Les 5 claus per a desenvolupar correctament l'atenció plena

cervell.jpg

Avui en dia el concepte d'atenció plena està en boga gràcies a la difusió que n'ha fet el mindfulness, però és un concepte molt antic i primordial en la pràctica del ioga, on és conegut  també com atenció central. Tanmateix, per a entendre'n la noció i després veure quines són les seves claus principals primer hem d'entendre bé el concepte d'atenció, perquè les persones estem acostumades a una atenció molt perifèrica, selectiva, i depenent de l'exterior.

La primera cosa a preguntar-nos és des d'on estem atents, i aquest seria el lloc on s'ubica el nostre "jo conscient", que és normalment darrera el front. Ho intentarem explicar d'una manera gràfica, llegiu les següents frases amb molta atenció: tinc l’esquena al darrere, tinc el pit dessota, tinc la nuca al darrera, tinc la boca dessota, tinc els ulls dessota, tinc l'ós occipital darrera... Si sentim que l'esquena està al darrera és que estem davant, cert?; si sentim que el nas està dessota és que estem per damunt del nas, també?; i així amb la resta de les frases. Si tenim l'ós occipital i la nuca al darrera, els ulls i el nas dessota, etc, és que estem en el front, des d'on veiem el món i li fem atenció.

Amb aquest tipus d'atenció, el cos el sentim per parts -ara una cama, ara un braç, el genoll, etc- i també l'exterior el percebem de manera parcial i selectiva: si estem atents al televisor i ens parlen, la nostra atenció es desplaça al que ens diuen i deixem de sentir el televisor; si fem atenció al sentit de la vista i volem concentrar-nos en una olor ens desconnectem del que estem mirant. Això és l'atenció perifèrica. Però per a desenvolupar l'atenció plena o central cal anar més enrere i més amunt, com quan volem veure tot el paisatge i pugem dalt d'un turó. El turó en el cos és la part posterior i més alta en direcció a la coroneta. Darrera el front estem enmig de la ment que pensa i no la podem observar de manera desidentificada, però des de la coroneta sí perquè ens queda davant: la mirem però no som dins el mar de pensaments. I no només això, perquè des del darrera ens situem en el punt més axial de la nostra ment i ens podem obrir a tots els sentits de manera simultània, a una consciència corporal global sense deixar fora cap part del nostre cos, ni tant sols el seu espai interior,  les emociona, la respiració,  tot el que s'esdevé dins i fora i de nosaltres.

1- Aquesta seria la primera clau a l'hora de voler desenvolupar una atenció plena: entendre aquest concepte de punt axial de la ment i la seva ubicació en la part posterior i més alta del cap, aprendre a sensibilitzar-la i a estar atens des d'allà: l'atenció central

2-La segona de les claus és realment desitjar-ho, practicar l'atenció com si ens hi anés la vida, perquè en el fons, tot i que conscientment apostem per desenvolupar-la, trobem molta satisfacció en el pensament que ens distreu. Només cal observar-nos en la distracció i veurem que fins i tot darrera la preocupació busquem la satisfacció de calmar la nostra angoixa. La sinceritat amb un mateix davant les distraccions i la franca decisió de renunciar-hi, voler profundament l'atenció és una altre de les claus per a tenir èxit si volem desenvolupar la nostra capacitat de viure en present.

3- Començar desenvolupant la consciència corporal sencera, per això el treball amb les assanes és molt útil perquè porta a moure i estirar parts del cos que no sentim mai i amb la pràctica les fem conscients. Hem d'aprendre a sentir des de les ungles del peus fins les orelles, passant per les axil·les, la part posterior dels genolls, els colzes..., tot el cos. Normalment sentim les tensions, les zones que ens causen dolor, i aquestes acaparen la nostra atenció i ens distreuen: hem d'aprendre a relaxar-les, aprendre a alliberar-les de la tensió i ampliar després l'atenció cap a la resta del cos fins a poder sentir-lo tot.

4- Entendre la respiració, perquè no estarem mai plenament atens si no percebem la respiració, l'hem d'entendre i aprendre a controlar. Amb una bona atenció la respiració es comporta d'una manera totalment diferent que quan estem distrets. També davant les emocions la respiració s'altera, i hem d'aprendre que la podem modificar i controlar, perquè sense una respiració relaxada l'atenció es dispersa. Però no només això, la ment es distreu del present, però la respiració no, com el cos: sempre estan ara i aquí. Cada inspiració és un nou present que comença, cada expiració és un present que acaba: ella i cos són la nostra àncora per a viure plenament aquí.

5- No buscar-la, perquè ja som atenció: l'oposat a ella és la distracció i si busquem la primera ens identifiquem amb la segona. Si perseguim l'atenció ens estem perpetuant en la identificació amb el seu contrari, amb la seva mancança. Si busquem estar atents és que estem distrets, si observem la distracció estem atents. I és que la ment és atenció, és la seva naturalesa essencial; la ment és el silenci que hi ha dessota els pensaments, com la pàgina en blanc damunt de la qual escrivim les paraules. No podem buscar el que ja som, perquè llavors ens identifiquem amb la seva negació,  cal només observar el que ens en separa.

Rosa Daniel