Pensament positiu o actitud positiva? I

El pensament positiu ha estat en boga des de fa uns anys gairebé com la clau per a aconseguir-ho tot: si posem pensaments positius dins la ment, podrem comprovar les meravelles de què som capaços. Però la nostra ment està molt plena, massa, de pensament, què n'hem de fer? Es bo posar-n'hi de nous? Què passa amb el pensament vell?

Sota la catifa, l’inconscient

La psicoanàlisi, i des de fa mil·lennis també el ioga, ha donat un valor d’especial transcendència al poder que té l’inconscient en la vida de les persones, fins el punt de regir-les gairebé per complert. La ciència ens diu que només el 5% del nostre pensament és conscient i que la resta depèn del material contingut en l'inconscient. Tenint en compte que els pensament són energia i que els seus impulsos recorren 300 mil quilòmetres en un segon, cal una ment molt atenta per poder-los veure i observar. Prèviament a cada una del que anomenem emocions negatives hi ha hagut un pensament, però no l'hem vist i per això ens condiciona, per això no podem gestionar les nostres vides.

El gran conflicte que tenim és que l'inconscient conté informació que la ment conscient no pot admetre. Conscientment podem desitjar una bona vida, estimar, tenir èxit, però quina programació subjacent i desconeguda tenim?, ens n'adonem? Tot aquest material contingut en l'inconscient no per desconegut deixa de condicionar les nostres vides, més encara: representa una pulsió que pressiona constantment per sortir a la superfície, per actualitzar-se, per fer-se visible. I quan es fa visible desapareix, aquest és el mecanisme per alliberar l'inconscient: fer-lo conscient. Però perquè això passi l'hem de veure sense judici, sense crítica, sense etiquetes, sense consideracions de positiu o negatiu, sinó el seguirem reprimint, no el voldrem veure perquè és “lleig”. La qualificació de positiu i negatiu fa que no el puguem observar, i això és perquè ens dóna una imatge de nosaltres que no volem. Posar-n'hi de nous no el fa desaparèixer, el confina a la part submergida d'un gran iceberg, on no deixa de condicionar el nostre pensar, sentir i actuar.

Pensament voluntari i pensament involuntari

De tots els pensaments que hem tingut durant el dia d'avui, quants han vingut sense voler i quants han estat producte d'una voluntat que conscientment els ha generat? Podem entendre què vol dir la pregunta si ara mateix fem la prova amb qualsevol pensament, plou per exemple, i ens adonem de la voluntat que hi ha al darrera. Generem el mateix pensament totes les vegades que calgui, ho farem a voluntat, la mateixa que en un moment donat decidirà deixar de pensar plou i seguir llegint l'article. T'adones de què vol dir generar voluntàriament un pensament? Quants pensaments al llarg del dia tenim d'aquesta naturalesa?Tots els anomenats pensaments negatius són, en realitat, producte de la pulsió de l'inconscient que, per desconegut, no podem controlar i, en el fons, ens fa por: ves a saber quins inferns pot contenir, quina mala persona dec ser. Podem iniciar un negoci pensant positivament que anirà bé, però si en la nostra programació de base hi ha la idea què no farem mai res de bo a la vida, perquè és el que ens varen dir, què imperarà en l'evolució de les empreses que duem a terme? La funció de la ment és sempre la de buscar coherència entre la seva programació i la realitat i, com hem dit, el 95% de l'activitat mental està controlada per l'inconscient i tota la informació que hi ha continguda. I el que és pitjor: ens hi identifiquem, la idea que tenim de nosaltres, el que sentim que som, ve determinat per aquesta configuració inconscient. La persona que endega un negoci amb l'esperança que funcioni tot i amb una programació de fracàs, no en serà conscient perquè la major part del temps la nostra ment es dedica a navegar cap el passat o el futur, i no està atenta a allò que s'esdevé en cada instant, però la seva identificació de base serà aquesta, la del fracàs, encara que li passi desapercebuda. Si la nostra ment conscient no es dispersés, si estiguéssim més desperts, no estaríem tant subjectes a aquests imperatius de l'inconscient: inconscient, per definició, és allò que resta ocult a la llum de la nostra consciència; veure, adonar-se de..., anul·la el concepte. Tot allò que fem conscient té com a resultat que l'activitat conscient augmenti del 5% de mitjana, i la pressió de l'inconscient progressivament vagi disminuint.

La gran força del 95% de la nostra activitat mental és que la deixem sola i no fem res per disminuir-la a favor del 5% restant. L'altre gran força que té és que creiem que hi ha un jo al darrera., quan un jo representa una voluntat i una consciencia,. Hem pogut copsar la diferència entre el plou d'abans, la voluntat que el genera, i qualsevol pensament no volgut? En canvi, ens sentim identificats amb tota aquesta activitat mental que genera emocions, canvia els nostres estats d'ànim i condiciona les nostres accions sense ningú que decideixi o controli.

(continuarà)