TXAKRES

Tercer txakra: Manipura (continuació)

 

Quan el poder i la voluntat s'uneixen

A partir del nostre tercer txakra, ens toca reivindicar el dret i el poder d’actuar i, en reivindicar-ho, ens posem en condicions d’utilitzar la nostra voluntat, d’iniciar un projecte i seguir-lo fins el final, siguin quines siguin les dificultats que ens trobem pel camí, d’assumir riscos sense quedar-nos paralitzats per la por, també significa manar sense opressió i sense vanitat. D’aquesta manera, podrem enfrontar-nos a les possibles injustícies de futur, en lloc de negar-les, i serem capaços d’emprendre accions per a corregir-les per tal de no tornar a ser víctimes mai més, ni fer-ne als altres. Poder també vol dir assumir el volem a la vida, més enllà del que ens han dit o cregut que ens deien, significa trobar un projecte vital propi. A molts de nosaltres ens passa que tenim una voluntat feble, i això és perquè moltes vegades ens hem sentit desvalguts,  censurats o castigats pels nostres actes; perquè ens han ensenyat a sotmetre’ns a l’autoritat, ens han tret el dret a decidir, o ens han dit que érem ineptes o dolents. La nostra cultura educa per l’obediència, als nens se’ls ensenya a reprimir la ira i a abstenir-se de replicar: tant l’escola, com la major part d’empreses, els partits polítics..., premien l’obediència. És per això que culturalment patim d’aquesta voluntat invàlida: paguem impostos per a finançar despeses per les que mai hem donat consentiment, ens deixem portar per rutines quotidianes que ni tan sols ens agraden, ens empassem l’aliment cultural que ens donen sense gairebé plantejar-nos quina opinió en podem tenir, o actuem segons el que pensem que pot agradar als altres sense pensar com actuaríem de fer-ho lliurement. Tot i pensar que decidim nosaltres, la majoria de les nostres accions estan mancades d’una voluntat autònoma.

Aquesta actitud vital afebleix molt la nostra voluntat i la fa molt vulnerable a  la opinió externa i a l’acatament, perquè quan no l’exercim estem deixant lloc perquè d’altres ens imposin la seva. Aquest ha estat el fonament de la societat patriarcal. Però tenir una voluntat tan feble i vulnerable fa que ens costi assumir riscos, tirar endavant projectes, apostar per una nova vida quan la vella no és la que volem, lluitar per les relacions... Aquesta mena de voluntat és vulnerable a l’addicció, a la dominació d’altres i al servilisme; la persona se sent impotent i veu com es disminueix la seva energia i vitalitat amb el consegüent bloqueig del tercer txakra; no es tenen desitjos propis ni, tampoc, vivesa i entusiasme. Si ens hem acostumat a aquesta manera d’estar a la vida, no en som conscients, i esdevé normalitat allò que representa una greu mancança per l’individu.

 

 


 

Poder també vol dir assumir el volem a la vida, més enllà del que ens han dit o cregut que ens deien, significa trobar un projecte vital propi

 

 

La nostra cultura educa per l’obediència, als nens se’ls ensenya a reprimir la ira i a abstenir-se de replicar

 

 

Manipura ens demana tenir un criteri autònom, confiar en el nostre poder personal

 


De vegades l’origen d’aquesta manca de voluntat el trobem a les bases de la persona, massa poc sòlida perquè pugui esdevenir independent, potser ni tant sols ho desitgi. Quan ens supeditem a algú, a una idea, a un col·lectiu, i li dediquem tota la nostra energia estem renunciant a la pròpia voluntat. Manipura ens demana tenir un criteri autònom, confiar en el nostre poder personal. Tenim el desig i el coratge que ens proporciona swadhistana per a poder decidir lliurement si volem viure la nostra vida o la que ens facilita l’exterior. Quan no utilitzem les nostres energies, el nostre potencial ens sentim febles i cansats. Assumir riscos ens vitalitza, despertar del immobilisme ens activa i ens fa sentir més plens.

Rosa Daniel, Ioga, guia d'autoconeixement. Una nova perspectiva. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2012