La meditació

Meditar, què és? Per la proliferació que ha tingut aquesta pràctica els darrers anys semblaria que és una manera fàcil de relaxar la ment. Però meditar no és simple i requereix d'entrenament, consciència corporal i domini de la respiració. Posar-se a meditar no és seure, creuar les cames i tancar els ulls, és aprendre a transcendir la ment a través de sentir el cos, és dominar tècniques d'atenció i -de manera imprescindible- entendre, comprendre i controlar el procés respiratori. Només llavors la meditació es converteix en una eina efectiva pel desenvolupament humà.

Quan seiem, ens immobilitzem i tanquem els ulls ens quedem a soles amb nosaltres mateixos. Si la ment està col·lapsada, si tenim emocions no resoltes, conflictes, pors, etc, tot això és el que aflorarà en aquell moment. La ment no vol parar i no hem d'intentar-ho, la ment quan sent la immobilitat se sent amenaçada, tal immobilitat la frena i ella no vol ser frenada: la seva inèrcia és tal que la única manera d'aquietar-la és no alimentar-la. I amb tal efecte treballem i desenvolupem l'atenció, una atenció sostinguda a la part axial i més posterior de la ment: la coroneta. Des d'allà ens podem mantenir desperts i conscients de tot allò que s'esdevé sense intervenir: pensaments, emocions i sensacions corporals es converteixen en objecte d'observació sense judicis. L'observació desidentificada és la clau de la meditació: seure i mirar el que hi ha, mirar el que aflora, que no és altre cosa que el contingut del nostre inconscient.

La meditació és la gran aventura interna, un viatge apassionant que ens ha de connectar amb el Ser, del que mai hem estat desconnectats, no una simple tècnica per aquietar el mental. A la meditació ens retrobem amb l'ànima i descobrim allò que som en realitat: a mesura que les aigües es queden quietes, del fons sorgeix allò que no hem deixat mai de ser, i retrobem la nostra ànima essencial. Es llavors que comença la meditació.

Quan ens decidim a meditar ens comencem a encaminar cap el regne de la llum i de l'amor, només en el fons del cor trobem l'equilibri i la felicitat que estem buscant. No busquem deixar la ment en blanc encara que ho pensem, no sabem què vol dir això ni com de terrorífic li pot semblar a la nostra ment aquest silenci abismal; en realitat, quan ens posem a meditar no hauríem de buscar res perquè la ment només pot concebre allò que ha experimentat i la meditació és un viatge cap allò nou.

I aquest és un requisit previ, no som meditadors fins que no deixem de buscar cap cosa, fins que no convertim l'acte de meditar en una entrega total i absoluta, fins que ens deixem de jutjar i d'exigir i ens convertim en observadors desidentificats. Serà en aquest moment que la meditació transformarà la nostra vida, quan tots es actes de la vida es converteixen en una veritable meditació.