Viure l’ara i aquí, l’etern present, és l’objectiu de totes les línies d’espiritualitat i, cada vegada més, una expressió que se sent sovint en llibres, articles, cursos, tècniques de desenvolupament... Amb tanta informació, perquè aquest “etern present” se’ns segueix escapant? Viure en present és la clau, és clar, d’una vida plena, però tots tenim tant a perdre, tantes seguretats a garantir-nos, tantes pors a evitar, que els nostres pensaments s’omplen de la necessitat de seguretat, i ho fan navegant per mars de passat i per mars de futur. Viure en present implica el gran acte de renúncia, volguda i conscient, de tots aquests pensaments.

El cos és present, la respiració és present, integrant la ment atenta, el cos i la respiració, ens integrem en cos, ment i esperit, i ens centrem plenament en l’ara i aquí. Si no estem en el cos, estem en els pensaments, i els nostres pensaments naveguen i naveguen... sense adonar-se que les aigües quietes de present són l’únic port que ens arrela.