Som cos, ment, esperit i energia

Aquesta és una afirmació cap a la que cada vegada hi ha menys prejudicis per acceptar. Que som cos, és evident, que tenim una ment que genera pensament es fa prou palès a cada moment, i que hi ha una part no material que podríem anomenar esperit semblaria que es pot acceptar prou bé si atenem als sentiments (no sentim amb la ment sinó amb el cor, el cor com energia espiritual), i cada vegada més també s’accepta que som energia. La manifestació conjunta d’aquests aspectes essencials té lloc a través dels txakres, que són els centres energètics situats al llarg de la columna i que tenen com a objectiu funcionar com una mena de transformadors d’electricitat que li redueixen el voltatge perquè pugui circular a través del cos, sense sobrecarregar la instal·lació, seguint amb el símil dels transformadors elèctrics. En el ioga es coneix aquesta energia com a kundalini; els diferents txakres l’especialitzen segons les diferents parts del cos: cadascun d’ells representa aspectes essencials de l’ésser humà, el conjunt de tots ells, la globalitat de les seves potencialitats.

Hem parlat d’integració de l’element cos, ment, esperit i energia, i hem parlat d’especialització, com es concreten aquests aspectes en la teoria dels txakres? Els centres energètics es troben a la columna i formen una mena de sistema paral·lel al sistema nerviós. Distribueixen l’energia per una zona corporal determinada que representa tant unes potencialitats i unes capacitats innates de la persona, com una part del psiquisme, i el funcionament de determinats òrgans vitals, vísceres, sistema nerviós, musculatura, articulacions... Si ens situem per exemple a la regió pelviana, hi trobarem el sistema nerviós vegetatiu que regula, entre d’altres, les funcions d’eliminació de toxines de l’organisme, inclosa l’expiració; a la pelvis, d’altre banda, hi localitzem les vísceres encarregades d’eliminar bona part dels residus tòxics de l’organisme. Amb tot això, és també la part més mòbil del tronc, sent l’articulació coxofemoral de les que tenen el moviment més ampli de tot el cos. Conté l’aparell reproductor i és el recipient de la nostra energia vital, l’energia sexual, i la que genera l’instin de conservació de l’espècie; i representa, entre d’altres aspectes, l’àmbit emocional i la capacitat de deixar anar situacions i emocions velles, també la capacitat de viure la vida en present. Les persones que presenten un psiquisme rígid tendent a no expressar les emocions, a retenir, poden manifestar fàcilment una pelvis rígida, estrenyiment, una expiració curta (retenen molt aire en els pulmons...), i disfuncions en el sistema nerviós parasimpàtic. El procés de comprensió que podem fer de les estretes interrelacions que hi ha entre tots els aspectes que configuren la personalitat i ens afecten, a través d’experimentar en nosaltres mateixos aquestes connexions i descobrir els mecanismes que les han originat, és un procés transformador i revolucionari. A diferència de les teràpies, que tenen com a objectiu resoldre els problemes de personalitat, el procés en el ioga és transformador i alliberador perquè condueix de la il·lusió d’una realitat fictícia i irreal, a la realitat profunda del Ser. I diem fictícia, perquè allò real, natural, innat en la persona és viure totes les seves capacitats plenament.

De la introducció del llibre Ioga, eina d'autoconeixement. Una nova perspectiva de Rosa Daniel, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2012