SEXUALITAT

Sexualitat i dualitat

 

Homes i dones, en el fons, som andrògens; tenim en nosaltres la capacitat de sentir les dues energies, masculina i femenina. Pot haver-hi qui es qüestioni la denominació per associar-la a homes o a dones, respectivament, però aquest qüestionament no es basa sinó en la ignorància del que representa masculí i femení, de què la realitat és sempre dual, i que és aquesta dualitat el que dóna sentit a la vida, que no és sinó el procés a través del qual s'arriba a la Unitat. I en aquest context de vida és en el que es mou l'energia, i es mou des de la percepció dual de la realitati, per tant, es manifesta des d'aquesta doble polaritat, la qual cosa no té res a veure amb la identificació de gènere ni amb la tendència sexual dels individus. La dualitat implica una visió del món que ens fa tenir consciència de la diferència, jo i l'altre, que ens situa com a individualitats davant de la vida. Aquesta consciència dual es posa de manifest a partir del segon txakra, que representa l'àmbit de les relacions i de la sexualitat, amb independència del gènere de les persones. Dualitat, doncs, no vol dir una relació entre un home i una dona, sinó entre dos individus que es reconeixen com a entitats diferents: tu i jo.

L'energia sexual és essencialment femenina, en homes i en dones, és una energia que ens impulsa, precisament, a la unió, a transcendir aquesta dualitat, a retornar a l'estat d'unitat (vegeu el poema a peu de pàgina) La seva primera manifestació és a través del desig de l'altre, de la unió carnal, tal i com l'entenem normalment. El segon pas seria la unió espiritual, ja no amb l'altre sinó amb el Tot, però aquest estadi queda fora de l'àmbit d'aquest article i, per tant, retornarem al que ens és més proper: el desig de l'altre. Que sigui una energia femenina no vol dir que sigui de dones, ni que a l'altre costat hi hagi d'haver algú del gènere oposat: no és una denominació sexista, per tant, sinó la manifestació de la naturalesa dual de l'ésser humà.

Som andrògens i ens podem sentir en una energia masculina o femenina amb independència del gènere que ens assignin els nostres genitals. Per exemple, quan estem en una situació d'acció, homes i dones, si tenim la capacitat de percebre la nostra energia, ens sentim masculins; en canvi, quan estem en una vibració afectiva, homes i dones, percebem la nostra feminitat.  Hem d'aprendre a percebre, hem d'aprendre a sentir, hem d'aprendre a obrir la ment: no pensar tant i viure més.

I en això la sexualitat ens pot ajudar molt. Si bé hem dit que l'energia sexual comença en el segon txakra i és femenina, en la seva manifestació es pot transformar de diferents maneres fins arribar al quart on entra en contacte amb l'amor. En l'acte sexual, quan la relació és plena, es produeix un intercanvi d'energies tal que un es pot sentir l'altre i la identificació de gènere pot desaparèixer, ho percebrem si som prou sensibles. És l'expressió màxima de la unió entre dues persones, el més semblant, en l'àmbit de les relacions humanes, al retorn al Tot. Però més enllà d'aquesta experiència màxima, en els rols que desenvolupem en la sexualitatens movem en la dualitat masculina i femenina.

L'intercanvi, el donar i el rebre, suposa moviments d'energia que impliquen dinàmiques diferents, més centrífugues o més centrípetes, i explorar-los enriqueix extraordinàriament la persona, és nutrient i ens desenvolupa com a éssers humans. Quan ell s'entrega i ella agafa la iniciativa, ell pren el rol femení i es lliura i ella activa la seva part masculina, i és que tots necessitem desenvolupar-nos íntegrament: només llavors podrem adquirir la nostre veritable naturalesa andrògena. Fem sexe i fem l'amor, amb independència de la identitat de gènere, perquè tot i que l'amor és una energia femenina, quan el donem li conferim tota la força andrògena que amara el Ser, que transcendeix la dualitat.

Per acabar, us volem regalar un poema de Sant Joan de la Creu en el que es descriu, des d'una lectura orientalitzada, el despertar de kundalini manifestat com energia femenina que, en el seu recorregut per la columna vertebral, va a retrobar-se amb l'estimat. Aquesta és la direcció que pren l'energia en el procés espiritual.

En el poema l'autor s'identifica amb la força de l'estimada, i un exemple de com la naturalesa dual es transforma, una vegada la ment queda assossegada, per la força del desig i l'amor.  Llegiu-lo si us ve de gust:

Subida al monte Carmelo

En una noche oscura,
con ansias, en amores inflamada,
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada
estando ya mi casa sosegada.

 A oscuras y segura,
por la secreta escala, disfrazada,
¡oh dichosa ventura!,
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.

En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz y guía
sino la que en el corazón ardía.

 Aquésta me guiaba
más cierto que la luz de mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.

¡Oh noche que guiaste!
¡oh noche amable más que el alborada!
¡oh noche que juntaste
Amado con amada,
amada en el Amado transformada!

En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.

El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería
y todos mis sentidos suspendía.

Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado,
cesó todo y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.

Rosa Daniel

Professora de ioga

Cente de Ioga Siddharta

 

 

 

 

 


La dualitat implica una visió del món que ens fa tenir consciència de la diferència, jo i l'altre, que ens situa com a individualitats davant de la vida

 

 

Som andrògens i ens podem sentir en una energia masculina o femenina amb independència del gènere que ens assignin els nostres genitals

 

Hem d'aprendre a percebre, hem d'aprendre a sentir, hem d'aprendre a obrir la ment: no pensar tant i viure més

 

 

L'intercanvi, el donar i el rebre, suposa moviments d'energia que impliquen dinàmiques diferents, més centrífugues o més centrípetes, i explorar-los enriqueix extraordinàriament la persona