Plenitud és coneixement d'un mateix

Si parlem de sentir-nos plens, cal entendre que sentir no és pensar, i l'eina que tenim és el cos. Adonar-nos que són dues capacitats diferents i sentir-ne la diferència ens donarà moltes eines per a autogestionar-nos.

La importància de sentir

Quan parlem de consciència corporal ens referim a l’acció de sentir el cos, de ser-ne conscients: sabem que el tenim, però la consciència del cos passa per l'experiència de sentir-lo. Es tracta d’una acció en aparença senzilla que trasllada l’atenció del cap al cos, i que es torna imprescindible si volem mantenir l’equilibri intern. Tenim a parts igual les capacitats de pensar, sentir i actuar, i quan estan proporcionades ens centrem i equilibrem, però quan una d’aquestes tres capacitats es dóna en un tant per cent més elevat que les altres, o quan una és desatesa, ens descentrem i ens desequilibrem. Un exemple seria l’erudit que entén molt de llibres i poc de sentiments, o el boxejador que no ha llegit mai un llibre però que té una gran musculatura. En el primer cas, hi pot haver una capacitat de pensar molt desenvolupada, però potser poca capacitat de sentir o actuar; en el segon, en canvi, molta capacitat d’acció, i poca de sentir o de pensar.

Exemples fàcils i estereotips a banda, la majoria de les persones ens podem reconèixer en un desequilibri en aquestes capacitats bàsiques: socialment es dóna prioritat a la capacitat de pensar, ifins i tot quan treballem el cos, ens mantenim amb  l’atenció posada a la ment.  En situacions d’estrès o d’ansietat ens trobem davant d'una acció mental que supera en molt les altres dues, i una manera de descarregar-nos de l’excés d’energia psíquica és sentir el cos, que actua com una mena de parallamps que la canalitza cap el terra. En el moment en què sentim el cos deixem d’estar dins la ment, parem l’activitat mental ni que sigui durant uns segons: com més sovint i durant més estona repetim aquesta pràctica, més ens descarreguem de l’excés d’energia psíquica.

 Què passa quan volem sentir el cos

Per aprendre a sentir el primer que hem de fer és portar l’atenció al cos, una acció senzilla, dèiem al començament, però potser no tant. Perquè quan passem de la idea a l’experiència, ens adonem que no és tan fàcil sentir el cos perquè en tenim una idea i l'experiència de sentir-lo sol ser quan ens fa mal. Una mà, que és una de les parts del cos que tenim més exercitades, la dreta per a concretar: en tenim consciència? Podríem dir que sí perquè tenim la idea que la coneixem: és gran o petita, els dits són llargs o curts, serveix per a tal cosa o l'altre... Això és tenir consciència de la mà? O és tenir consciència de la mà quan sentim el seu volum, la seva temperatura, el palmell i el dors, els dits i les seves falanges, la sang com hi arriba? Consciència corporal és sortir de la idea i submergir-se en l'experiència sense idees. El primer pas per a equilibrar-nos internament és aquest:, diferenciar clarament entre idea del cos i consciència del cos, i anar-ho fent amb la seva globalitat. Si fem ioga podrem experimentar com amb les diferents assanes l'anem sentint per parts, perquè al final d'una seqüència complerta ens adonarem que sentim molt més tot el cos. Aquest és un primer pas que ens permetrà en la relaxació sentir-lo tot i el seu pes, i deixar-lo anar. Amb aquesta experiència i consciència corporal, podrem després veure com a través d'ella comprendrem els nostres processos mentals i emocionals. D'això en parlarem en el següent article, i mentre seguim practicant.