Respiració i discerniment

El discerniment és una activitat de la ment en la qual aparentment poc hi tindria a veure el treball de la respiració i el pranajama (la respiració conscient en el ioga) quan, en canvi, el paper que hi juga és determinant. I les raons són diverses, intentarem veure’n algunes, però en primer lloc mirem la causa principal que dificulta el discerniment correcte.

Quantes vegades no hem argumentat de maneres oposades un determinat problema, situació o context?, quantes vegades no ens hem trobat davant la dificultat d’entendre quin és el punt de vista correcte? Un primer obstacle és una ment massa plena en la que costa veure i discernir els diferents arguments perquè els pensaments van i venen, no hi ha, per dir-ho d’alguna manera, un director d’orquestra que ordeni els instruments i cadascú toca segons li plau. O no hi ha un director d’orquestra o està cansat, i això vol dir que li falta energia. L’òrgan del nostre cos que consumeix més oxigen, glucosa i prana (energia) és el cervell, naixem amb un moviment cerebral acordat amb el moviment de la respiració, quan inspirem el cervell es contrau i quan expirem es relaxa. Aquest moviment permet que hi hagi més flux sanguini cap el cervell, que és el que li aporta l’oxigen, la glucosa i el prana que necessita, Una ment saturada, tensa, no només inhibeix el moviment del cervell, sinó que també consumeix molta més energia, amb la qual cosa el peix es mossega la cua i el director d’orquestra queda reduït a la mínima expressió. Ser conscients que el nostre cervell té un moviment és el primer pas, el segon és aprendre a recuperar aquest moviment amb la respiració i la consciència corporal, per això cal sentir el cap i el cervell físicament.

El pranajama

Si tenim apresa una bona respiració complerta potser podrem sentir com a l’inspirar hi una petita pressió en el pols, a la templa, que a l’espiració es relaxa, és el moviment dels hemisferis cerebrals. Hi ha pranajames que ajuden a donar moviment als hemisferis cerebrals i, per tant, a oxigenar el cervell amb la qual cosa aconseguirem una ment més clara i també més silenciosa. Per discernir correctament cal aquesta quietud primer, però desprès entendre quina és la base de la falta de discerniment i la identificació que establim amb els nostres hemisferis cerebrals. Les persones tendim a identificar-nos com a més racionals o més emocionals i a veure el món des d’aquella identificació. Això vol dir, per exemple, que la persona que s’identifica més amb l’hemisferi racional mirarà un quadre analitzant i fent una dissecció de perspectives i colors, i la que se sent més identificada amb la part emocional en sentirà l’emoció, l’impacte, el sentiment. Ho trobem normal perquè cadascú és com és, però llavors ens queixem si la persona emocional es bloqueja quan ha de fer una declaració de renda, o quan la més racional no sap expressar sentiments. Aquest és un exemple del que ens dificulta el correcte discerniment, el no poder veure cada situació des de l’equanimitat que suposa valorar els dos aspectes, l’emocional i el racional. El txakra que representa aquesta equanimitat és ajna, el sisè, en el qual trobem ell punt equidistant entre els dos hemisferis des del qual no som subjectes a la dualitat i podem veure sense filtres la realitat tal i com és.

Estem simplificant expressament el valor d’ajna perquè ens volem cenyir en el vincle que establíem entre el pranajama, els hemisferis cerebrals i discerniment. Per arribar al punt d’equanimitat d’ajna, per compensar l’excés d’activitat d’un hemisferi per damunt de l’altre, nadi sodhana, la respiració que alterna les dues foses nasals, alhora que estimula la respiració del cervell, activa i relaxa els dos hemisferis cerebrals. La sensació posterior és de centrament, un centrament des de qual tenim una visió més cara i objectiva davant les diferents situacions que ens presenta a vida, l'activitat de la pròpia ment, i el moviment de les nostres emocions.