Pensament positiu o actitut positiva?

El pensament positiu ha estat en boga des de fa molts anys gairebé com la clau per a aconseguir-ho tot: si posem pensaments positius dins la ment, podrem comprovar les meravelles de què som capaços. Però la nostra ment està molt plena, massa, de pensament, què n'hem de fer? Es bo posar-n'hi de nou? Què passa amb el pensament vell?

 

Sota la catifa, l’inconscient

La psicoanàlisi, i des de fa mil·lennis també el ioga, ha donat un valor d’especial transcendència al poder que té l’inconscient en la vida de les persones, fins el punt de regir les nostres vides. El gran conflicte que hi tenim és que conté informació que la ment conscient no pot admetre. Tot aquest material contingut en l'inconscient no per desconegut deixa de condicionar les nostres vides, més encara, representa una pulsió que pressiona constantment per sortir a la superfície, per actualitzar-se, per fer-se visible. I quan es fa visible desapareix, aquest és el mecanisme per alliberar l'inconscient: fer-lo conscient. Però perquè això passi l'hem de veure sense judici, sense crítica, sense etiquetes, sense consideracions de positiu o negatiu, sinó el seguirem reprimint, no el voldrem veure perquè és “lleig”. La qualificació de positiu i negatiu fa que no el puguem observar, i això és perquè ens dóna una imatge de nosaltres que no volem. Posar-n'hi de nous no el fa desaparèixer, el confina a la part submergida d'un gran iceberg, on no deixa de condicionar el nostre pensar, sentir i actuar.

 

Pensament voluntari i pensament involuntari

De tots els pensaments que hem tingut durant el dia d'avui, quants han vingut sense voler i quants han estat producte d'una voluntat que conscientment els ha generat? Podem entendre què vol dir la pregunta si ara mateix fem la prova amb qualsevol pensament, plou per exemple, i ens adonem de la voluntat que hi ha al darrera. Generem el mateix pensament totes les vegades que calgui, ho farem a voluntat, la mateixa que en un moment donat decidirà deixar de pensar plou i seguir llegint l'article. Quants pensaments al llarg del dia tenim d'aquesta naturalesa?Tots els anomenats pensaments negatius són, en realitat, producte de la pulsió de l'inconscient que, per desconegut, no podem controlar i, en el fons, ens fa por: ves a saber quins inferns pot contenir, quina mala persona dec ser. Són pensaments que entrarien en la categoria dels pensaments involuntaris. No els decidim però ens hi identifiquem, creiem que som nosaltres, i aquesta és la seva gran força perquè pesem que hi ha un jo al darrera. Un jo representa una voluntat, hem pogut copsar la diferència entre el plou d'abans, la voluntat que el genera, i qualsevol pensament no volgut? El que anomenem pensament positiu és pensament voluntari, que sempre és positiu, la diferència rau en no en ser-ne conscients sinó en ser conscients que hi ha algú que el genera.

 

La catifa neta i el que hem escombrat dessota

Al pensament involuntari el qualifiquem de negatiu perquè va associat a emocions que es refereixen a aspectes no resolts de la nostra personalitat. Generar pensament nou sense entendre això és com escombrar i arraconar la pols sota la catifa. El que ens cal en primer lloc és deixar de valorar el pensament per passar a observar-lo, tot pensament involuntari vinculat a una emoció és una demanda no satisfeta, un dolor no expressat, aspectes retinguts que necessiten ser actualitzats, l'observació sense judici ens anirà donant pistes de quina mena d'aspectes són, però no podrem aprendre a gestionar la nostra ment si la desvinculem de l'aspecte emocional, si decorem la casa sense haver tret la pols. El pensament observat desapareix i no ens altera, el pensament reprimit es manté condicionant la persona en el que fa, sent i pensaActitud positiva versus pensament positiu

La ment està feta de silenci, el pensament és una de les seves funcions, és com la pissarra damunt la qual escrivim paraules i frases. Ens cal accedir a aquest silenci que és atenció i des d'ell observar el pensament, per a fer-ho ens cal determinada predisposició, determinada actitud, determinat estat d'ànim, en direm actitud positiva. És un estar a la vida amb l'ànim despert, tolerant, sense jutjar ni jutjar-nos. Només amb una actitud així podrem observar i comprendre com funciona la nostra ment, i deixarem que la pulsió inconscient s'alliberi i ens alliberi. Actitud no suposa pensament, de pensaments ens en sobren, el pensament hauria de ser tot voluntari com el plou.El pensament que neix des de la voluntat, d'un jo conscient que el crea, sempre és positiu i neutre.