Uddijana bandha

Els pranajames o les respiracions de ioga no s'haurien de practicar sense la supervisió d'una persona experimentada però, no obstant això i dirigint-nos a persones que ja en tenen una pràctica i experiència, us volem resumir alguns dels molts beneficis que té aquesta respiració de ioga, uddijana bandha.

Veureu com moltes vegades amb pràctiques no gaire sofisticades aconseguim enormes efectes benèfics per la nostra salut: Darrera una pràctica silenciosa i, de vegades, molt senzilla, el ioga ens proporciona grans beneficis tant a nivell físic, com també mental i emocional

Efectes sobre l’abdomen

Els òrgans abdominals de la persona sedentària es veuen desafavorits perquè la respiració superficial els priva del massatge rítmic provocat per l’anar i venir del diafragma, i la posició d'estar asseguts provoca estancaments de la sang a les vísceres, en detriment d’aquests òrgans. Una quantitat important de sang és apartada de la circulació, i això provoca un descens de la vitalitat. Es fa malament la digestió, i el treball de l’estómac es deficient; això provoca un estrenyiment amb la qual cosa les toxines acumulades travessen la paret intestinal i van a l’organisme.

Uddiyana bandha corregeix tot això pel massatge en profunditat en totes les vísceres, i per l’acceleració de la circulació de la sang en l’abdomen; cap òrgan s’escapa a la seva acció. Tot el tub digestiu és estimulat, i l’estómac es buida dels sucs digestius residuals i es reafirma: en la nostra civilització de grans menjadors molts estómacs estan més o menys caiguts o deformats. També influeix en les glàndules annexes al tub digestiu. El fetge, situat sola el diafragma, és estimulat i descongestionat, i també el pàncrees, entre d’altres.. Els ronyons són vivificats, les suprarenals tonificades, i es descongestiona el tracte genital i urinari.

 Efectes sobre el plexe solar

El plexe solar és una formació nerviosa d’una importància capital, un vertader “cervell abdominal” que participa en la regulació de totes les funcions localitzades en l’abdomen, però amb una acció que es propaga a tot el sistema nerviós. Per la retenció de l’alè, uddiyana actua sobre el pneumogàstric i restableix l’equilibri neurovegetatiu. També estimula el plexe solar per l’estirament de tota aquesta zona.

 Efectes sobre la caixa toràcica.

Uddiyana actua també sobre la caixa toràcica creant una depressió de beneficia el diafragma, els pulmons i el cor. El diafragma, que hauria de jugar un paper fonamental en l’acte respiratori, i els moviments del qual hauria de proporcionar un massatge a les vísceres i activar la circulació de la sang, sovint està immobilitzat i bloquejat. Uddiyana li torna la seva mobilitat.

També estimula els pulmons i els torna la seva elasticitat i els fortifica. I el cor, situat sobre el diafragma, entremig dels pulmons, es beneficia molt del massatge provocat per l’aixecament repetit del diafragma. Psíquicament estimula l’afectivitat i el dinamisme mental, eleva el to vital, tendeix a desfer els nusos de l’ansietat creats en el plexe solar i en el càrdies, per efecte de la pressió que exerceix en aquesta zona.

D’altra banda, cada vegada que s’efectua una contracció es mobilitza cap amunt l’energia, amb la qual cosa es produeix una poderosa revitalització del psiquisme i certa sensació de vigor dins del cap.

Afegim encara un text de Vasant G. Rele, metge hindú de Bombai:

             “Les assanes procuren mantenir el cos en perfecte estat per l’estimulació de la circulació, la digestió, de la respiració, de les secrecions y de les excrecions....

            ....Uddiyana Bandha significa literalment “bloqueig dels impulsos que volen cap enlaire”. Aquests “impulsos volants” no poden ser sinó els impulsos que provenen del simpàtic. Aquests impulsos són catabòlics, és a dir, destructius, però estan contrapesats pels impulsos de l’altre divisió del sistema neurovegetatiu, el parasimpàtic, que són anabòlics i preservatius en la seva acció (al contrari dels altres) La interacció dels dos sistemes regula la activitat involuntària dels òrgans. Els antics savis han descobert mètodes per actuar sobre el sistema vegetatiu a través del joc dels músculs abdominals.

            Una activitat excessiva del parasimpàtic accelera el treball del tub digestiu, en tant que la hiperactivitat del simpàtic el retarda. En estat de salut, hi ha equilibri entre els dos. Qualsevol alteració en una branca del sistema vegetatiu augmenta automàticament l’activitat de l’altre per a compensar-la.

            Uddiyana controla l’activitat excessiva del simpàtic, però sense excitació paràsita del parasimpàtic, perquè crearia un cercle viciós. Les pertorbacions d’equilibri i harmonia entre les dues branques del sistema vegetatiu tenen repercussions orgàniques i també psíquiques, creant desordres mentals que es manifesten en forma d’ansietat, de nerviosisme, de suspicàcia... Uddiyana eleva els budells al màxim, estira les fibres simpàtiques i preveu la hiperactivitat del plexe solar, sense una estimulació no volguda del parasimpàtic... Aquests exercicis practicats diàriament, no només fan un massatge i tonifiquen els budells per a mantenir la seva activitat normal, sinó que, a més, restableixen d’una manera permanent i eficient l’equilibri neurovegetatiu, i el mantenen en els límits de les fluctuacions fisiològiques normal, evitant així tota “hiper” o “hipo” activitat”