LES FASES DE L'ASSANA

Fase dinàmica

Segons el nivell d’experiència, podem parlar de tres nivells d’atenció a l’hora d’entrar dins d’una postura:

en un primer nivell

la ment es mantindrà atenta a la part més tècnica del moviment, seguint amb la màxima de fidelitat les instruccions rebudes;

després, en un segon nivell,

el practicant podrà desplaçar la seva atenció cap el to de la musculatura per no tibar més de l’imprescindible;

finalment, en un tercer nivell,

es fixarà l’atenció en la lentitud del moviment, un moviment lent i regular realitzat amb el mínim d’esforç i amb la màxima consciència.

Dependrà de la familiaritat que es tingui amb cada postura que ens situem en un o altre nivell, de tal manera que una persona pot estar en el primer nivell en una àssana i en el tercer nivell en una altra.

Un altre aspecte important a l’hora d’executar qualsevol àssana és la total simetria: sentir el cos estructurat a partir de la columna i moure’l lentament i sentint les dues meitats per igual, des de la respiració a nivell de foses nasals (sentint el frec de l’aire en les dues foses alhora), passant per la distensió de les dues bandes del tòrax, fins el moviment totalment simètric de les extremitats, sense oblidar el repartiment equilibrat del pes a la base del cos. D’aquesta manera equilibrem els dos hemisferis(1). En aquest moment del nostre treball és possible que ens adonem de fins a quin punt un hemisferi domina damunt de l’altre i de quina manera això repercuteix en el territori corporal. La correcta execució de les assanes pot ajudar a corregir aquesta disfunció, sobretot si permetem que aquest treball reequilibrador traspassi l’àmbit estricte de la nostra pràctica del ioga i irradiï el nostre dia a dia. No s’ha d’oblidar que la percepció interna de tot l’univers corporal és a la base de l’equilibri psíquic, una percepció que podem extrapolar més enllà de les assanes concretes: sentir tot el cos, no unes parts més que les altres, i en qualsevol moment del dia.

Fase estàtica

La part estàtica és aquell moment en el que hem entrat ja de ple dins la postura i immobilitzem el cos. La immobilitat haurà de ser total –i això és molt important-, la immobilitat del cos que condueix també cap una menor activitat de la ment. Aquesta serà una primera dificultat que haurem de vèncer: la temptació de realitzat petits moviments corporals, induïts per una ment encerclada que, d’entrada, rebutja aquesta manca de moviment (poden haver-hi petits moviments, és clar, d’ajustament de la postura, però sempre han de ser conscients i amb aquest objectiu final). Lentament es reduirà l’afluència de pensaments. Reconduirem la ment cap a les sensacions internes de tal manera que aquella immobilitat externa contrasti amb tot el treball intern de relaxament i estirament del cos, ajustant aquí i allà la postura de manera externament imperceptible però molt sentida des d’un punt de vista intern:

• buscar el centre de gravetat adient per la postura,
• regular l’alè,
• relaxar tot els músculs menys directament implicats en l’exercici donant el to adequat –i no més- als que estem treballant de manera més intensa.

També aquí podem parlar de tres nivells, tal i com fèiem quan ens referíem a la fase estàtica, només que en aquest moment no són nivells alternatius, sinó que a la fase estàtica es tracta més aviat de escalons que ens ajuden a aprofundir dins l’assana:

• la part tècnica és aquell ajustament de la postura –la gravetat, la posició del cos-,
• seguit del control del to muscular,
• per entrar més endavant en un altre nivell de consciència que connecta amb tot el que, d’una manera particular, transmet la postura (cada postura té uns objectius concrets i connecta amb unes sensacions determinades)

En aquest darrer estadi de l’assana, el mental s’asserena i al mateix temps es desperta a un univers de sensacions que li és nou (cal evitar en tot moment “pensar” les sensacions que arriben; no mirar d’entendre, en definitiva) i que el condueix, de primer, cap a un diàleg particular amb la postura en un llenguatge que no és convencional perquè està format únicament de sensacions. Cada àssana incideix damunt d’una part concreta del territori corporal, una part connectada amb un aspecte del psiquisme de l’individu i també amb un tipus determinat de corrent energètic. A partir de cert nivell d’aprofundiment de les assanes, les fronteres entre aquests tres aspectes es confonen en un de sol i l’individu es viu d’una manera integradora.

NOTES

(1) Recordem que el cervell es divideix en dues meitats, cadascuna d’elles regeix la part contrària del cos. Així, la meitat dreta del cervell, l’hemisferi emocional, regeix la part esquerre del cos, mentre que la meitat esquerre del cervell, l’hemisferi racional, regeix la part dreta.

• Anar a l'inici
• Tornar a la llista d'articles