual cosa perdem capacitat respiratòria i d’oxigenació. Si tenim en compte que una de les causes d’acumulació d’aire és l’excés d’acció mental, i que cervell és l’òrgan del cos que consumeix més oxigen, aprendre com funciona la respiració és clau per a pal·liar qualsevol situació d’estrès.
 
Hem parlat d’aprendre a relacionar-se amb el límit i de desenvolupar les capacitats que ens permeten de relacionar-nos amb els diferents contextos tot marcant objectius assolibles, també aprendre a controlar els estats d’estrès, d’acció i descans a través d’un coneixement i treball acurat de la respiració. Parlarem encara d'un altre aspecte: aprendre a optimitzar els recursos. En la pràctica de les assanes aprenem a invertir només l’esforç necessari en cada acció, a activar la musculatura precisa i mantenir el màxim relaxament en la resta, aprenem a gestionar de manera autònoma les diferents parts del cos. Desenvolupem aquestes capacitats a través del cos i després, gairebé sense adonar-nos-en, les incorporem en les nostres habilitats psicològiques i en la manera de relacionar-nos amb cada situació.
 
Són tres aspectes destacables del ioga aplicat al món de l’empresa, que tenen en comú un treball global de la persona: no només psicològic, no només mental, no només emocional. I és que fins que els processos d’aprenentatge, maduració i desenvolupament no es fan als tres nivells no podem parlar realment de transformació global de la persona.