Sentir-se millor simplement respirant bé

Aprofundir en les causes del malestar

Fotolia_105945219_XS.jpg

Continuant el relat del darrer article, partirem de la consciència del malestar que acumulem sense voler, i que deriva d'hàbits tensionals concrets, que comencen en una determinada activitat mental. I cansen, aquests hàbits, molt; al cap del dia ens poden fer sentir esgotats. Són pensaments que ens porten a contraure la musculatura i van variant el nostre estat anímic. Això, al cap del dia cansa, al cap de la setmana encara més, i al cap dels mesos i dels anys és una suma amb molts dígits que costa molt de desxifrar i resoldre si no hi posem mà de soca-rel. Potser ens sentim angoixats, nerviosos, estressats, o amb ansietat, ens adonem que el cos ens fa mal o està molt rígid, i fins i tot emmalalteix. Llavors busquem respostes que millorin el benestar del cos, sense entendre que la causa és aquella actitud mental. Massa preocupació, massa,  ens hem de despreocupar, això el primer: no servirà de gaire tractar el cos si mantenim la causa de la tensió. Hem de comprendre quins són els nostres hàbits tensionals, les emocions que arrosseguem, els aspectes emocionals que hem de resoldre, però hem d'entendre també el paper que juga la respiració i que explicàvem en l'article anterior.

Afortunadament, cada vegada es dóna més valor al paper de la respiració, però potser no tant una pràctica seriosa, tot i que és vital quan es tracta de vetllar per la salut, no només física, també mental i emocional. Ens preocupa com respirem?, sabem com respirem?, quin valor donem a la respiració? Ens mostra la manera com vivim, molt clarament, i caldria fer-ne atenció: quan no podem fer respiracions completes, quan necessitem imperiosament inspirar, quan ens costa buidar, etc, són senyals on llegir quines són les demandes internes que no atenem. Clarament respirem diferent quan estem ansiosos i quan ens relaxem.

Hem d'observar bé la nostra respiració, és el primer pas i ens dirà la manera com vivim. I si ens adonem que acumulem aire, abans de res, expirem, fem-ho llargament, buidem-nos bé si volem arribar-nos a sentir realment plens. Expirant més del que inspirem, buidant aire, alliberant els pulmons, exhalant de la millor manera possible, pel nas o per la boca, i deixant que l’aire entri després sense esforç, de manera natural, ens sentirem molt millor. Només cal practicar-ho una estona cada dia.

El benestar està associat a una respiració plàcida, com la de quan érem nadons. Buidem-nos de totes les inspiracions massa llargues per a unes expiracions excessivament curtes que hem anat realitzant al llarg dels anys. Expirar és buidar-se i deixar anar, i la via cap el benestar. I després, de la mà la respiració, podrem aprendre a canviar també els hàbits que alimenten les tensions i el malestar i aprofundir en el nostre interior.

Rosa Daniel