IOGA

Les assanes i el treball interior

 

Les persones estem acostumades a resoldre els conflictes a través del raonament, a solucionar els problemes pensant, i quan ens disposem a connectar amb el nostre interior fem servir la mateixa pauta. Llavors, davant la necessitat de trobar pau interior la nostra resposta és pensar com la podem aconseguir, i d'aquesta manera comencem a donar voltes a l'entorn del concepte, i així ens quedem: donant voltes durant anys, potser tota una vida.

El que no sabem és que la nostra ment té moltes més capacitats que la de pensar, la nostra ment és en essència silenci, que és atenció, i en el treball interior és aquesta la ment que necessitem: una atenció sostinguda que, amb la pràctica, es converteix en concentració. Precisament, l'objectiu del treball de les assanes és sobretot aquest, d'aquí que sigui un requisit imprescindible la immobilitat: perquè només amb el cos immòbil com una estàtua la ment es queda quieta i atenta, com el gat assetjant l'ocell. Amb la pràctica del ioga desenvolupem l'atenció. Però no només això, ja veureu.

Les assanes les practiquem a través del cos, el coneixem realment? Segur que tots i cadascun de nosaltres creiem conèixer el nostre cos, i el podríem descriure gairebé al detall,  no és així? Però no és aquest el tipus de coneixement a què aspirem a través del ioga, ens explicarem a través d'una petita pràctica que us convidem a fer.

La teva mà esquerre, quin coneixement en tens?, et prens un moment per respondre abans de seguir llegint?.... Ara la poses damunt de la cama, cara amunt, i la mires durant cinc minuts sentit el pes, el volum, la temperatura, els dits, les falanges, les sensacions, la pell, les ungles, la musculatura, les tonalitats, etc, i torna a començar durant cinc minuts...

Coneixes la teva mà a través de la experiència. Si has fet l'exercici, la sentiràs més gran, més calenta, més voluminosa: aquest és el gran poder de la teva atenció. Si has fet l'exercici, d'altra banda, hauràs penetrat la teva mà i l'hauràs conegut realment.

Per a fer un treball interior aquesta és la eina, no el raonament, no el pensament: amb l'atenció sostinguda, amb la concentració, adquirim el veritable coneixement, el que només es dóna a través de l'experiència. Així, si necessitem pau interior, amor, confiança, sinceritat, comprensió, vitalitat, disciplina, voluntat, etc, tot el que representa el nostre enorme potencial innat encara per actualitzar, simplement ens hi hem d'enfocar. No costa molt, només cal sentir-ho aquí i ara, o evocar un record d'algun moment en què ho vàrem experimentar (els records sempre venen en forma d'imatges), i després observar dins del cos on ressona.

Ens hem d'enfocar allà, portar tota l'atenció allà, concentrar-nos en aquell potencial; enfocar-se vol dir sentir, sentir vol dir deixar la ment atenta com abans a la mà. Si ho posem en pràctica descobrirem en el nostre interior tota allò que ja som, que no hi ha res que cerquem fora que no sigui en nosaltres. Si ho posem en pràctica ens adonarem, també,  que amb el pensament donem voltes al concepte i el convertim en un problema, però que si posem l'atenció en allò que creiem que ens falta, ho sentirem segur i esdevenim finalment allò: no és l'acte de trobar una qualitat -o un potencial- sinó de convertir-se en ella, perquè forma part del Ser que ja som.

 

 

txakres.jpg

Només amb el cos immòbil com una estàtua la ment es queda quieta i atenta, com el gat assetjant l'ocell

 

Amb l'atenció sostinguda, amb la concentració, adquirim el veritable coneixement, el que només es dóna a través de l'experiència

 

El nostre interior no el coneixem quan el pensem o llegim sobre ell, sinó quan l'experimentem a través d'una ment concentrada

 



No coneixem la mà quan en descrivim característiques sinó quan la sentim: llavors la descobrim realment, ens convertim en ella. El cos no el coneixem quan el descrivim sinó quan el sentim, i és el que dóna sentit a la pràctica de les assanes. Quan les fem, on és la ment?, en quina quantitat i profunditat sentim el cos? Durant el dia, quan el sentim?, on és la nostra atenció? Recordem aquesta frase: tu ets on és la teva atenció, deixa que la teva atenció sigui on tu vols ser. On volem ser realment?

El nostre interior no el coneixem quan el pensem o llegim sobre ell, sinó quan l'experimentem a través d'una ment concentrada. Oblidem-nos de totes les lectures, de les idees i les creences que hem incorporat sobre el treball interior i l'espiritualitat, i comencem d'una vegada per totes a viure'n l'experiència. Donem-nos aquesta oportunitat: no és anul·lar la ment, és despertar la nostra Ment Superior, que és silenci i atenció. I ho podem començar a fer de manera simple a través de la pràctica de les postures de ioga que tot primer ens ajudaran a conèixer el nostre cos per fora. i després ens despertaran al nostre Univers Interior.

Rosa Daniel

Professora de ioga

Centre de Ioga Siddharta