Frivolitzar kundalini

txakres+barcelona-kundalini.jpg

Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna-, era poc coneguda i pels qui ho era inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser en alguns fins i tot por. Es pronunciava gairebé en veu baixa i era el gran mite dels aspirants a ioguis i ioguinis. Se sabia que el despertar de kundalini s’havia de fer en unes condicions especials, quan la persona estigués preparada, i sota l’atenta mirada d’un mestre expert que, d’altra banda, no es podia buscar si no que apareixia quan el deixeble  estava llest. Es coneixien bé els riscos i perills d’un despertar de kundalini inapropiat o en el moment en què la persona encara no estigués en condicions. A això precisament es dedica el llibre de Gopi Krishna -Kundalini, el yoga de la energia- on descriu com l’any 1937 va experimentar un despertar sobtat d’aquesta energia, i tots els pesars que va patir com a conseqüència. Sent una energia i una força divina que transforma totalment l’ésser humà, els perills que pot representar quan queda fora de control són d’un abast més que físic, i poden arribar a trastocar profundament des d’un punt de vista emocional i mental. Per tal d’ajudar a persones que experimentessin un despertar sobtat de kundalini i en base a la seva experiència, Gopi Krishna va crear la Fundació Kundalini.

Abans sabíem que els intents de despertar kundalini no poden anar separades d’un treball integral de la persona, vital per a depurar els nadis per on ha de circular l’energia. El treball dels txakres és essencial a tal efecte, però no només un treball que consisteixi en unes pràctiques meditatives, de kriyes, pranajames o d’altres tècniques dissenyades a això, sinó també una labor de camp en els diferents àmbits de la vida de la persona i un desenvolupament de tot el seu potencial innat. Les tècniques efectivament ajuden però no són suficients, requereixen d’una depuració psicoemocional que s’ha de produir en paral·lel. Mirem d’explicar què vol dir depuració psicoemocional d’una manera que pugui resultar senzilla i entenedora.

Des que naixem, el nostre procés de desenvolupament té l’objectiu d’activar tot el nostre potencial innat en base a tres demandes essencials: atenció, afecte i reconeixement. En rebre el que necessitem en aquests tres àmbits -que no vol dir tenir el que volem sinó el que ens cal, i això inclou també disciplina, límits, ordre, etc-,  els nostres txakres van prenent tota l’entitat i s’activen d’una manera natural. En d’altres paraules, desenvolupem les nostres potencialitats, tot el que representen aquests txakres, a través del procés maduratiu. Allò que hauria de ser és créixer sans i sense acumular contingut en el nostre inconscient, contingut que s’acumula com a conseqüència de circumstàncies no resoltes. Per exemple, si en una situació determinada als set anys desitjo que se’m reconeguin les meves habilitats i no rebo aquell reconeixement, la situació no quedarà tancada i en el meu inconscient incorporaré una idea determinada de mi que no serà, precisament, la que em doni més confiança en el meu potencial. Situacions tals n’hem tingut tots, però hem après a compensar-les i que no ens facin una nosa excessiva en la nostra vida. Totes elles representen una energia que no ha arribat al txakra en qüestió o que hi ha quedat estancada, retinguda, reprimida. Podríem dir que tenim tanta energia estancada com contingut no resolt en el nostre inconscient. Qui s’hagi fet algun tractament d’acupuntura probablement haurà sentit que en posar l’agulla per activar l’energia en determinat meridià, es poden despertar algunes emocions. És per aquesta relació entre l'energia estancada i el contingut reprimit en la part mes fosca de la ment, on no sabem què hi ha i des d'on afloren les emocions que ens fan patir. Doncs bé, quan s’activa kundalini sense estar preparat aquesta energia es mobilitza i el contingut de l’inconscient aflora, amb la qual cosa ens trobem amb dos aspectes a destacar: el primer és que si allò és a l’inconscient és perquè la ment conscient no ho pot assumir, i ho té allà ben posat; la segona és que no aflora només un “tema” sinó que podrien sortir a la superfície un munt de pors no resoltes, no treballades, que ens desestabilitzarien profundament.  En l’àmbit físic també hi poden haver desajustos seriosos, com descriu en el seu llibre Gopi Krisna amb tota mena de detalls. Aquí ens els estalviarem, els detalls, perquè l’objectiu de l’article és posar sobre la taula la importància de retornar a kundalini el respecte que al llarg de mil·lennis ha tingut, posant  en valor la seva força espiritual.

Estem parlant d’una energia sagrada que requereix d’un cos purificat, ni més ni menys. Una energia que a mesura que anem purificant el recipient ella sola va despertant, ho fa quan troba el camí lliure, i ho fa sense soroll. Si de debò ens volem convertir en ioguis i ioguinis, procurem per un treball integral i ben aviat en veurem els fruïts en tots els àmbits de la nostra vida, que són un reflex del que succeeix en el nostre interior. Ni aquella por ni aquesta frivolitat. Afortunadament kundalini no es desperta fàcilment i, per tant, no sovintegen casos com el de Gopi Krisna. Si treballem amb respecte i veneració, però sobretot amb humilitat, de ben segur que trobarem els resultats propicis i, en cada moment del trajecte, el mestre que ens ha de guiar. I per acabar dues frases que coneixien bé els antics:

És més fàcil trobar un mestre que un bon deixeble

Quan el deixeble està preparat, el  mestre apareix

Rosa Daniel