Què és el ioga?

Des de fa uns anys cap aquí és freqüent la pregunta “quin ioga feu?”, al principi sobtava una miqueta, però cada vegada sembla que de iogues n’hi ha d’haver molts. Abans no era estrany que algú comentés que el ioga no li anava perquè era quedar-se massa quiet, ara això ja no passa, o no tant, hi ha iogues tan dinàmics que fins i tot la gimnàstica entesa a la manera tradicional pot semblar parsimoniosa. El problema potser està en el nom, en la paraula ioga i en el que representa, i en el que avui en dia anomenem ioga, que com més es diversifica més es buida de contingut.

Hatha ioga, el ioga del cos

El ioga que coneixem principalment és el hatha, que es basa en postures corporals, respiració, relaxació i meditació. Però el que diferencia una postura de ioga, assana, d’una altre pràctica són tres condicions essencials:

  1. Immobilitat total
  2. Sense esforç
  3. Per un temps indefinit

La primera d’aquestes tres condicions, la immobilitat té l’objectiu d’immobilitzar la ment: els moviments involuntaris que sorgeixen corresponen a una ment impacient que es veu reclamada a quedar-se tan quieta com el cos, és el hem d’aprendre a controlar. D’aquí que sorgeixin iogues més dinàmics que poden donar cabuda a aquestes reaccions mentals, però l’objectiu del ioga és precisament el contrari: aconseguir des la immobilitat del cos l’observació de la ment, que no la repressió, el control que neix de la desidentificació del pensament i, d’aquesta manera ser conscients d’una realitat més profunda que és essencialment silenciosa.

La segona de les condicions és fer les postures sense esforç, la qual cosa vol dir aprendre a donar el to necessari a cada múscul i relaxar la resta. Ens adonarem fins a quin punt malbaratem la nostra energia, tant física, com també mental i emocional: l’assana és una metàfora de la postura que adoptem davant de les diferents situacions de la vida, tot l’esforç superflu que dediquem a preocupacions o, al contrari, com defallim i perdem to muscular, energia, capacitat d’acció. Quan arribem al punt de no esforç a l’assana ens adonem que sent conscients del nostre cos el podem gestionar de manera correcte i que cap postura se’ns resisteix si la practiquem amb una escolta atenta i amable, gestionant correctament les nostre possibilitats i recursos.

Arribats a aquest punt es fa possible la tercera condició: ens hi podríem estar per un temps indefinit. Si desfem per la força de la lluita, pel cansament, les resistències guanyen la partida, i ens quedem amb qui guanya la partida. No és qüestió d’un dia, arribar al punt de poder estar en una assana per un temps indefinit és una pràctica, però mica en mica desenvolupem l’atenció i comprensió de nosaltres mateixos per anar-nos-hi apropant.

La respiració i l’atenció

El ioga té una vocació integradora de la persona en els seus aspectes de pensar, sentir i actuar, i els tres convergeixen en la pràctica de les assanes. El nexe d’unió és la respiració, les tres condicions que abans hem descrit tenen el fil conductor de la respiració, només comprenent la seva fisiologia i com es manifesta i es modifica en la pràctica podrem evolucionar en el ioga i aprofundir en cada assana. La ment té un paper observador, primordial si l’entenem com atenció, una ment que pensa no sent, i per practicar ioga és imprescindible sentir. Però no només per practicar el ioga sinó també per qualsevol procés de transcendència que la persona vulgui fer, el per què intentarem sintetitzar-lo tot seguit.

 

I els altres iogues?

Hem dit que el ioga més conegut a occident és el hatha, i el practiquem en qualsevol classe de ioga amb assanes, pranajames i relaxació, perquè és el que pren com a mesura el cos. Tots els iogues prenen com a mesura el cos en realitat, perquè és la base damunt de la qual es recolza l’atenció, què és l’atenció en realitat? Si no estem atents a un objecte, intern o extern estem pensant, per a transcendir la ment posem l’atenció en el cos, és el primer pas en el camí del ioga, de qualsevol ioga.

El hatha ens permet el kundalini, el ioga de l’energia, el karma, l’atenció posada en l’acció sense esperar reacció, el bhakti, el de l’amor i la devoció, el raja, el control de la ment, el gnana, el ioga del discerniment, plegats conformen el ioga integral. El ioga entén la persona des de la seva globalitat, ningú és un aspecte aïllat de la resta, i en una classe de ioga es nota si qui la imparteix té com a base aquesta premissa. Ens portarà a comprendre , per exemple, que quan ens deixem anar per relaxar-nos cal que confiem en el terra i que el mateix moment que ho fem es dilata el tòrax, cultivarem la confiança i farem bhakti sense saber-ho. Això és el que anomenem Ioga Integral o Purna Ioga.