ENTREVISTA

 

Christián Carles-Tolrà: Autoconeixement per l'autogestió

"Per poder gestionar la teva vida, primer de tot has d'aprendre a gestionar-te a tu mateix"

 

Conferenciant especialitzat en psicologia transpersonal, professor del màster de desenvolupament personal i lideratge de la Universitat de Barcelona i terapeuta de Shiatsu i medicina tradicional xinesa, Christián Carles-Tolrà (Madrid, 1960) és un dels divulgadors més incombustibles de l'autoconeixement al nostre país. Ja fa uns 20 anys que la inquietud pel desenvolupament personal va calar amb força al seu interior, i des de llavors, treballa incansablement per ajudar i acompanyar a tots els que, cansats de vagar perduts pels laberints del món exterior, arriben fins a ell a la recerca d'una brúixola per descobrir i recuperar el propi nord. Amb aquest objectiu va crear amb la seva companya de camí l'escola El Centro (escuelaelcentro.org), un dels espais de Barcelona pioners en la seva especialitat, on a dia d'avui encara mantenen una activitat sanament frenètica amb un gran nombre de propostes setmanals per inspirar a emprendre el procés d’autogestió. El protagonista de la nostra entrevista, que es mostra optimista davant l'oportunitat de canvi de paradigma que ens ha brindat la crisi, reconeix que el projecte que lidera li serveix a si mateix de molt per seguir avançant i aprofundint en el seu propi procés d'exploració, i no té objeccions a admetre que la seva forma d'acompanyar no admet embuts: sovint, per avançar i sanar de veritat, no queda una altra que transitar pel dolor.

Com et definiries a tu mateix?

Com una persona que està intentant descobrir qui és, com és i el món en què viu, empès sempre per una enorme curiositat envers totes les coses. I també com una persona que gaudeix de la vida extraordinàriament... Descobrir la vida i el funcionament de l'ésser humà, en totes les seves facetes, amb les seves llums i les seves ombres, és una cosa que realment em fascina. Ho visc com un procés obert de constant aprenentatge.

Com va sorgir l'escola El Centro?

La meva inquietud per comprendre el món que m'envoltava i els meus processos interns va quedar relegada cap als 14 anys per una visió més determinista de la realitat. No obstant això, el meu rebuig cap a l'àmbit de l'espiritualitat, al que sens dubte va contribuir la meva educació religiosa, va canviar de cop i volta quan la meva dona va emmalaltir de gravetat i es va curar posteriorment al marge de la medicina convencional quan semblava que no hi havia opció... El procés de transformació interna que ella va viure arran d'aquesta experiència va tenir un reflex directe en el nostre dia a dia, i això va acabar despertant en mi un gran interès per l'àmbit de l'autoconeixement. Va ser així com vaig decidir deixar el món empresarial per centrar-me en atendre i descobrir l'àmbit més subjectiu de la realitat que havia desatès fins aleshores. I d'aquí va néixer el projecte de l'Escola fa ja prop de 20 anys.

Què has pogut constatar al llarg de tots aquests anys?

Que el canvi que pots arribar a generar en el món si t’atens primer de tot a tu mateix és molt més gran del que podem arribar a imaginar. Quan un canvia, a partir de la seva pròpia voluntat, l'entorn comença a canviar també... com una ona expansiva.

Vivim en una societat molt malalta?

Completament. Crec que no conec pràcticament a ningú que no tingui una farmàcia a casa, encara que sigui de medicina alternativa... La veritat que costa molt trobar persones que tinguin els seus pensaments, les seves emocions i les seves accions mínimament ordenats. La qual cosa no treu que aquesta sigui també una societat que ha aconseguit grans èxits. Sento que tot el dolor, patiment i sacrifici de les generacions anteriors ha estat necessari per poder tenir avui en dia un món amb un coneixement tecnològic en el qual es poden generar les possibilitats perquè els seus habitants no segueixin sent esclaus d'uns patrons i s’autorealitzin.

No obstant això, innombrables persones utilitzen diàriament la tecnologia per a la distracció...

Les possibilitats hi són i jo em refereixo a un àmbit molt concret d'aquest coneixement... Òbviament, la tecnologia pot posar-se al servei de la consciència, però també al servei de l'ego...

Sovint és fàcil caure en el desànim mirant al voltant...

Temps enrere tenia una visió molt pessimista i estava convençut que l'autorealització anava a ser sempre una cosa únicament per a uns pocs. Però a mesura que m'he anat obrint a l'exterior en el meu procés d'autoconeixement, m'he anat adonant que hi ha molta altra gent fent una tasca extraordinària en el procés d'estendre el canvi de consciència. En lloc de lluitar per canviar el sistema, crec que és molt més efectiu centrar les energies en ajudar a canviar a les persones. No obstant això, fins i tot en l'àmbit de certs corrents espirituals encara hi ha una gran tendència a buscar canvis externs sense atendre l'autèntica necessitat: el procés de canvi intern.


"La capacitat de canviar el món si t’atens primer a tu mateix és molt més gran del que podem arribar a imaginar"

 

"Costa molt trobar persones que tinguin els seus pensaments, les seves emocions i les seves accions mínimament ordenats"

 

"Hi ha molta gent fent una tasca extraordinària en el procés d'estendre el canvi de consciència"

 

"Hem posat la meravellosa capacitat de la nostra intel·ligència al servei de tapar els nostres conflictes"

 

"Hi ha una gran tendència a buscar canvis externs sense atendre l'autèntica necessitat: el procés de canvi intern"

 

"Ens preguntem molt poc a què estem connectats durant tot l'any per desitjar tant que arribi el moment de desconnectar"

 

"Conèixer’t no empitjora la situació en la qual ja hi ets, en tot cas només et pot portar a millorar"

 

"El coneixement que ens brinda la religió són com perles dins d'un abocador que cal saber trobar i polir "

 

"El problema amb l'ego no és que estigui, sinó estigmatitzar-lo i no saber què fer amb ell"

 

"En l'amor conscient no hi ha dolor ni cap tipus de desordre, encara que sigui una cosa que costi d'assimilar"

 



Per què creus que costa tant acceptar i assumir la pròpia insatisfacció vital?

Pràcticament qualsevol que decideix començar a destapar els seus desordres ho fa trobant-se ja molt desordenat després d'anys i anys de condicionaments que s'han anat emmagatzemant en el subconscient. I el mecanisme associat al pilot automàtic de supervivència dins dels nostres patrons més coneguts s'activa amb molta facilitat, fins i tot en les persones que es troben en un procés de desenvolupament espiritual. De fet, hem posat la meravellosa capacitat de la nostra intel·ligència al servei de tapar els nostres conflictes. Ens hem fet experts en tapar...

És possible meditar i al mateix temps enganyar-se amb facilitat?

Si centro els meus esforços en meditar però m'aparto del món perquè res pertorbi el goig que experimento en aquest espai, això no és un procés de creixement espiritual. En qualsevol camí de desenvolupament cal posar molta atenció perquè a la que et descuides ja estàs tapant... A més, cal tenir també en compte un perill afegit; com més saps, menys cal tapar però al mateix temps també més saps tapar...

La importància de l'honestedat amb un mateix...

Una altra de les coses bàsiques que he après al llarg de tot aquest temps, és que jo només ensenyo allò que he descobert dins meu. Els ensenyaments externs poden servir-te d'inspiració, però tot ha d'acabar passant sempre per la pròpia experiència perquè et pugui servir de veritat. Relacionat amb tot això, també em crida molt l'atenció que sovint esperem que arribin els dies de vacances per desconnectar, però ens preguntem molt poc a què estem connectats durant tot l'any per desitjar tant que arribi el moment de desconnectar... Si atenguéssim més aquest aspecte, ens adonaríem de les nostres contradiccions, i com volem evitar-ho a tota costa, per això necessitem drogar-nos, distreure'ns i evadir-nos de múltiples maneres... Al final, tapar és un mecanisme per evitar sentir la pròpia contradicció.

Encara hi ha molta gent que defensa la felicitat de la inconsciència...

No voler adonar-te de la posició en la qual estàs no t’evita ser-hi i continuar patint les conseqüències a través de múltiples conflictes. I si creus que no tens cap conflicte, segurament és perquè has anat restringint i limitant la teva vida a aquells aspectes on no els sents. Conèixe’t no empitjora la situació en la qual ja hi ets, en tot cas només et pot portar a millorar.

I què és el que ens sol empènyer a fer un pas endavant?

No sempre ha de partir d'una crisi profunda... Es pot originar a partir del qüestionament d'un sistema o model de vida que un bon dia deixa de servir-te perquè t'adones que tot i tenir-ho aparentment tot, et sents insatisfet. Aquest pas acostuma a produir-se quan un comença a plantejar-se seriosament que més enllà d’allò conegut ha d'haver-hi alguna cosa més...

Creus que l'autoconeixement és un valor en alça?

Sento que cada vegada hi ha més persones amb la necessitat d'indagar per estar millor, però a moltes d'elles encara se'ls fa massa dur entrar i aprofundir en segons quins llocs interns on inevitablement també hi trobarem dolor. Ara bé, fa 15 o 20 anys meditar era similar a formar part d'una secta, mentre que avui en dia l'oferta de creixement personal és tan àmplia que cada persona amb un mínim d'inquietud pot trobar el que més s'ajusti al moment en què es troba.

Com valores els recursos de l'educació convencional per al desenvolupament íntegre de la persona?

Jo només puc parlar per mi, i en aquest cas, a mi se’m va ensenyar perfectament com no s'ha d'ensenyar... És a dir, que tot el meu procés d'educació va ser un recorregut del que no s'ha de recórrer. Crec que pràcticament no puc salvar res de l'educació que vaig rebre. No obstant això, haver tingut una educació religiosa m'ha permès adonar-me que les persones que me la van transmetre estaven, en el fons, intentant explicar el mateix que jo explico ara. Ara bé, les al·legories que transmet la religió cal saber traduir-les i aplicar-les al dia a dia. En aquest sentit, aquest coneixement a mi m'ha ajudat molt. Encara que siguin com perles dins d'un abocador que cal saber trobar i polir...

Si Déu pogués parlar...

Més enllà de qualsevol voluntat, per a mi Déu es manifesta en la totalitat. I és increïble la tergiversació que s'ha arribat a fer d'un missatge que en el fons parla d'Amor i que al mateix temps ens porta a matar per això... En la seva pròpia etimologia, la religió ens parla d'unió i no de separació.

Com resumiries l'enfocament que persegueix la vostra Escola?

Intentem transmetre que qualsevol persona, més enllà de tot el que li ha vingut donat, té la possibilitat d’apoderar-se de la seva singularitat i de la seva pròpia vida. Per poder gestionar la teva vida, primer de tot has d'aprendre a gestionar-te a tu mateix.

Quina és la teva visió sobre la presència?

És molt simple... Si no hi ha presència, hi ha pilot automàtic. És a dir, hi ha ego. L'ego sempre hi serà, però el problema no és que hi sigui, sinó estigmatitzar-lo i no saber què fer amb ell... La presència des de la visió interna és una cosa que sempre ha estat també a la base de totes les religions, però això ha anat derivant únicament cap a la visió externa; és a dir, en la creença que depenc d'alguna cosa fora de mi que em vigila. Ja sigui Déu, el meu pare, la meva mare, la meva parella, els meus fills... El 99% de la població encara segueix lliurant diàriament la seva pròpia autonomia a la recerca del reconeixement extern.

I fugim de la contemplació i el silenci...

Hi ha molta confusió respecte a això... La vida contemplativa no es tracta d'una actitud passiva, sinó d'adoptar una observació sense judici del que passa al teu voltant. Adonar-me de les coses que succeeixen i més enllà de criticar-les o rebutjar-les, veure què tenen a veure amb la meva vida. La voràgine del pensament en la qual ens trobem immersos ens ha fet bolcar-nos per complet en el món objectiu, oblidant-nos d'una cosa fonamental: on sóc jo com a subjecte.

Quina visió ens ofereix la psicologia transpersonal?

Anar més enllà de la personalitat i els mecanismes de defensa que construeix l'ego per créixer. Mentre que la psicologia conductista, de tall més tradicional, estudia a l'individu com si fos un animal, la transpersonal busca apoderar-se d'aquesta condició animal per convertir-me en un ésser humà.

Es poden practicar moltes disciplines de desenvolupament personal i espiritual i estar desconnectat de l'amor real... Com és l'amor de veritat?

Certament, hi ha un ego espiritual molt gran... Encara es confon molt estimar amb necessitar, que és el que té lloc sempre que estic buscant algun tipus de prestació. En l'amor conscient no hi ha dolor ni cap tipus de desordre, encara que sigui una cosa que costi d'assimilar.

Quins arguments donaries a un lector de premsa diària per convidar-lo a tenir una visió positiva de la vida?

Que ho llegeixi com si fos un extraterrestre... Qüestionant, posant en dubte i prenent distància...

Quin és el teu actual grau d'optimisme real?

En aquest sentit, considero que, malgrat tot, a nivell de consciència, anem donant passos cap endavant en una direcció interessant...

I com portes la relació amb el teu propi ego?

Intentant apropiar-me d'ell i que no s'apropiï massa de mi... Sigui com sigui, no és una cosa que a dia d'avui em generi conflicte.

Recomana’ns un llibre i una pel·lícula per inspirar el despertar...

Ara mateix, recomanaria dues pel·lícules; Gravity, que explica tot el procés transpersonal, i Pinotxo de Walt Disney, que en el fons ve a explicar el mateix però d'una manera molt més senzilla. I pel que fa a llibres, si hagués de dir un seria el Tao Te King, que reuneix bellesa, saviesa, poesia... Tot i que no sóc massa partidari de recomanar llibres, doncs considero que no hi ha millor llibre que la pròpia experiència personal, per tant, el millor que pots llegir ja ho tens dins...

I un últim missatge o cita que vulguis ressaltar per acabar?

No et creguis res.

 

Una entrevista de Daniel Gomis,

professor de Ioga i periodista

http://altermon.wordpress.com/i-yoga

http://www.yogaycreatividad.com

Més informació: Manu Om a Facebook