Matinal de meditació&mindfulness
Presencial i online
Dissabte 24 de febrer
Medites?, creus que et calen eines?
Què entens per meditació?
Meditar, què t’aporta?
Com ens introduïm a la meditació?
Com sortim de la meditació?Hi ha un abans i un després?
Tothom pot meditar?Què passa si tenim una ment molt caòtica?
Cal preparar el cos per a la meditació? I la ment?
Hi ha bones meditacions i d’altres que no ho son?
Per a què posar-nos a meditar?
Podem entendre la meditació com una bombolla en el conjunt de la nostra vida?
-
De 9:00 a 13:30
-
55€
-
-La intenció
-El concepte d’estar present
-Meditació i respiració
-Diferència entre meditació i tècniques meditatives
Moltes persones busquen la meditació com un refugi pels seus problemes quotidians, o per a compensar dèficits personals que entorpeixen la connexió amb l’espai interior. La meditació no és una bombolla que ens aïlla del món, sinó un espai de retrobament amb el nostre interior, de redescoberta d’un mateix, del Ser. I si bé és cert que a la meditació ens hi endinsem amb tot el que som i les càrregues que hem acumulat, cal que quan en sortim aquells espais nous que es van desvetllant s’integrin a la vida quotidiana. Hem d’incorporar la meditació a la vida, no només com una actitud de més centrament, sinó també a través de la transformació de fons que anirem experimentant en descobrir la nostra essència
Introducció i bases per a la meditació
-
Consciència corporal
La neurociència moderna s’ha adonat que sense la consciència del cos no podem meditar. I és que si no sentim el cos estem ficats dins del cap: meditar és retrobar-nos amb la nostra essència transcendint els processos mentals des de l’observació pura, sense identificació: com podem dur a terme aquest procés, però, si estem ficats dins del cap? Amb la consciència corporal, d’altra banda, cos i ment es retroben i s’expandeixen.
-
Consciència cordial
Ara bé, no som només cos i ment: som cos, ment i cor integrats en un tot. La nostra anatomia així ens ho mostra: tenim un crani, una caixa toràcica i una pelvis, vinculada a l’energia vital. Pensem, sentim i actuem; som Energia, Intel·ligència i Amor, i per a meditar ho hem de fer amb tot. Hem de seure a meditar amb tot el que som per a retrobar-nos amb el nostre Jo essencial.
-
Atenció i observació
Així, amb tot, conscients del cos i el cor, la meditació comença per separar-nos de la ment ordinària, per ésser un testimoni. Aquesta és la única manera de separar-nos, de desidenticar-nos d’alguna cosa. Quan observem, no som la cosa observada, som qui l’està observant. I aquest és un procés que hem d’aprendre a incorporar a la nostra vida quotidiana
El paper cabdal de l’atenció
Per tal de meditar correctament, és imprescindible aprofundir en l’atenció, desenvolupar l’atenció central, i incorporar-la en el dia a dia; meditem segons vivim, i vivim segons meditem.
Podem calibrar el nostre grau d’atenció observant-nos a la vida. Deambulem? Anem d’una cosa a l’altre passejant l’atenció però sense fixar-nos en res? La nostra mirada va saltironant d’una cosa a l’altre d’esma, de manera maquinal? ¿Passa de vegades que sabem que hem vist tal o qual objecte però no recordem on, i recuperem el flashback, la seqüència retrospectiva del que acabem de fer, a la recerca de l’objecte perdut? Senyal, doncs, de què la nostra atenció és deambulant: no fixem en la memòria la realitat sinó, que la percebem de manera feble i superficial. Si és aquest el nostre cas, abans de seure a meditar cal un treball intens de la l’atenció. La necessitarem. Si seiem a meditar amb una atenció deambulant això és el que farem enmig dels pensaments: vagar capficats
