La respiració i els diferents plans de la persona

Com podem treure rendiment a la nostra respiració? Com saber si respirem de manera adequada? Som conscients de la importància d'una bona oxigenació? En aquest article volem reflexionar sobre el procés respiratori i algunes de les implicacions més importants que té a la nostra vida: en el pla físic, el mental, l'emocional i l'espiritual. No volem fer un estudi exhaustiu però sí donar pistes que posin de relleu la importància que té la respiració. Sovint busquem receptes, en cadascun dels àmbits que dèiem, i no fem atenció a un tema tant cabdal com aquest, la respiració, no ens adonem que vivim com respirem.

En el pla físic

Són moltes les repercussions que té la respiració en la nostra salut, la primera té a veure amb l'estat del diafragma, en la seva mobilitat. El diafragma és el múscul més potent del cos i necessita conservar el màxim moviment perquè la respiració pugui expandir-se: quan respirem i ens sembla que l'estómac s'omple i es buida, és per efecte del moviment del diafragma. Perdre el moviment del diafragma porta la respiració cap el pit i el cos no s'oxigena prou, també provoca una tensió en el múscul en el seu punt d'inserció a L2 i L3. Aquesta tensió a la columna amb el temps genera dolors tipus lumbàlgia i, en darrera instància, hèrnies discals i artrosi.

Les tensions diafragmàtiques afecten directament la funció d'expiració, regida pel sistema nerviós vegetatiu, ubicat a la zona sacra de la columna. El sistema nerviós parasimpàtic s'encarrega de buidar l'organisme de toxines, de les quals l'expiració n'és de les més importants, però també afavoreix la digestió, la salivació, relaxa el ritme cardíac, etc. Una expiració deficient, curta, acumula aire residual als pulmons, però també és símptoma d'anomalies en el sistema parasimpàtic.

En el pla mental

En articles anteriors ja us havíem proposat l'exercici de generar tres pensaments i veure com es modifica la respiració: "plou", "tinc por", "em sento bé". Sent el primer un pensament neutre, el segon el substrat de qualsevol preocupació que ens fa patir (arribar tard, no fer-ho bé, perdre la feina, etc), i el tercer emmarcat dins l'àmbit d'emocions positives. En els tres la respiració és diferent, pots provar-ho tancant els ulls i repetint-los un a un com si fossin un mantra, mentre observes la respiració. El pensament neutre té una inspiració i una expiració equivalents: no ens modifica. Quan hi ha un substrat de por d'alguna mena, acumulem aire residual: la inspiració és més llarga i alta, i l'expiració curta i experimentem una emoció condicionada per aquest pensament. En el tercer s'inverteix el procés, la respiració baixa i s'allarga l'expiració, buidem aire residual acumulat les vegades que el pensament ha invertit el ritme respiratori, i ens sentim reposar.

El cervell és l'òrgan delnostre cos que consumeix més oxigen, una part importantcom a conseqüència de l'activitat pensant. Pensar, per tant, consumeix oxigen. Pensar molt i malament, a més, ens impedeix buidar aire i fa la nostra respiració deficient. Pensar molt i malament impedeix una correcta oxigenació del cervell que, desvitalitzat, tindrà poca energia per a posar ordre als pensaments.

En el pla emocional

El pla mental ens remet directament a l'emocional. Els pensaments neutres són també emocionalment neutres. Entre tots els que es succeeixen al llarg del dia, els veiem o no, en tenim pocs d'aquests en estat pur i es corresponen a moments en què ens sentim plenament en allò que fem, essencialment tranquils. La por és l'emoció que es remou dessota qualsevol alteració del nostre estat d'ànim que ens tregui del sentir-nos bé, i per a comprova-ho només caldria que féssim una revisió del dia d'ahir, com en una pel·lícula, observant els canvis en els nostres estats emocionals. Tot això ens passa desapercebut, però no a la nostra respiració. Davant d'una entrevista de feina, per exemple, si ens neguiteja, inspirarem molt i expirarem poc: moltes situacions al llarg del dia ens porten a estats emocionals comparables, encara que no en siguem conscients i no els donem importància

En contextos emocionals plaents l'expiració s'allarga. Deixa`t anar al sofà quan arribes a casa després d'un dia de feina i veuràs què fa la respiració. Les situacions de la nostra vida que ens connecten amb emocions positives ens fan expirar i ens recompensen de les inspiracions forçades que hem fet sense adonar-nos. Reposar és recarregar-nos de les energies que hem gastat, però cal també que procurem buidar l'aire que no hem buidat

En el pla espiritual

Si ets persona que medites hauràs pogut comprovar que la respiració mica en mica es ralenteix en el moment en què connectes amb el teu interior. La respiració no té només dues fases, sinó que si ens hi fixem bé en veurem quatre: acabat d'inspirar es genera una petita corba abans de començar a expirar, igualment acabant d'expirar abans de tornar a començar a agafar aire. En el ioga parlem de kumbaka quan allarguem a voluntat aquestes suspensions, tant amb aire com sense.

El kumbaka es dóna de manera natural quan el físic, el mental i l'emocional es calmen i es relaxen. En els estadis d'aprofundiment en un mateix la respiració es torna més planera, fins el punt de fer-se a penes perceptible. Es poden induir aquests estats a través de provocar a voluntat una respiració curta, breu, gairebé plana. Tanmateix, cal abans haver treballat el cos, la ment i els estats emocionals, però amb una mica de pràctica podem anar assolint el suficient control damunt de la respiració perquè de forma natural hi podem accedir.