Editorial

Reprenem el ritme de la nostra revista, després d'un petit espai, amb més ganes que mai d'oferir-vos el millor de nosaltres. En aquest nou número -Kalma 16- veureu que ja no hi ha la secció de "Diccionari de Ioga" però, en canvi, en podreu trobar una altre d'assanes que esperem sigui del vostre interès. Al seu costat les seccions habituals de ioga, respiració, salut, alimentació, psicoteràpia, l'entrevista, etc, totes elles confeccionades amb l'afecte i dedicació de sempre. Esperem que gaudiu de la revista,  la fem amb aquesta il·lusió, però abans volem compartir amb vosaltres una particular reflexió en relació a aquest món que anomenem "espiritual".

Diuen alguns savis que vivim un temps en què els deixebles volen fer de mestres mentre els mestres fan de deixebles i no es deixen veure. I és que sembla ser que que ens en calen, de mestres, i els busquem dessota les pedres: mira!, un il·luminat. Si no s 'autoerigeixen com a tals, els en fem nosaltres. I llavors els escoltem, els idolatrem, ens els llegim i rellegim sense adonar-nos que no ens donen res (simplement són una repetició de conceptes, potser amb una nova posada en escena), sinó que som nosaltres que els hi donem alguna cosa: reconeixement, entitat, consideració, etc. Ens necessiten més que nosaltres a ells.

Una persona autorealitzada, un il·luminat, no ens donarà mai espai perquè li donem importància, no li cal, al contrari: s'acostarà al més insignificant i li donarà tot el valor, reconeixement, i significació. Els altres, en canvi, busquen la fotografia amb la persona que els hi ha donar més protagonisme, igual que fan els polítics: arramblades mediàtiques a personatges rellevants, com ara el Dalai Lama.

Ens donem tant poca importància a nosaltres mateixos que ens calen personatges d'aquest estil a qui anomenar "mestres", com si fossin tot allò que nosaltres volem ser. I no ens adonem, com comentàvem abans, que ens necessiten, que viuen de nosaltres i del nostre reconeixement. Un veritable mestre et donarà eines, i després et dirà:

De tot el que et dic, no em creguis en res, no acumulis més idees i creences damunt de les idees i creences que ja tens. Escolta'm si et sembla coherent el que predico, posa-ho en pràctica, i quan ho hagis experimentat ja serà teu. Però si al cap d'un temps d'escoltar-me no has experimentat cap avenç, deixa-ho córrer perquè el que et dic no et serveix-

Eines, això és el que hauríem de buscar, no personatges rellevants, i amb aquesta idea confeccionem la revista, amb la de donar-vos eines que, si us van bé, ja seran vostres. I no ens creieu d'entrada: si el que llegiu us sembla coherent ho podeu posar en pràctica, comprovar-ho per vosaltres mateixos, incorporar-ho a través de la pròpia experiència. Hi ha ben poques coses que no s'hagin dit abans.

Que gaudiu de la revista!

 

L'equip de Kalma

 

 


Diuen alguns savis que vivim un temps en què els deixebles volen fer de mestres mentre els mestres fan de deixebles i no es deixen veure

 

Una persona autorealitzada, un il·luminat, no ens donarà mai espai perquè li donem importància...els altres, en canvi, busquen la fotografia amb la persona que els hi ha donar més protagonisme, igual que fan els polítics