Frivolitzar kundalini

txakres+barcelona-kundalini.jpg

Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna-, era poc coneguda i pels qui ho era inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser en alguns fins i tot por. Es pronunciava gairebé en veu baixa i era el gran mite dels aspirants a ioguis i ioguinis. Se sabia que el despertar de kundalini s’havia de fer en unes condicions especials, quan la persona estigués preparada i sota l’atenta mirada d’un mestre expert que, d’altra banda, no es podia buscar si no que apareixia quan el deixeble estava llest. Es coneixien bé els riscos i perills d’un despertar de kundalini inapropiat o en el moment en què la persona encara no estigués en condicions. A això precisament es dedica el llibre de Gopi Krishna, Kundalini, el yoga de la energia, on descriu com l’any 1937 va experimentar un despertar sobtat d’aquesta energia, i tots els pesars que va patir com a conseqüència. Sent una energia i una força divina que transforma totalment l’ésser humà, els perills que pot representar quan queda fora de control són d’un abast més que físic, i poden arribar a trastocar profundament des d’un punt de vista emocional i mental. Per tal d’ajudar a persones que experimentessin un despertar sobtat de kundalini i en base a la seva experiència, Gopi Krishna va crear la Fundació Kundalini.

Abans sabíem que els intents de despertar kundalini no poden anar separats d’un treball integral de la persona, vital per a depurar els nadis per on ha de circular l’energia. El treball dels txakres és essencial a tal efecte, però no solament un treball que consisteixi en unes pràctiques meditatives, de kriyes, pranajames o d’altres tècniques dissenyades a tal efecte, sinó també una labor de camp en els diferents àmbits de la vida de la persona i un desenvolupament de tot el seu potencial innat. Les tècniques efectivament ajuden, són un instrument que en alguns moments no només poden ser necessaris sinó que també es podrien considerar imprescindibles, però no són suficients. Requereixen d’una depuració psicoemocional que s’ha de produir en paral·lel. Però mirem d’explicar què vol dir depuració psicoemocional d’una manera que pugui resultar senzilla i entenedora.

Des que naixem, el nostre procés de desenvolupament té l’objectiu d’activar tot el nostre potencial innat en base a tres demandes essencials: atenció, afecte i reconeixement. En rebre el que necessitem en aquests tres àmbits -que no vol dir tenir el que volem sinó el que ens cal, i això inclou també disciplina, límits, ordre, etc-,  els nostres txakres van prenent tota l’entitat i s’activen d’una manera natural. En d’altres paraules, desenvolupem les nostres potencialitats, tot el que representen aquests txakres, a través del procés maduratiu. Allò que hauria de ser en totes les persones és créixer sans i sense acumular contingut a l’inconscient, contingut que s’aplega també en la memòria cel·lular, com a conseqüència de circumstàncies no resoltes. Podem simplificar la descripció del procés imaginant-nos en una situació recorrent: ubiquem-nos en un moment de la infantesa en el que necessitaríem reconeixement per tal de desenvolupar la confiança en el nostre potencial i, per alguna raó, no el rebem.  La situació no quedarà conclosa, no s’haurà acomplert l’objectiu i l’energia, que tenia aquella finalitat, quedarà estancada sense acabar el seu recorregut: del desig de rebre reconeixement en el segon txakra, a la confiança en el potencial del tercer, per a desenvolupar finalment l’energia del quart en forma d’autoestima. Simplifiquem potser excessivament el procés amb aquest exemple, però amb l’intent de fer-lo entenedor i fer veure l’estreta relació que existeix entre el treball de l’energia i el desenvolupament del potencial innat que representen els txakres. Tanmateix, encara ens falta un element, un procés més que succeeix en paral·lel i que no ens pot passar desapercebut: a l’inconscient s’hi incorporarà una determinada idea de nosaltres mateixos, plasmada en unes connexions neuronals, que tindrà a veure amb la desvaloració personal. No ens ha de fer por afirmar que situacions tals n’hem experimentat tots, també hem après a compensar-les i que no ens facin una nosa excessiva en la nostra vida. Totes elles representen una energia que ha quedat estancada, tanta com contingut no resolt en el nostre inconscient. Qui s’hagi fet algun tractament d’acupuntura probablement haurà sentit que, en posar l’agulla per activar l’energia en determinat meridià, es poden despertar certes emocions. Això no és gratuït sinó que ve donat per aquesta relació entre l'energia estancada i el contingut reprimit en la part mes obscura del cervell, on no sabem quines connexions neuronals hi ha establertes, però des d'on afloren les emocions que ens més ens dolen. Doncs bé, quan s’activa kundalini sense estar preparat aquesta energia es mobilitza i el contingut de l’inconscient aflora. Dues consideracions a fer en aquesta conjuntura: el primer és que si allò és a l’inconscient és perquè la ment conscient no ho pot assumir, i ho té allà ben desat; la segona és que, de cop i volta, tot un seguit d’aspectes no resolts poden aflorar a la nostra vida, pors no resoltes, amb risc de desestabilitzar-nos profundament. Tot es remou quan ho fa l’energia amb brusquedat, també el cos. En l’àmbit físic hi poden haver igualment desajustos seriosos, com descriu en el seu llibre Gopi Krisna amb tota mena de detalls. Aquí ens els estalviarem, els detalls, perquè l’objectiu de l’article és remarcar la importància de retornar a kundalini el respecte que al llarg de mil·lennis ha tingut, i posar en valor la seva força espiritual.

Estem parlant d’una energia sagrada que requereix d’un cos purificat, ni més ni menys. Una energia que a mesura que anem depurant el recipient va despertant silenciosa; quan troba el camí lliure és com una lava silent que hem d’aprendre a conduir cap el seu solc natural, la columna. Si de debò ens volem convertir en ioguis i ioguinis, procurem per un treball integral i ben aviat en veurem els fruïts en tots els àmbits de la nostra vida, que són un reflex del que succeeix en el nostre interior. Ni aquella por ni aquesta frivolitat. Afortunadament kundalini no es desperta fàcilment i, per tant, no sovintegen casos com el de Gopi Krisna. Si treballem amb respecte i veneració, però sobretot amb humilitat, de ben segur que trobarem els resultats propicis i, en cada moment del trajecte, el mestre que ens ha de guiar. I per acabar dues frases que coneixien bé els antics:

És més fàcil trobar un mestre que un bon deixeble

Quan el deixeble està preparat, el  mestre apareix

Rosa Daniel