La nostra proposta

 

Antonio Blay descrivia l'estat de realització com " la meta suprema a la que pot aspirar l'home com a tal. Doncs ser un home realitzat és sentir-se ple i lliure interiorment, conscient i amo de tots els seus recursos personals, obert sense pors ni complexes a la vida en totes les seves manifestacions i aconseguint, per tant, el màxim rendiment amb el mínim esforç en qualsevol dels seus actes, que broten amb l'espontaneïtat i senzillesa natural del cant d'un ocell, o de l'erupció d'un volcà. Res d'estrany, perquè tot són efectes necessaris d'haver entrat en contacte immediat amb la realitat profunda d'un mateix. El descobriment d'aquesta realitat profunda és el que s'anomena realització"[1]. Aquesta és la fita que el ioga sempre persegueix en totes les línies, sendes i tradicions, i el mateix que podem trobar en d'altres espiritualitats, perquè la veritable fita de l'ésser humà és esdevenir plenament el que ja és, la seva Realitat. I en el procés, al llarg del camí, la persona experimenta un desvetllament progressiu de tot el seu potencial que el va allunyant dels aferraments, prejudicis, identificacions i, en definitiva, totes les subjeccions a la ment. És per això que cal, per a fer el camí planer i eficient, centrar-se en allò positiu, en el potencial que malda per emergir i del que els txakres en són la seva expressió.

Si aprenem a manejar les energies dels txakres experimentarem transformacions que canviaran tot el nostre psiquisme i ens permetran transcendir la consciència dual en la qual vivim, i que tant patiment ens dóna. De fet, el treball dels txakres d'estendre's revolucionaria el que actualment coneixem com a psicologia, li atorgaria una nova perspectiva de la realitat humana. Tanmateix, hem d'entendre que es tracta d'una labor que requereix d'un procés únic i apassionant, en el que cada persona es converteix a ell mateix en laboratori d'experimentació. Els txakres es converteixen llavors en un veritable mapa de carreteres a través del qual aprenem a conèixe’ns amb una precisió extraordinària, i a desvetllar tot el nostre potencial innat.

La nostra proposta

Dit això, la proposta és endinsar-nos en aquesta experiència, doncs, amb l'avidesa del bon aprenent, del que se sap ignorant i alhora curiós, amb humilitat però sense perdre mai la fe en el propi potencial. El dels txakres és potser el més socràtic de tots els aprenentatges que es poden dur a terme, perquè parteix sempre de la premissa que tot el que necessitem ja ho tenim, que el potencial ja és latent en nosaltres, que la veritat no es troba mai defora sinó en el nostre interior. I d'aquí el suggeriment de deixar l'experiència del treball nua de qualsevol expectativa: si no esperem res ho podrem rebre tot, i és amb aquest ànim que ens hem d'endinsar sempre en el treball interior.

El diferents apartats estaran estructurats segons els txakres i ens serviran de mapa de carreteres, això valdrà a les persones que tot just s’hi inicien perquè hi podran fer una immersió que les ajudi a tenir-ne una comprensió més gran, i a descobrir aspectes i àmbits vitals a treballar, però també perquè podran connectar una mica més amb elles mateixes.

 

[1] Blay, Antonio:  Tantra Yoga, Editorial Iberia, Barcelona 1997 (p.7)