Cart 0

Formació en

Psicologia dels txakres

No et tanquis les portes

Enfocar-te en allò negatiu, en els teus defectes, en el que et falta fer o desenvolupar és tancar-te les portes, és posar-te en un parany del que no sortiràs.

Si t'enfoques en el que has de fer, en el que has de realitzar, en el que has d'arribar a ser, en definitiva, és que tens una consciència de tu defectuosa i limitada. Quan ja ets, ets el Ser: si t'enfoques en arribar a ser qualsevol cosa (més ric, més bonic, més paciència, més voluntat...) és que creus que no ets, i la teva ment et farà la guitza perquè se sentirà oprimida en una presó asfixiant.

Cal que t'enfoquis en ser: en ser la paciència que ja ets, la voluntat que ja ets, l'amor que ja ets..., i sempre veuràs la llum, sempre tindràs la porta oberta.

Si la teva ment veu la porta oberta, si no se sent encerclada, es mantindrà tranquil·la. Prova-ho!
Això i molt més és el que aprendràs amb el treball personal des de la psicologia dels txakres

chacras-txakres.png
chacras-txakres-yoga.jpg

De la psicoteràpia més antiga a l'eina més potent de desenvolupament humà

Un coneixement imprescindible si t'interessa el creixement personal i l'espiritualitat

A través del treball dels txakres podem accedir al nostre inconscient i alliberar les energies reprimides que conté, adonar-nos de les nostres pautes i creences, les idees que ens condicionen, entendre la fisiologia de les emocions i com tractar-les, actualitzar els aspectes de passat que condicionen el present i el futur, i descobrir la via per a desenvolupar el nostre potencial.

En cursos, sessions individuals o també online, trobaràs aquí una potent eina, potser com no has imaginat abans. A través dels txakres descobrim el que som alliberant-nos del que creiem que som.


Què pots aconseguir?

  • Fer una immersió eficient en la psicologia més antiga que existeix, la més complerta i integral.
  • Desenvolupar un gran autoconeixement.
  • Aprendre les eines per desenvolupar tot el teu potencial.
  • Viure amb més plenitud.
  • Aprendre a controlar la teva ment.
  • Aprofundir fins els nivells més superiors de consciència.
  • Desenvolupar les eines que et permetran ser el teu propi guia i professor.
  • Aprendre una pràctica que transformarà la teva vida.
  • I molt més que podràs anar descobrint si vens a conèixe'ns

El treball personal

Tant el curs com les sessions individuals estan pensats i dissenyats com una eina de contrastada eficàcia pel coneixement i desenvolupament de la persona a través del centres energètics, que representen alhora tot el nostre potencial així com també els estancaments i els dèficits que són a l'arrel del malestar i el patiment humà.

A través del treball dels txakres podem accedir al nostre inconscient i alliberar les energies reprimides que conté, adonar-nos de les nostres pautes i creences, les idees que ens condicionen, entendre la fisiologia de les emocions i com tractar-les, actualitzar els aspectes de passat que condicionen el present i el futur, i descobrir la via per a desenvolupar el nostre potencial, entre molts d'altres aspectes que desglossarem més endavant.


Continguts

Tant el curs com les sessions individuals estan pensats i dissenyats com una eina de contrastada eficàcia pel coneixement i desenvolupament de la persona a través del centres energètics, que representen alhora tot el nostre potencial així com també els estancaments i els dèficits que són a l'arrel del malestar i el patiment humà.

A través del treball dels txakres podem accedir al nostre inconscient i alliberar les energies reprimides que conté, adonar-nos de les nostres pautes i creences, les idees que ens condicionen, entendre la fisiologia de les emocions i com tractar-les, actualitzar els aspectes de passat que condicionen el present i el futur, i descobrir la via per a desenvolupar el nostre potencial, entre molts d'altres aspectes que desglossarem més endavant.

Metodologia

El curs consta de 34 hores presencials, més les pràctiques a casa. El centre proporciona el llibre de text i el material on line a través de la plataforma Moodle.

Al llarg de tot el curs es disposaran de 3 tutories individuals a determinar

Dates i preu

Dates propera formació (dimecres de 18:00 a 20:00:

  • 24 d'octubre
  • 7 de novembre
  • 21 de novembre
  • 5 de desembre
  • 19 de desembre
  • 9 de gener
  • 23 de gener
  • 6 de febrer
  • 20 de febrer
  • 6 de març
  • 20 de març
  • 3 d'abril
  • 24 d'abril
  • 8 de maig
  • 22 de maig
  • 5 de juny
  • 19 de juny

Preu

580€ en quatre pagaments:

  • 85€ en el moment de la inscripció
  • 165€ abans del 7 de novembre
  • 165€ abans del 19 de novembre
  • 165€ abans del 23 de gener
yoga-barcelona-mindfulness-meditacio.jpg
 

Llegiu aquí alguns articles, veieu alguns vídeos, relacionats amb els txakres i la seva significació

meditación-barcelona.JPG

La naturalesa dels txakres

Des dels presocràtics fins els nostres dies, sovint s’ha descrit l’home com un microcosmos a imatge del macrocosmos, l’home a imatge de Déu. I no només en l’àmbit filosòfic i espiritual sinó també en el mon de psicologia i la psiquiatria. En el segle XX, Carl Gustav Jung (1875-1961) deia que la psique està formada en harmonia amb l’estructura de l’univers, i que el que succeeix allà succeeix igualment en els racons més amagats de la psique. Jung utilitzava la paraula psique com a sinònim de ment, però psique ve del grec i vol dir ànima. Ànima és allò que dóna vida, que anima, com l’aler, com l’energia corporal. I aquesta ànima és la imatge del macrocosmos, de l’univers: això són els txakres, aquesta la seva naturalesa essencial. Les diferents energies que representen es manifesten en el seu estat més pur a la columna vertebral, que és on entrem en contacte amb la nostra realitat més profunda, amb la realitat “divina”, i des d’on es manifesta, per exemple, l’amor universal. Així, els diferents txakres representen forces que són a l’Univers, o qualitats divines, segons el llenguatge que vulguem emprar. La tradició oriental, rica en símbols, ha adjudicat als txakres una gran varietat de formes, també colors, i de sons. Aquests sons no son aleatoris i responen a la vibració de l’energia, o d’aquestes forces universals, o d’aquests atributs divins, ressonant en el cos humà. Així han sorgit lam, vam, ram, yam, ram, ham, om i  soham, com una transcripció fonètica dels sons que té l’energia vibrant, tant en el microcosmos que és l’home, com en el macrocosmos. A aquests sons s’hi ha arribat després d’una concentració profunda en cada part del cos. La seva repetició té com a objectiu ajudar la persona a evolucionar aquells aspectes que té pendents, i fer-la entrar en sintonia amb l’energia de què es tracti en el seu estat pur. Si seguim amb l’exemple del cor, ajudar-la a estimar de manera incondicional.

Els mantres certament poden ser una ajuda per diferents raons: sí que fan que l’energia ressoni amb més força i “puresa” en aquella part del cos, i fan que la persona hi porti la seva atenció per atendre amb més fermesa allò que vol desenvolupar. Però dels mantres direm el mateix que de les tècniques: seria un error creure que solament practicant-los ens desenvoluparem amb plenitud. Altra vegada cal remarcar que l’amor es desenvolupa estimant, transformant el ressentiment, la ràbia i tota emoció que el distorsioni. Anthony de Mello (1931-1987), jesuïta i hindú, deia que la font de tot el patiment és la por, que la por es cura amb l’amor però que l’amor fa por. És no fugint de la por que sublimarem l’energia dels txakres, és trobant l’amor en la nostra relació amb els altres, potser amb l’ajuda del mantra, potser amb tècniques de meditació, amb postures que ens obrin la musculatura..., però mai sense afrontar la por i estimant a qui més ens costi de fer-ho.

Del llibre Ioga, eina d'autoconeixement. Una nova perspectiva de Rosa Daniel, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2012


La nostra proposta

Antonio Blay descrivia l'estat de realització com " la meta suprema a la que pot aspirar l'home com a tal. Doncs ser un home realitzat és sentir-se ple i lliure interiorment, conscient i amo de tots els seus recursos personals, obert sense pors ni complexes a la vida en totes les seves manifestacions i aconseguint, per tant, el màxim rendiment amb el mínim esforç en qualsevol dels seus actes, que broten amb l'espontaneïtat i senzillesa natural del cant d'un ocell, o de l'erupció d'un volcà. Res d'estrany, perquè tot són efectes necessaris d'haver entrat en contacte immediat amb la realitat profunda d'un mateix. El descobriment d'aquesta realitat profunda és el que s'anomena realització"[1]. Aquesta és la fita que el ioga sempre persegueix en totes les línies, sendes i tradicions, i el mateix que podem trobar en d'altres espiritualitats, perquè la veritable fita de l'ésser humà és esdevenir plenament el que ja és, la seva Realitat. I en el procés, al llarg del camí, la persona experimenta un desvetllament progressiu de tot el seu potencial que el va allunyant dels aferraments, prejudicis, identificacions i, en definitiva, totes les subjeccions a la ment. És per això que cal, per a fer el camí planer i eficient, centrar-se en allò positiu, en el potencial que malda per emergir i del que els txakres en són la seva expressió.

Si aprenem a manejar les energies dels txakres experimentarem transformacions que canviaran tot el nostre psiquisme i ens permetran transcendir la consciència dual en la qual vivim, i que tant patiment ens dóna. De fet, el treball dels txakres d'estendre's revolucionaria el que actualment coneixem com a psicologia, li atorgaria una nova perspectiva de la realitat humana. Tanmateix, hem d'entendre que es tracta d'una labor que requereix d'un procés únic i apassionant, en el que cada persona es converteix a ell mateix en laboratori d'experimentació. Els txakres es converteixen llavors en un veritable mapa de carreteres a través del qual aprenem a conèixe’ns amb una precisió extraordinària, i a desvetllar tot el nostre potencial innat.

La nostra proposta

Dit això, la proposta és endinsar-nos en aquesta experiència, doncs, amb l'avidesa del bon aprenent, del que se sap ignorant i alhora curiós, amb humilitat però sense perdre mai la fe en el propi potencial. El dels txakres és potser el més socràtic de tots els aprenentatges que es poden dur a terme, perquè parteix sempre de la premissa que tot el que necessitem ja ho tenim, que el potencial ja és latent en nosaltres, que la veritat no es troba mai defora sinó en el nostre interior. I d'aquí el suggeriment de deixar l'experiència del treball nua de qualsevol expectativa: si no esperem res ho podrem rebre tot, i és amb aquest ànim que ens hem d'endinsar sempre en el treball interior.

El diferents apartats estaran estructurats segons els txakres i ens serviran de mapa de carreteres, això valdrà a les persones que tot just s’hi inicien perquè hi podran fer una immersió que les ajudi a tenir-ne una comprensió més gran, i a descobrir aspectes i àmbits vitals a treballar, però també perquè podran connectar una mica més amb elles mateixes.

 

[1] Blay, Antonio:  Tantra Yoga, Editorial Iberia, Barcelona 1997 (p.7)


Vídeos

 

De la psicoteràpia més antiga a l'eina més potent de desenvolupament humà

El ioga el definia Alan Watts[1] com una de les psicoteràpies més antigues que hi ha. De fet, si prenem com a origen del ioga la filosofia tàntrica, que també és a la base del budisme i de les filosofies orientals, la seva antiguitat és innegable. Tan innegable com ho és també el fet que una lectura profunda dels nostres clàssics grecs (Plató i Aristòtil, Pitàgores...) ens porta al mateix port que això que a Occident anomenem ioga com si fos un manlleu d’una cultura diferent a la nostra. I  és un manlleu en tant que tècniques i concepció: tècniques, perquè les ha desenvolupat d’una manera molt curosa durant mil·lennis i sempre per tradició oral. I ho és en tant que concepció, perquè Orient ha primat l’experiència per damunt del concepte i del raonament. Són aquests dos aspectes, les tècniques que ha desenvolupat i l’especial accent en l’experiència per damunt de l’elaboració conceptual, que ens fan percebre el ioga com una forma diferent d’entendre el món i la persona.

 Tot i la globalització en què estem totalment immersos, encara mirem amb ulls d’exclusió en lloc de buscar amb la mirada l’essencial: mirant l’essencial veurem que les persones no som diferents ni en el temps ni en la geografia, i que l’ésser humà sempre s’ha trobat amb les mateixes dificultats, i que ha arribat a les mateixes veritats primordials a través de camins diversos. El ioga n’és un, no l’únic, però si prou antic com perquè el que ens diu ens convidi a mirar-lo amb deteniment. La nostra cultura Occidental ho ha fet incorporant per exemple tècniques de relaxació, de respiració, de treball corporal, de filosofia transpersonal, de psicologia humanista..., sense dir-se ioga però prenent del ioga algun aspecte en particular. El problema està en el desmembrament que se n’ha fet, perquè sempre que s’agafa una part es perd el tot: el ioga és per definició integració (de l’arrel sànscrita jug, unió) i, com a tal, inclou tots els aspectes de l’ésser humà: cos, ment, energia, esperit. Un altre dels problemes és la recepció, sobretot en els darrers anys del segle XX i, molt especialment, aquesta darrera dècada: el ioga ha proliferat en línies, tendències, modes, tipus i sensibilitats, tant que de vegades es fa difícil tenir-ne una idea clara. En alguns casos se n’ha pres la litúrgia (que no és molt diferent de la religiosa), en d’altres el treball del cos (que no és molt diferent de la gimnàstica), i en alguns la filosofia (que no és molt diferent del creixement personal) Tot plegat dona confusió i la imatge de molts iogues que lluiten per a conviure, cadascun excloent els altres. Ioga no és cap d’aquests aspectes per separat, però no és el nostre objectiu aquí fer una profilaxi ni incloure o excloure ningú, i ja hi ha hagut personatges millors que han explicat molt bé què és el ioga[2], sinó mostrar-ne tota la seva riquesa ancestral en tant que guia d’autoconeixement, molt propera a les nostres beceroles culturals .

 El ioga és una via que té com a objectiu la realització de la persona en el sentit més ple de la paraula, i que ha desenvolupat etapes molt ben estructurades perquè qui hi vulgui accedir pugui fer un procés previ de depuració psicològica i emocional que li permeti d’alliberar-se de tot allò que la condiciona. En un llenguatge més proper, serien les vies dels místics de les grans religions (purgativa, contemplativa, i unitiva): primer hi ha una depuració dels “pecats”, per a poder contemplar després la Divinitat des d’una consciència diferenciada i, finalment, arribar a la unitat amb la Déu.  Aquesta primera etapa, la de depuració, la podem traduir pel que fa al nostre enfocament com d’autoconeixement, i és la que volem mostrar en aquest llibre. La diferència semàntica no és gratuïta: depuració implica una concepció de puresa i d’impuresa; l’autoconeixement, en canvi, exclou qualsevol judici i permet fer aflorar l’inconscient a la llum de la consciència sense judicis, i és així com la persona pot transformar a voluntat totes les seves dependències i aferraments i dirigir-los cap el Superior, perquè no contemplarà cap part fosca, indigne de fer-ho. I remarquem la transformació no l’anulació: les dependències i aferraments són una força poderosa que no podem anular sinó transmutar: quan lluitem contra allò que anomenem defectes els estem enfortint. Mentre fugim ens persegueixen, com un gos ferotge, cal transmutar-los en energia regeneradora, cal mirar-los sense por. En el coneixement d’un mateix no hi ha judicis de valor sinó només veure què hi ha: en el fons de cadascú trobem la veritat, i només a través d’aquest fons hi podem accedir. Sòcrates basava el seu mètode en no ensenyar sinó en treure de l’altre la seva pròpia veritat: “coneix-te tu mateix”. Així mateix en el ioga: la persona mira el seu interior i a través d’ell veu. Déu, La Divinitat, en aquest sentit, no és una realitat extrínseca a l’home sinó que emana del seu interior. I per tenir-ne la vivència no cal creure, creure sempre és un acte de la ment, i en l’experiència la ment està molt quieta

 Sòcrates va transmetre oralment la seva doctrina i així també ho ha fet el ioga, d’individu a individu, perquè cadascú té un camí que li és propi i que ens fa únics i irrepetibles. No hi ha dos processos idèntics i, per tant, no hi ha apriorismes ni protocols universals d’aplicació a qualsevol persona. El que sí que hi ha, no obstant això, és una tradició oral que s’ha anat enriquint amb l’experiència anònima de molts ioguis al llarg de mil·lennis i que ara, sense voler-nos atorgar cap dret d’exclusivitat us volem mostrar, amb tota humiliat i sempre en base a la pròpia experiència. Però, quina és aquesta tradició?, en què consisteix?, què té a veure amb el ioga que coneixem? Segurament ens haurem de desprendre de tota idea preconcebuda, i aquest serà el primer repte.

[1] Alan Watts, Psicoterapia del Este, Psicoteràpira del Oeste, ed. Kairos, 1973

[2] Per una información àmplia sobre el ioga, us recomanem dos autors: André Van Lisebeth, pel que fa al ioga del cos i la salut, i Mircea Elíade, per aprofundir en la filosofia i la espiritualitat

Del llibre Ioga, eina d'autoconeixement. Una nova perspectiva,  de Rosa Daniel, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2012