El Ioga que més es relaciona amb la salut és el Hatha Ioga, el Ioga que utilitza el domini extern i intern del cos, que equilibra les energies internes i externes, i que proporciona salut tant en l’ordre físic com mental. Perquè, en acabar una sessió, el fet constatable és que es gaudeix molt més de l’experiència corporal -ja no és allò de sentir el cos perquè fa mal- i a la ment hi ha menys flux de pensaments, més ordre. Tanmateix, la repercussió que té la pràctica és molt més fonda, té molt més calat, perquè no estem seccionats: les persones som un compost de diferents aspectes que, com una orquestra, han de funcionar a la una, que funcionen al uníson inevitablement.

Mens sana in corpore sano, resa la cita llatina, de manera que fa mil·lennis que l’ésser humà és conscient del vincle que hi ha entre la ment i el cos, però aquest binomi és incomplet. El mateix esquelet és una lectura precisa dels tres elements que configuren la persona: la ment i el cos, sí, però també el cor. L’àmbit del sentir representat a nivell anatòmic per la caixa toràcica que protegeix el cor i els pulmons. Tots tres, aquests tres àmbits, formen part d’un triangle, son tres les potes de la taula de la nostra estructura, la taula que defineix el que som: cos, ment i cor. I el que les lliga, el que les uneix, és la respiració.

Podem flexibilitzar el cos amb atenció i cura, el podem tonificar sense esgotar-lo, gràcies a què amb l’atenció modelem la memòria cel·lular, relaxem la ment i refem els vincles amb el cor. En una classe de ioga passen coses, moltes coses, i aprendre-les és portar-ne la pràctica a tots els quefers quotidians.

En la immobilitat de l’assana posem a prova la paciència de la ment, la càrrega que suporta amb la frenètica aventura d’estar pensant constantment. En la immobilitat també és quan el cos, la musculatura com l'element més perceptible, reacciona, accepta l’assana i la comença a moure des de dins.

Meditar, què és? Per la proliferació que ha tingut aquesta pràctica els darrers anys semblaria que és una manera fàcil de relaxar la ment. Però meditar no és simple i requereix d'entrenament, consciència corporal i domini de la respiració. Posar-se a meditar no és seure, creuar les cames i tancar els ulls, és aprendre a transcendir la ment a través de sentir el cos, és dominar tècniques d'atenció i -de manera imprescindible- entendre, comprendre i controlar el procés respiratori. Només llavors la meditació es converteix en una eina efectiva pel desenvolupament humà.

En l’actualitat el ioga està considerat oficialment com una activitat esportiva, per bé que aquest és aspecte que genera debat i controvèrsia entre alguns professionals.. El ioga és un esport?, una classe de ioga, és una pràctica física? Si ens atenem al que representa una assana o postura de ioga (total immobilitat, amb absència d’esforç, i per un temps indefinit), sembla força lluny del que entendríem per un exercici esportiu, en el que prima el moviment i l’esforç. I també la competició, ni que sigui cap a un mateix.

Quan ens ocupem del cos i la salut pensem en l’exercici físic i l’alimentació, o bé en el descans i el relaxament per a compensar l’esforç, però sovint se’ns oblida un aspecte cabdal, i és la respiració. Hem arribat a incorporar en alguna mesura la importància que tenen les preocupacions i el desgavell emocional en la nostra salut corporal, i aquest ja és un primer pas important a l’hora d’entendre que el cos, la ment i les emocions no són compartiments aïllats sinó que s’interrelacionen de manera constant.

Estar-se quiet, què vol dir? Quiets, ben quiets, conscients de la quietud, l’atenció es desperta, la ment s’afina, i el cos es relaxa. És el principi que dona fonament al treball de les assanes: el treball de la quietud interior a traves del cultiu del cos: si hi ha moviments hi ha dispersió d'energia.

Hi ha situacions a la vida que ens fan parar, no sempre a plaer nostre perquè parar suposa trencar moltes inèrcies i simplificar, renunciar a alguna cosa. Aquest és el concepte que ens agradaria plantejar en aquest article, la simplificació, però per a fer-ho caldrà que partim del seu antònim, la complicació. És complicada la teva vida?

Meditar, una paraula que ja no sona estranya a ningú, fortament farcida de tòpics, i que es ven moltes vegades amb dosis considerables de frivolitat. Quan, en canvi, es tracta d’una pràctica la profunditat de la qual és inigualable. Per això mateix requereix d’una bona preparació: no ens podem asseure a meditar de qualsevol manera.

Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna-, era poc coneguda i pels qui ho era inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser en alguns fins i tot por