El ioga de la terra i el cel

formación-yoga-integral-barcelona.jpg

Si observem l’anatomia humana veurem que el cos s’equilibra en base a dues forces: la de la gravetat i una energia antigravitatòria.  La primera ens connecta amb la terra, amb l’acte de deixar anar, de buidar, de descarregar; la segona és la que ens permet l’’autocreixement, ens eleva, ens estira cap amunt. Ambdues es complementen i es compensen, permeten que el cos es pugui mantenir vertical i en equilibri.  L’ energia antigravitatòria actua des de la part posterior i més alta del nostre cap quan estirem la columna vertebral, com si d’un fil es tractés. És la que ens permet de sentir l’estirament sostingut de la columna o raquis, l’autocreixement, que ve compensat per la força de la gravetat actuant en el sacre, la part baixa de l’esquena. Així mantenim la columna vertical, dreta, amb l’adequat espai en el disc vertebral, i a la cavitat abdominal l'espai que requereix el correcte moviment del múscul diafragma.

La força de la gravetat, ben equilibrada amb aquest altre força ascendent, també és necessària per la col·locació correcta de tota l’estructura corporal. Partint de la força antigravitatòria al capdamunt del crani, podem sentir la gravetat a la barbeta: el cap queda ben centrat i les cervicals alineades. Sentint la gravetat a les espatlles, notarem com es relaxen. Tornant a la confluència d’aquestes dues forces, ben utilitzades ens centraran la pelvis i el tòrax: mentre es relaxa l’estèrnum cap el terra, podem sentir la força ascendent al pubis: amb el fil imaginari a la part posterior i més alta del cap, el tòrax no es deprimirà i quedarà ben centrat i obert, i evitant aixi que es deprimeixi damunt de la franja abdominal i freni el moviment del diafragma.

A nivell corporal, doncs, aquestes dues forces són vitals per a l’equilibri físic, però també pel nostre equilibri intern: l’una, la que ens arrela, la força de la gravetat, perquè representa la nostra capacitat de concreció; l’altre, la que ens eleva, perquè té a veure amb la nostra capacitat d’abstracció i d’obertura al Superior, i està vinculada als pensaments elevats. Si en alguna proporció ens en manca una o altra, ens desequilibrem: o bé viurem en la densitat del concret, en un excés de gravetat en el sentit més ampli de la paraula; o viurem desarrelats, desconnectats de la realitat material.

Exemples d’un cas i l'altre en trobaríem molts, de persones amb una ment molt densa, molt capficada, o excessivament atrapada en conceptes abstractes que no troben significació ni traducció en la realitat quotidiana. Persones amb grans idees, per exemple, que no les saben materialitzar de cap de les maneres, o  d’altres a qui els costa obrir-se a una visió més àmplia de l’existència terrenal, i viuen encerclades en els seus propis problemes.

 Aquests conceptes són primordials en la pràctica del ioga, i fonamentals en la pràctica de les assanes. Practicar les postures de ioga amb encert i fortuna passa per trobar aquest equilibri en cadascuna d’elles perquè d’ell en depèn, d’una banda, la seva eficiència -no oblidem que tot estirament requereix de dues forces oposades, dos extrems que miren en direccions contràries i que fan possible l’estirament, o l’obertura-. De l’altre, en una sessió en la que anem prenent consciència del centre de gravetat en cada assana i l’equilibrem amb la força antigravitatòria o de creixement, el que fem és harmonitzar el cos, relaxar-lo i tonificar-lo d’una manera correcta, i després allò que hem desenvolupat físicament traspua en el nostre interior.

L’evolució que fem en el ioga dependrà d’aquest equilibri: amb les arrels ben afermades en el terra ens projectem cap a esferes superiors -de la terra al cel-, però sense aquest assentament el que farem serà crear un imaginari de falsa espiritualitat que en res transformarà la nostra vida ni el nostre entorn. El ioga ha d'unir la terra i el cel. Practicar assanes sense aquesta base, avui en dia que estan de moda les acrobàcies i les virgueries aèries, no és practicar ioga en realitat, perquè res té a veure amb la seva naturalesa i la seva raó de ser.  Pot ser divertit, i tot un repte que fins i tot ajudi a perdre pors, però si volen practicar ioga cal arrelar-se en el fonament del concret i obrir-se amb la ment i el cor al transcendent.

Rosa Daniel