PSICOTERÀPIA

Carícies

 

Es denominen carícies als sentiments rebuts en la infantesa, a la manifestació de l'afectivitat per part dels adults. En el transcurs de la nostra vida, especialment en les relacions que mantenim, tendim a buscar el tipus de carícies rebudes en les primeres etapes, i per això utilitzem multitud d'estratègies. Però no sempre ens adonem que les carícies que busquem sovint poden ser nocives, pernicioses o destructives, i serà perquè busquem allò que ens han donat, ni més ni menys: si les carícies que hem rebut no han estat estimulants ni afectuoses, doncs les que buscarem d'adults, de manera segurament inconscient, tampoc ho seran. Si es dóna aquest cas, el més segur és que no n'adonem, perquè a nivell conscient tots busquem allò objectivament considerat positiu, però a quina mena de carícies ens hem habituat? El primer que hem de tenir en compte són les dues lleis que regeixen les carícies, relacionades amb el desenvolupament i l'educació:

 1ª) Són millors les abraçades que les puntades, però les puntades són millors que res. Encara que em facin mal, que em facin cas

 2a) Durant la resta de la vida, la persona tendeix a buscar el mateix tipus de carícies que va rebre en la seva infància. És a dir, si es reben somriures, es busquen somriures, i si es reben cops de peu, es busquen cops de peu. Aquesta és la raó per la qual, de vegades, en voler suprimir una conducta negativa per mitjà del càstig, no es faci sinó reforçar aquesta conducta. Hem de mirar de no lluitar en contra de res, simplement ser conscients i observar: la conducta es modificarà per si sola si l'hem vist i comprès a fons.

Les carícies positives són aquelles que suposen acceptació, o que ressalten qualitats o aspectes positius, que fan sentir bé. Les negatives són aquelles que rebutgen o desvaloren la persona, busquen aspectes negatius i empenyen a fer sentir malament. Les mixtes, per la seva banda, contenen alhora carícies positives i negatives, aparentment la carícia positiva és la principal, però apareix la negativa encoberta. Per exemple: Quin bon treball per ser una nena i no un nen.

També les carícies poden ser condicionals o incondicionals: és a dir,  es poden donar perquè sí, pel simple fet que l'altre existeix, o bé a canvi d'una determinada conducta. Una carícia condicional o condicionada requereix d'una resposta, d'un comportament determinat; les altres, en canvi, no esperen res, són les més properes a l'amor incondicional.

 

 


Durant la resta de la vida, la persona tendeix a buscar el mateix tipus de carícies que va rebre en la seva infància

 

Saber quina mena de carícies hem rebut és important per veure quines estem en situació de donar i de donar-nos

 



Hi ha un darrer tipus de carícies, les comparatives, que poden ser tant en negatiu com en positiu. Per exemple: quan hi ha diversos fills i se'ls envien carícies positives per part dels pares, amb diferent grau d' èmfasi o en comparació als germans.

Saber quina mena de carícies hem rebut és important per veure quines estem en situació de donar i de donar-nos: com em parlo?, quines carícies em dedico?, quin és el meu discurs mental? Perquè si ens hem acostumat a rebre una determinada tipologia de carícies no en coneixerem d'altres, i sovint això representa una ment molt autocrítica i unes demandes molt grans d'afecte i atenció.

Jaume Turrà

Professor de Ioga i meditació

Centre de Ioga i tècniques psicocorporals de Figueres

Centre de Ioga Siddharta