Back to All Events

5 eines per a gestionar-te en temps de conflicte


  • Centre de Ioga Siddharta 70 Carrer de Numància Barcelona, CT, 08029 Spain (map)

 

En moments de conflicte una de les primeres coses que hem d'aprendre és a gestionar-nos correctament, i per a fer-ho hem de trobar espais per a relaxar la ment, el cos i les emocions. Des del ioga podem trobar unes claus que ens poden anar bé:

1.       Espais de consciència corporal:

Quan estem donant voltes als pensaments, estem "capficats"; això vol dir que no sentim el cos, que n'hem desconnectat. Cal tenir espais per a sentir el cos, si no tenim l'hàbit de fer-ho ens caldrà una pràctica física. De totes elles el ioga és la que  millor integra en la consciència física el treball de l'atenció i la respiració. Però si no és aquesta qualsevol del nostre gust, ni que sigui caminar, obrint l'atenció als sentits i a tot l'entorn. Amb això aconseguirem sortir del cap, del pensament i fer un espai necessari perquè la ment s'oxigeni: cal tenir present que el cervell és l'òrgan que consumeix més oxigen, glucosa i energia. L'activitat pensant ens desgasta excessivament i sentir el cos l'allibera.

També pot ajudar practicar relaxacions estirats, amb una música suau, procurant descarregar tot el cos. o activitats com la dansa, concerts de bols, etc.

2.       Treballar la respiració:

Això és clau perquè quan estem subjectes a les emocions la nostra respiració es modifica. Es torna més alta, la inspiració es torna molt més llarga que l'expiració i el diafragma s'immobilitza. La respiració la treballarem de dues maneres bàsiques:

2.1. Allargant l'expiració: amb això aconseguirem buidar d'aire residual als pulmons i no acumular-ne més. Veurem que la ment i les emocions també es relaxen. Ho podem fer en qualsevol moment del dia, sobretot si ens estem angoixant.

2.2. Ens hauríem de prendre  un moment al dia estirats al terra, amb les cames flexionades i una mà damunt de l'estómac i una altre al tòrax. En aquesta posició primer expirar i després iniciar un cicle, que podria ser d'uns cinc minuts, de respiracions profundes. Es comença a omplir la zona abdominal i se segueix omplint el tòrax durant tota una inspiració seguida. Amb l'expiració s'inverteix el recorregut i primer el buida el tòrax i després l'abdomen. Així ens reomplim d'oxigen i mobilitzem el diafragma, a banda de desenvolupar, com en el primer punt, la consciència corporal

3.       Aprendre a relaxar la ment:

Cal prendre uns espais per a relaxar la generació de pensament, de la mateixa manera com quan ens estirem al llit parem l'activitat física. Per a fer-ho proposem dos exercicis:

3.1. Aquest exercici es diu anapana. Es començ seient amb els ulls tancats tot procurant tenir l'esquena recta, serveix per a desenvolupar l'atenció i acompanyar-nos fins a un estat de calma mental. Respirar profundament com hem explicat abans tres vegades, sentint amb l'expiració (començar sempre expirant) el cos des del cap fins els peus, i a l'inspirar des de la base del cos fins el cap. Finalment, deixarem la respiració lliure i sentirem l'aire entrant i sortint per les foses nasals fins que la respiració quedi tranquil·la. Llavors ens situarem en el número 187 i anirem restant de 3 en 3, si ens descomptem tornarem a començar. Quan arribem a zero ens quedem sentint l'espai de calma mental que ens ha quedat buit dins del cap. Però si es dóna el cas que ens descomptem, al cap d'un moment d'intentar l'exercici ens adonarem igualment que hi ha menys activitat mental i sentirem igualment més espai dins del cap.

3.2. La segona proposta l'anomenarem "respiració del cervell": en qualsevol postura, però estirats afavoreix un relaxament més gran de tot el cos. Sentim l’aire a les dues foses nasals i sentim com es contrau i relaxa el diafragma. Alhora, sentim també l'espai dins del cap, imaginant en el seu interior dues esponges, els dos hemisferis cerebrals. Fem una inspiració profunda i notem una suau pressió en els polsos, senyal de què el cervell es contrau també, al igual que el múscul del diafragma; els pulmons, en canvi, s’espongen. Relaxem la respiració i centrem l’atenció a l’interior del cap, imaginant que els dos hemisferis cerebrals es contrauen amb la inspiració i es relaxen amb l’expiració. Ens mantenim així durant 5 minuts, després deixem la respiració lliure i ens quedem gaudint de l'espai que hi ha dins del cap.

4.      Aprendre a relaxar les emocions:

Amb els exercicis anteriors podem comprovar com les emocions queden més relaxades, tanmateix cal que dediquem una atenció especial també a l'àmbit emocional. Les emocions les hem de sentir, no podem deixar-les tancades, i ens hem d'adonar que les sentim en el cos, i que aquesta és una vivència recorrent al llarg de tot el dia. No evitem, per tant, sentir en el nostre cos l'expressió de les emocions, perquè el no sentir-les no les fa desaparèixer sinó que les deixa inconscients. Però a banda d'això, és important prendre uns espais al llarg del dia per a experimentar el descans emocional de manera conscient. La relaxació emocional per excel·lència es dóna quan sentim tota la zona que hi ha a l'interior del pit, és allà on experimentem la plenitud i el benestar, en el cor. Però si això ens costa, el que cal és dotar-nos d'espais d'expansió emocional, espais en els que puguem gaudir d'emocions positives: activitats plaents que afavoreixin l'obertura dels sentits, amb la condició de ser molt conscients de l'energia expansiva que recorre el cos quan les sentim. Gaudir de les sortides i postes de sol, del primer cafè del dia, del contacte de l'aire amb la pell, d'una bona música, etc. Regalar-nos de totes les carícies positives que estan al nostre abast, i en aquestes també el caliu de les persones i el vincle d'amor que hi establim.

5.    Tenir cura de l'actitud:

Aquest és un aspecte molt important perquè tendim a mirar i destacar allò que ens representa negativitat, molt per damunt d'aspectes positius que sempre hi ha en qualsevol situació i en el dia a dia de les persones. Per a desenvolupar aquesta actitud caldria no anar a dormir amb cap dispositiu, ni amb un llibre, ni res que ens mantingui la ment fixada en informació que vingui de l'exterior. En lloc d'això, ens podem recollir en el moviment de l'aire que entra i surt per les foses nasals, la seva temperatura -fresca quan entra i càlida en quan surt-, sentirem com l'aire baixa per la gola amb la inspiració i arriba dins del pit, i allargarem suaument l'expiració. Aquest serà el primer pas, i tot seguit evocarem el dia que hem viscut, trobant en ell l'experiència més positiva, aquell aprenentatge, una petita lliçó que haurà estat gran, el moment sublim que potser ens ha passat desapercebut. Cada dia té un sentit i ens aporta grans vivències i aprenentatges, darrera les ombres sempre hi trobarem llum, i amb aquesta llum, per minsa que sigui, ens podrem deixar acompanyar cap el son. Sens dubte dormirem millori , el que és més important, aprendrem a canviar la mirada i l'actitud.

Si incorporem eines senzilles com aquestes no només viurem amb una altre disposició les situacions de conflicte, sinó que desenvoluparem en nosaltres unes eines i la consciència d'un benestar intern que es pot mantenir malgrat el que passi en el nostre entorn.