Les assanes i el treball muscular

selecció.jpg

La musculatura té un límit en la seva capacitat d’elasticitat, i a mesura que ens hi acostem podem sentir la progressiva resistència que ens mostra. Qualsevol moviment que fem en el nostre dia a dia està dins d’aquests marges normals d’elasticitat. El que determina el grau de flexibilitat o rigidesa de la persona és aquest límit, però la superació d’aquest límit només és possible amb un treball lent i progressiu de la musculatura, que és precisament el que fan les assanes, per bé que la musculatura necessita d’unes condicions en especial per a poder avançar en el seu camí cap a l’elasticitat.

 1-Que la nostra actitud sigui amable: això és imprescindible perquè el múscul es deixi estirar. De natural es contrauria en arribar al seu límit, i el que hem d’aconseguir és que ens permeti l’estirament, que es deixi. En això cada persona pot observar quina és la seva tendència, quina és la seva actitud vers l’estirament, perquè és la mateixa que adopta cap a les diferents circumstàncies i cap a ella mateixa. Desenvolupant una actitud amable en les assanes estem treballant perquè aquesta actitud es desenvolupi en totes les àrees de la nostra vida. Veurem com amb poc temps, si realment ens posem en el cos, el nostre tracte amb el altres i amb nosaltres mateixos es tornarà molt més dolç sense esforç, i serà perquè hem desenvolupat en nosaltres la capacitat de sentir el cos sense que ens faci mal, de ser amables amb ell, de relaxar-lo, de deixar de lluitar-hi en contra quan no ens agrada... 

Quan la musculatura inicia l'estirament, cal relaxar-la de seguida, abans que es comenci a contraure com a reacció: només podem arribar fins el dolor agradable, aquell que ens dóna la sensació d’estar treballant sense forçar el cos més del compte. Si ens interioritzem en els músculs que es rebel·len i, amb l’expiració, els anem acompanyant perquè es relaxin, podrem veure de seguida l’efecte alliberador que la nostra atenció té damunt la musculatura, juntament amb l'expiració.

2-Que es doni temps a la musculatura, perquè ella també necessita el seu temps: la impaciència és la gran enemiga de l’estirament. D’un a tres minuts seria el temps recomanable, i augmentant en la mesura de les possibilitats, per bé que a les classes i atenent la disponibilitat de les persones, el temps és inferior. Tanmateix, si practiquem ioga a casa podem profunditzar en aquest procés i allargar l'estada en la postura. La musculatura canvia la seva longitud de manera automàtica en els moviments habituals, però en l’estirament conscient la conduïm una mica més enllà i només es deixa estirar si està relaxada, cosa només possible si ens donem temps. S’ha d’anar estirant d’una manera suau i continuada, mantenint cada petit estirament un moment. Si estem atens, ja notarem quan la musculatura ens dóna permís per allargar una miqueta més.

3- Que no es facin moviments bruscos, perquè durant la fase d’estirament qualsevol moviment d’aquest tipus provoca la immediata contracció del múscul i perdem l’estirament guanyat. El múscul, durant l’estirament, és molt vulnerable i es lesiona si se’l contrau bruscament. L’assana pròpiament dita comença en el moment en què ens immobilitzem en el nostre límit, i és indispensable mantenir l’actitud d’amabilitat en tot moment.

Cal estirar la musculatura per flexibilitzar-la: és la única manera. El seu límit normal no sol ser el seu límit potencial: tant les tensions i contraccions psicosomàtiques com el sedentarisme ens escurcen la musculatura, fins i tot en les persones que fan esport, perquè es basa en la contracció i no en l’estirament. El Ioga el que fa, en realitat, és donar a la musculatura la seva elasticitat normal, que és molt més que l’habitual. L’exercici físic dóna a la memòria cel·lular de la musculatura la informació de contracció i a uns grups de músculs en concret, segons l'especialitat, mentre que en la pràctica de les assanes -en el conjunt que configura una classe de ioga- es pren en consideració tot el cos, tant estirant com tonificant, mobilitzant articulacions i punts de la nostra anatomia que ni movem ni sentim.

No és difícil trobar persones que han fet molt d’esport durant la seva vida i, en posar-se a fer Ioga s’adonen de la rigidesa del seu cos. I un dels llocs on es nota més és en les articulacions, que perden la seva mobilitat fisiològica a causa dels escurçaments musculars. Per a saber si la nostra musculatura té un grau d’elasticitat prou normal, cal mirar si les nostres articulacions tenen un grau de moviment també normal. D’altra banda, l’estirament de la musculatura en les assanes fa que es buidi de sang que hi ha quedat estancada i que, en relaxar l’estirament, es torni omplir altre cop amb sang renovada. Aquest procés és rellevant i cal tenir-lo en compte: el cos humà conté uns 5 o 6 litres de sang que és la s'encarrega, entre d'altres coses, d'aportar l'oxigen a les cèl·lules, i les contractures minven aquest cabdal de sang, perquè la mantenen retinguda: aprendre a flexibilitzar el cos no només ens aportarà unes dosis de benestar molt més grans sinó també un cos molt més saludable.

Rosa Daniel